Fact check Comprova una declaració específica o un conjunt de declaracions presentades com a fets. Emet un veredicte sobre si la declaració és correcta o no.
Sí, la primavera està desapareixent i ha perdut un mes en 50 anys
Verificat és una plataforma de fact-checking sense ànim de lucre a Catalunya. Ens dediquem a verificar el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes i a l'educació per al consum crític de la informació.
ver +
Segur que ho has pensat alguna vegada: la primavera ja no és el que era. Mentre que abans semblava que durava tres mesos complets, ara fa la sensació que, de cop i volta, passem de l’hivern a l’estiu, sense poder disfrutar del clàssic entretemps. No obstant, la memòria de vegades pot ser selectiva i existeix el risc d’estar jugant-nos una mala passada, com quan els nostres pares diuen que quan ells eren petits els estius sí que eren insuportables (quan ha quedat àmpliament demostrat que ara són molt pitjors). ¿Ens passa el mateix amb la primavera? ¿És veritat que el canvi climàtic ha acabat amb l’entretemps, o és només la nostra percepció? La ciència té dades concloents sobre aquesta qüestió.
La primavera és una estació de transició i, com la tardor, té com a característica presentar dies de molta calor, amb d’altres de pur hivern. «La primavera sempre ha sigut una estació intermèdia. És molt normal passar de dies pràcticament estiuencs a jornades que ens remunten a l’hivern en 24 o 48 hores, en funció de si ens afecten masses d’aire càlid d’origen subtropical o masses fredes d’origen polar», assenyala a Verificat Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). «Aquest caràcter de transició segueix sent visible a les estacions equinoccials, tant a la primavera com la tardor, tot i que és cert que aquestes estacions semblen estar ‘cedint terreny’, pel que fa a temperatures, a l’estiu: l’estació estival està allargant-se», conclou.
L’estiu dura un mes més que fa 50 anys
L’estiu dura un mes més que fa 50 anysUn estudi realitzat per César Rodríguez Ballesteros, meteoròleg a l’Aemet, ho mostra molt bé: la seva principal conclusió és que, des dels anys 70, al conjunt d’Espanya, els estius comencen gairebé set dies abans cada dècada, mentre que acaben uns tres dies després. En altres paraules: l’estiu li ha pres a la primavera més d’un mes a Espanya en 50 anys.
Però, ¿de què parlem quan parlem d’estiu? Segons la definició que dona l’Aemet, el període estival comença quan les màximes durant 7 dies seguits i des de l’1 de maig, igualen o superen la mitjana de les màximes registrades entre el 18 i el 24 de juny del període 1981-2010». O sigui, que l’inici de l’estiu s’estableix quan fa més calor del normal en un mes de juny durant una setmana sencera. ¿I com sabem quan acaba? Doncs exactament el mateix, però al revés: buscant l’última setmana sencera abans del 31 d’octubre amb temperatures iguals o superiors al que cabria d’esperar en un mes de setembre –en concret, entre el 18 i el 24 de setembre del període 1981-2010–.
Ballesteros també va observar que les temperatures mitjanes de totes les estacions són cada vegada més elevades, tot i que l’ascens s’aprecia amb més claredat a la primavera i, sobretot, a l’estiu. D’aquí, afegeix Del Campo, «que l’estudi conclogui que l’estiu és l’estació més afectada pel canvi climàtic, que, segons les dades, s’ha tornat cada vegada més llarg i més càlid».
També la primavera ha experimentat canvis: les de l’última dècada van ser, aproximadament, 1,3 ºC més càlides que les registrades fa entre 60 i 30 anys i gairebé 0,7 ºC més càlides que les del període 1981-2010.
Estius de sis mesos
I tot apunta que aquesta és una tendència que es mantindrà els pròxims anys: «Segons les projeccions per al segle XXI a Espanya, l’augment de temperatura ocorrerà al llarg de totes les estacions de l’any. Serà més intens si les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle continuen augmentant», indica Del Campo.
Així, cap al 2050, «s’estima que la temperatura mitjana de l’hivern pot augmentar entre 1 i 2 ºC al nostre país, i aquest augment podria arribar a finals de segle fins a 3 o 4 ºC en el pitjor dels escenaris d’emissions», una cosa que, en paraules de Del Campo, passaria «de forma similar amb la primavera». El cas de l’estiu, no obstant, és més sagnant: es preveu que per al 2050 sigui aproximadament 2 a 3 ºC més càlid, i poden arribar a finals de segle i en el pitjor dels escenaris a ser fins i tot 6 ºC més càlids, tenint en tots els casos com a referència el període 1961-1990, segons les dades de Ballesteros.
En definitiva, com que totes les estacions s’escalfen, la primavera probablement també seguirà en el futur sent un període de transició entre uns hiverns més càlids que els actuals i uns estius molt més càlids que els d’ara, tot i que també probablement continuarà cedint terreny davant una estació estival que començarà cada vegada abans (si continuem definint el temps estiuenc amb els valors actuals).
Una tendència global
Una tendència globalNo és l’únic estudi que parla d’un progressiu allargament de l’estiu. Segons un equip d’investigadors de la Universitat de Lanzhou (Xina), una de les conseqüències directes de l’escalfament global serà que a l’any 2100 tindrem a l’hemisferi nord estius de sis mesos, i hiverns de menys de dos, si les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle es mantenen. En la seva recerca, publicada al febrer a la revista ‘Geophysical Research Letters’, també han estimat la durada de la resta de les estacions, concloent que l’hivern durarà a tot estirar dos mesos, i la resta de les estacions –primavera i tardor–també seran més curtes del normal.
Notícies relacionadesEn concret, els científics van observar que, de mitjana, l’estiu havia augmentat la durada de 78 dies a 95 entre el 1952 i el 2011. Mentrestant, l’hivern va passar de 76 a 73 dies. En el cas de la primavera, la xifra va ser de 124 a 115 dies, i la tardor, de 87 a 82.
En definitiva, sembla que a poc a poc l’estació de les flors, tal com l’hem conegut sempre, va camí de l’extinció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
