Aprovació al Congrés

La llei de l’eutanàsia, en set claus

  • La regulació que aprovarà demà el Congrés permet realitzar el suïcidi assistit en un centre mèdic o al domicili del pacient

  • La petició d’ajuda a morir haurà de ser revisada per dos metges i la Comissió de Garantia creada en cada comunitat autònoma

Leutanàsia sobre pas amb lúnica oposició del PP

Leutanàsia sobre pas amb lúnica oposició del PP

4
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El Congrés aprovarà definitivament demà la llei orgànica de regulació de l’eutanàsia, que convertirà Espanya en un dels sis països on el suïcidi assistit és legal. La legislació, impulsada pel PSOE, indica que la norma entrarà en vigor tres mesos després que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), és a dir, a mitjans de juny. Però, ¿què implica la nova normativa, a qui va dirigida exactament i quin és el procediment? A continuació, expliquem les principals claus del nou dret.

¿Què és l’eutanàsia?

Com indica el preàmbul de la llei, eutanàsia «significa etimològicament bona mort i es pot definir com l’acte deliberat de donar fi a la vida d’una persona», per voluntat expressa de l’interessat i «amb l’objectiu d’evitar el seu sofriment». La «prestació d’ajuda a morir– com es denomina en el text– consisteix a proporcionar els mitjans necessaris a una persona que compleix els requisits previstos i que ha manifestat el seu desig de morir». 

Aquests mitjans consisteixen en una substància que provoca la mort i que podrà ser administrada per un professional sanitari o interlocutòria administrada amb supervisió mèdica en un centre sanitari, públic o privat, o al domicili del pacient.


¿Quins requisits cal complir?

Podran rebre l’ajuda a morir els que tinguin nacionalitat espanyola, residència o un certificat d’empadronament superior a 12 mesos, tingui majoria d’edat i «siguin capaç i conscients» quan formulin la sol·licitud. Així mateix, hauran de tenir una «malaltia greu i incurable», que el text defineix com la que origina sofriment físic o psíquic constant i intolerable i amb un pronòstic de vida limitat.

I també es reconeixerà a pacients amb un «patiment greu, crònic o impossibilitant», entenent per això «limitacions que incideixen directament sobre l’autonomia física i activitats de la vida diària», que no permeten a la persona valer-se per si mateixa i afecten la seva «capacitat d’expressió i relació» i que porten associat «un sofriment físic o psíquic constant i intolerable per a qui el pateix». 



¿Com serà el procediment?

La persona que desitgi que l’ajudin a morir haurà de presentar dues peticions per escrit, separades per 15 dies. Una vegada el «metge responsable» rebi la primera sol·licitud, en un termini màxim de dos dies naturals, realitzarà amb el sol·licitant «un procés deliberatiu sobre el seu diagnòstic, possibilitats terapèutiques i resultats esperables, així com sobre les possibles cures pal·liatives», informació que també es facilitarà per escrit, en un termini màxim de cinc dies naturals.

El procés deliberatiu es repetirà quan es rebi la segona sol·licitud i en el cas que el sol·licitant vulgui continuar amb el procés, el metge responsable haurà de comunicar-ho a l’«equip assistencial», així com, si així ho sol·licita el pacient, als familiars que ell assenyali.

A continuació, el metge haurà de consultar un segon professional, el «metge consultor», que haurà de corroborar el compliment dels requisits en un termini de 10 dies naturals i redactarà un informe. En el cas que aquest sigui desfavorable, el pacient podrà recórrer a la Comissió de Garantia i Avaluació, que es crearà en cada autonomia i que farà tant un control previ com després que es compleixin les condicions. En total, la llei marca que entre la petició inicial i la pràctica de l’eutanàsia passaran entorn de 35 dies, tot i que el termini es pot escurçar.  


¿Com s’aplicarà l’eutanàsia?

Només amb la resolució positiva de la Comissió de Garantia es podrà eutanasiar el pacient «amb la màxima cura i professionalitat». En el cas que el pacient es trobi conscient, aquest podrà comunicar al personal sanitari la modalitat en què vol rebre l’eutanàsia. Després, el metge responsable haurà d’acompanyar la persona fins al moment de la seva mort, si es fa en un centre sanitari, i mantenint la «deguda tasca d’observació i suport» fins a la seva mort si es fa al domicili. I es considerarà una mort natural a tots els efectes.

¿I les persones incapacitades podran sol·licitar-la?

Sí, la norma preveu que la sol·licitud sigui presentada per una altra persona major d’edat en el cas d’aquelles persones que no tinguin l’entesa o capacitat suficient. Per a això, la petició haurà d’anar acompanyada per un document d’instruccions prèvies, testament vital o document equivalent, que haurà de complir el metge responsable.

¿Caldrà pagar?

No, la prestació està «inclosa a la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut i serà de finançament públic». A més, es detalla que els serveis públics de salut hauran d’aplicar les mesures precises per garantir aquest dret a totes les persones que compleixin els requisits establerts en la norma.


¿Es podrà negar un metge a aplicar l’eutanàsia?

Sí, es reconeix el dret a l’objecció de consciència, comunicant-ho per escrit i de manera anticipada. Amb aquesta informació, les administracions sanitàries crearan un registre de professionals sanitaris objectors. Tot i això, la norma indica que l’accés a l’eutanàsia i la seva qualitat assistencial no podrà resultar «menyscabada» pel dret a l’objecció de consciència.