Addictes al sexe

Qui parla és el Ramon (un nom fictici), un home entrat en els 40 que rep teràpia per la seva addicció al sexe. En termes clínics no és cap viciós, sinó un malalt. Va perdre dues parelles, amics i molts diners. Ara intenta recuperar-ho. «La meva vida era una merda. En dues setmanes em podia gastar 1.000 euros i després em volia suïcidar», recorda. «Vaig demanar ajuda. Ja no quedava amb els meus amics perquè preferia buscar sexe, vaig deixar molt de banda la feina i estava a punt de perdre-ho tot. La meva parella actual m’està ajudant amb la teràpia», apunta.

El Ramon és un dels pacients que rep teràpia a l’Institut Valencià de Ludopaties i Addiccions no Tòxiques de València, el centre pioner a Espanya a tractar persones amb problemes addictius més enllà de les drogues. També n’hi ha a Projecte Home i a molts gabinets psicològics, on atenen persones que busquen ajuda per alliberar-se del seu jou particular. Cocaïnòmans. Alcohòlics. Ludòpates de bingo i d’apostes esportives. I addictes al sexe. Alguns, a diverses coses o a tot alhora. Homes i dones. Joves i madurs. La insatisfacció, les carències afectives, els abusos sexuals en la infància i, de vegades les drogues, són rere una síndrome capaç de destruir qui la pateix. D’una màquina escurabutxaques es pot fugir; d’un mateix, no.

L’addicció al sexe és un trastorn psicològic, molt a prop de ser reconeguda com a malaltia per l’Associació Americana de Psiquiatria (APA), la bíblia en aquestes qüestions. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja la va incloure formalment, a falta de ser aprovada pels països membres, com a tal. La importància de reconèixer aquest problema com una patologia és la possibilitat que qui ha deixat de disfrutar del sexe i ha passat a patir-lo demani ajuda.

«Aviat ho estarà. Perquè una cosa es consideri addicció, com la droga, s’han de donar dues condicions: tolerància i abstinència. És a dir, que cada vegada la consumim amb més freqüència i que produeixi símptomes quan no ho fem. Si això ho traslladem a una conducta sexual, ja sigui masturbació, sexe virtual, promiscuïtat o prostitució, produeix el mateix i cada vegada interfereix més negativament en la teva vida. Es caracteritza per un instint irrefrenable que la persona no pot controlar. L’addicte al sexe perd el control de la seva rutina, la seva economia i té canvis severs d’humor, ja que el seu estat emocional està sent controlat per una activitat sexual que ha escapat al seu control», explica la responsable del centre, Consuelo Tomás. «Un addicte al sexe, ell o ella, és qui té pràctiques sexuals que són molt breus i generalment poc satisfactòries, repetitives i molt anònimes. Està totalment diferenciada dels afectes i apareix una síndrome d’abstinència quan es para», afegeix.

La Pilar, de 38 anys, pacient del mateix centre i també de nom simulat, va anar a teràpia el dia després que un amic del seu marit la veiés entrant en un hotel amb un altre home. Feia temps que mantenia contactes virtuals en pàgines d’internet. Fins que va travessar una altra frontera: les quedades van passar de la webcam al llit. Entre els 9 i els 13 anys va patir abusos sexuals d’un familiar i la seva conducta sexual va quedar marcada de per vida. Té una necessitat irrefrenable, diu, de ficar-se al llit amb el primer que enxampi. Morbo, en diu. «Hi ha estudis que relacionen els abusos sexuals en la infància amb l’addicció en l’edat adulta», apunta Consuelo Tomás.

Però si hi ha un patró molt corrent és de la persona amb baixa autoestima. La Pilar, com altres pacients, busca trobades sexuals anònimes per fugir del displaer, com qui compra mig gram de coca a les sis de la tarda per evitar un final de dia horrible. Per això, dir que la majoria de les persones infidels o les que experimenten tota mena de parafílies són addictes seria com dir que ho són els que es masturben o veuen pornografia. L’addicció al sexe no té res a veure amb disfrutar d’una sexualitat oberta i variada. «Nosaltres no jutgem. Cadascú tria la seva sexualitat. El problema és quan es converteix en un turment», afegeix. S’aplica el sentit comú: «Fer-ho» cada dia no és dolent. ¿Potser diem que algú és addicte quan veu dos partits de futbol al dia?

Els estudis suggereixen que fins a un de cada 25 adults està afectat per una conducta sexual compulsiva, una obsessió amb pensaments sexuals, sentiments o comportaments que no es poden controlar. Com les drogues o la ludopatia, el sexe encén els mateixos interruptors del plaer al lòbul frontal. «Tot el que genera plaer pot produir addicció. Aquí la majoria venen per l’addicció a alguna substància, però no són pocs en qui durant la teràpia aflora el seu problema compulsiu amb el sexe i ho abordem, lògicament, com cal», explica Vicent Andrés, director de Projecte Home València.

No passa sempre, però alguns comportaments posen en marxa l’alliberament a doll de dopamina al cervell del Miguel, de 35 anys. Va deixar de prendre alcohol per minimitzar riscos després de començar la teràpia. Als 20 anys ja connectava amb pàgines de porno ‘online’ abans de començar a pagar per tenir sexe. Quan sent algú explicar la seva addicció a la coca o l’alcohol, nota que aquesta és la seva història: la suor, la tremolor, l’angoixa, els remordiments, la por, el desig desenfrenat d’aconseguir el que necessites.

El Miguel va perdre una casa i dos llocs de treball per la seva espiral addictiva. La seva anterior parella el va deixar. L’alarma vermella es va encendre fa uns mesos quan el seu problema es va fer molt més gros: no podia evitar flirtejar amb les amigues de la seva nòvia actual a les xarxes socials i va començar a ser assenyalat. «Hi ha gent que diria que soc un fresc, però no. El que soc és un esclau. No puc parar de tenir fantasies sexuals i relacions promíscues. Quan baixo les escales de la casa particular d’una prostituta, ja estic pensant a tornar a follar. No soc amo de mi mateix», va dir el dia de la seva presentació davant el psicòleg. Ell mateix ha anul·lat les seves targetes. Ha ordenat al banc que no el deixi treure diners. Ha tancat la seva línia de fibra òptica de 500 megues per no passar-se les hores mortes rondant per pàgines porno. El Miguel està arruïnat, admet, i no només econòmicament. Mai més podrà portar una visa a la butxaca.

¿Com es cura l’addicció al sexe? «Primer cal reconèixer-ho i demanar ajuda. Cal entendre que el sexe és una conducta saludable, sana, però deixa de ser-ho quan la teva esfera emocional gira al seu voltant. El sexe no es pot eliminar, però si podem canalitzar aquestes conductes, aprenent a controlar l’impuls sexual compaginant-lo amb la recuperació d’aquestes coses que ens donen benestar en la vida, com quedar amb els amics o fer esport», explica Tomás.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

L’estigma social de l’addicte sexual, aclareixen els experts, és un problema afegit. Qui va a teràpia a demanar ajuda no assetja, no viola, no transgredeix ni traspassa certs límits. Qui ho pateix s’autodestrueix, però lluita en solitari amb els seus dimonis.

Els experts coincideixen: ser addicte al sexe és com ser un jonqui. Sessions d’hores de sexe que no produeixen plaer i que només mitiguen per uns instants l’angoixa, l’ansietat. L’infern pel que passa la Pilar, que intenta recuperar la custòdia del seu fill, serveix per saber de què parlem. Ni ella és una puta ni el Miguel un mascle. Ja n’hi ha prou d’acudits fàcils. Ser un addicte al sexe no té cap gràcia. L’estigma d’aquesta malaltia «humiliant» manté les seves preses en permanent conflicte amb els seus valors morals.