La Xina arriba a Mart

Aquest dissabte al matí el robot Zhurong va acabar una odissea de set mesos de viatge espacial, tres mesos d’òrbita i «nou minuts de terror». La Xina s’ha convertit en el tercer país en arribar a Mart quan va trepitjar la vasta plana de l’hemisferi nord coneguda com a Utopia Planitia, que havia sigut escollida com la menys hostil.  

L’amartatge va ser saludat a la Xina amb la pompa que mereixen els esdeveniments històrics. La cadena pública CCTV va anunciar l’èxit i va començar un especial anomenat ‘Hola, Mart’. «Vau ser prou valents per al repte, vau perseguir l’excel·lència i vau col·locar el nostre país al capdavant de l’exploració espacial. El vostre èxit quedarà gravat per sempre en la memòria de la pàtria i de la gent», va afirmar el president, Xi Jinping.  

El robot Zhurong, en memòria del déu del foc, anava incorporat a la sonda Tianwen, homenatge al mil·lenari poema ‘Preguntes al Cel’, que es va enlairar el 23 de juliol des de l’illa tropical de Hainan amb el coet Llarga Marxa, evocació de l’èpica caminada maoista.  

Els ‘9 minuts de terror’

Dels més de 400 milions de quilòmetres recorreguts, els més complicats són els últims 125, que separen l’entrada en l’atmosfera de l’amartatge. La NASA va encunyar l’expressió ‘nou minuts de terror’ per referir-se al temps durant el qual la sonda descendeix sense cap control des de la base terrestre, perquè els senyals de ràdio necessiten 20 minuts per cobrir la distància. La maniobra exigeix una meticulosa planificació prèvia i molta sort per aterrar delicadament sobre la superfície sense danys.

El robot, protegit per un escut tèrmic, va descendir a una velocitat de 4,8 quilòmetres per segon, va obrir un enorme paracaigudes per alentir la caiguda, va utilitzar coets per frenar i, ja en l’última fase, va recórrer a un sistema guiat per làser per identificar una zona sense roques ni altres obstacles del terreny. Zhurong, alimentat amb energia solar, va posar les seves sis rodes i 240 quilos a Mart a les 4 de la matinada xinesa. «És un repte majúscul per a l’estructura perquè ha de superar pressions violentes i temperatures extremes a l’entrar en la dura atmosfera marciana a una velocitat molt alta», ha afirmat un científic xinès al diari hongkonguès ‘South China Morning Post’. La complexitat explica el fracàs de la meitat de les missions.  

Aquest any tres sondes han arribat al planeta vermell. La nord-americana ‘Perseverence’ va aterrar el 18 de febrer sobre el cràter Jezero, situat a uns 2.000 quilòmetres del robot xinès. Al febrer els Emirats Àrabs Units va posar en l’òrbita marciana la sonda Hope, tot i que no està dissenyada per aterrar. De Zhurong s’espera que durant els pròxims tres mesos contribueixi a comprendre millor el planeta estudiant les característiques de la terra i el gel. També buscarà aigua subterrània i qualsevol indici de vida passada.  

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

L’èxit certifica la Xina com a potència en una carrera espacial que serveix de termòmetre geopolític des d’aquell duel germinal entre els Estats Units i la Unió Soviètica de la guerra freda. El programa xinès és tan nou com accelerat. Poc després que Neil Armstrong arribés a la Lluna, Mao Zedong lamentava que no podia enviar «ni una patata» a l’espai.

Pequín va enviar el seu primer home a l’espai el 2003 i tres tripulants van fer cinc anys després el primer passeig per l’espai. Els Estats Units són l’únic país que ha posat astronautes en un altre planeta, però les missions xineses se succeeixen a un ritme febril en les dues últimes dècades per escurçar la bretxa. Planeja enviar els seus takonautes a la Lluna, i el mes passat va llançar el primer mòdul de la seva nova estació espacial, que preveu comptar amb presència humana l’any que ve.