Final de l’estat d’alarma

Quatre claus per entendre la falsa sensació de seguretat en la ‘revetlla’ del 9-M

  • Els epidemiòlegs atribueixen aquesta situació a la fatiga pandèmica, la impulsivitat pròpia dels joves i a la descoordinació de les autoritats sanitàries

Quatre claus per entendre la falsa sensació de seguretat en la ‘revetlla’ del 9-M
2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El final de l’estat d’alarma ha quedat marcat per les imatges de milers de joves i no tan joves que dissabte van protagonitzar botellons i festes de carrer per tot Espanya, sense mascareta i sense distàncies de seguretat, al crit de «llibertat». Una «actitud irresponsable» o «suïcida», segons els epidemiòlegs, que denota que els congregats no només celebraven que, després d’un any de sacrificis, es relaxen les restriccions més dures, sinó que han confós perillosament el final de l’alarma amb el final de la pandèmia, com si ja no existís risc de contagiar-se i morir per Covid.

¿Eren previsibles celebracions tan multitudinàries? ¿Què les ha provocat i com ha influït l’actitud de les autoritats sanitàries i judicials? ¿Quines conseqüències pot tenir a curt termini en la corba pandèmica? A aquests i altres interrogants mira de respondre EL PERIÓDICO de la mà de quatre especialistes. 

¿Era previsible?

«Sí i no», conclou l’epidemiòleg Daniel López Acuña, exdirectiu de l’OMS, que assevera que les aglomeracions van ser «més enllà del previsible» i els congregats van tenir una conducta «demencial i suïcida que atempta cap a la salut». Cal tenir en compte que els consellers de la Comunitat de Madrid que divendres van informar del final del toc de queda van assenyalar que a partir de les 24.00 hores es podria sortir «a passejar» i que les forces de seguretat impedirien els ‘botellons’. Si bé, el que ha succeït demostra que no hi ha efectius policials suficients per dispensar les masses sense fer servir la força, tot i que es desplegui, com va fer Catalunya, un dispositiu similar al de Cap d’Any. De manera cridanera, l’Hospital del Mar ha registrat aquest cap de setmana més ingressos a urgències per intoxicacions etíliques que per contagis de Covid.

¿Què ho ha provocat?

«No hi ha un factor únic», avisaJosé Martínez Olmos, ex secretari general de Sanitat, que esmenta entre els possibles motius per a l’eufòria descontrolada la fatiga després de mesos de pandèmia, sobretot en els joves, que fa més d’un any que no tenen gairebé contacte social, festes, concerts o aventures. Cal afegir «la sensació d’optimisme» servida per la vacunació.

El doctor en Psicologia de la Universitat Complutense Valentín Martínez-Otero considera que s’ha activat un «procés de psicologia de masses», en què no s’imposa la «racionalitat de l’individu», sinó que la responsabilitat es dilueix en el grup i s’activa «la recerca de plaer, la impulsivitat i l’eufòria desbordada». 

¿Quines conseqüències tindrà?

Els epidemiòlegs temen que el final del toc de queda, dels tancaments perimetrals i les reunions multitudinàries, tant en exteriors com als interiors, provoquin un «repunt» i que augmenti la pressió hospitalària ja que les ucis encara no s’han buidat dels efectes de la quarta onada. És veritat que, en cas de produir-se, la cinquena onada podria tenir efectes menys dramàtics ja que la població de més edat està vacunada, però el percentatge d’immunització és insuficient en els menors de 60 anys, que també poden patir la Covid de manera greu. Al Regne Unit, on també es van produir aglomeracions als bars, en la seva reobertura a mitjans d’abril, no hi ha hagut una pujada destacada dels casos, però el percentatge de vacunació era més alt i la incidència més baixa.