Cribratge a l’àrea metropolitana sud

La soca britànica ja causa el 13% de tots els casos de Covid-19 a l’Hospitalet i el Baix Llobregat

La variant va arribar a Catalunya l’Any Nou, segons les aigües residuals de la depuradora del Besòs

La soca britànica ja causa el 13% de tots els casos de Covid-19 a l’Hospitalet i el Baix Llobregat
4
Es llegeix en minuts

La variant britànica de la Covid-19 ja causa el 13% de tots els casos de coronavirus de l’àrea metropolitana sud de Barcelona, segons el cribratge d’aquesta soca que està portant a terme des de finals de desembre el Servei de Microbiologia del Laboratori Clínic Territorial Metropolità Sud.

«El seguiment realitzat per aquest Servei revela que, des de fa cinc setmanes, la tendència en aquesta àrea geogràfica –com probablement també succeeix a la resta de Catalunya– és de continu increment de la proporció de casos de la variant britànica», ha assenyalat aquest dimecres la Gerència Territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Aquest seguiment també mostra que la variant no apareix només en focus localitzats, sinó en un número elevat i estès de municipis.

Concretament, a l’àrea metropolitana sud s’ha detectat en residents a l’Hospitalet de Llobregat i en més d’una quinzena de municipis del la comarca del Baix Llobregat.

Aquest dimecres s’ha conegut que Catalunya ha detectat el primer cas de la variant sud-africana del coronavirus, segons ha informat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Ha sigut detectat a Barcelona ciutat. Es tracta del segon cas d’aquesta variant a Espanya, ja que el primer es va registrar a Vigo.

Cribratge per monitoritzar-ne la presència

Poc després que es comuniqués la primera alerta internacional sobre l’alta transmissibilitat de la nova variant, el Servei de Microbiologia l’Àrea Metropolitana Sud de l’ICS va decidir posar en marxa un cribratge per monitoritzar-ne la presència en el seu àmbit territorial.

Actualment, aquest servei, que ha realitzat més de 500.000 tests PCR de SARS-CoV-2 des de l’inici de la pandèmia, recupera diàriament una mostra aleatòria d’entre el 10% i el 25% de les PCR positives per identificar la variant britànica.

Atès que la seqüenciació genètica del virus és tècnicament complexa i el resultat tarda diversos dies, la identificació es fa inicialment mitjançant un tipus de PCR que permet detectar l’absència d’un gen que no es troba en la variant britànica.

De fet, el cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Tomàs Pumarola, ha explicat que la propagació de la variant britànica ja és un fet a tot Catalunya en diferents intensitats i percentatges, els més elevats a la Regió sanitària Metropolitana Sud, al Baix Llobregat.

Ha destacat que a les zones més densament poblades és on s’ha registrat fins ara una presència més gran d’aquesta variant britànica, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana, en una proporció que oscil·la entre el 10-12%, si bé en altres, com Olot (Girona), s’ha detectat en fins i tot un 30% a les aigües residuals analitzades de la depuradora d’aquesta comarca.

La variant britànica va arribar l’Any Nou a Catalunya

Segons han constatat les aigües residuals de la depuradora del Besòs, una de les més grans del món cobertes i la que processa més litres d’aigua de Catalunya, la variant britànica va arribar probablement a principis d’aquest any 2021.

Aquesta planta, capaç de depurar uns 525 milions de litres d’aigües residuals al dia, no havia detectat la variant britànica del virus el dia 22 de desembre passat i sí que ho va fer el dia 13 de gener passat, i ho va tornar a constatar els dies 20 i 27 del mateix mes.

Així ho confirmen les dades facilitades pel Departament de Salut i el catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Barcelona Albert Bosch, que dirigeix el Grup de Virus Entèrics.

Aquest grup va elaborar l’any 2020 passat un estudi en el qual van detectar la presència del coronavirus causant de la Covid-19 en mostres d’aigües residuals recollides el 12 de març del 2019, que indicaria que la infecció era present gairebé un any abans que es tingués constància de qualsevol cas al món.

Molt genoma als excrements

Tot i que és eminentment una malaltia respiratòria, s’ha demostrat que hi ha grans quantitats de genoma del coronavirus als excrements, que posteriorment arriben a les aigües residuals, cosa que ha fet que l’epidemiologia basada en les aigües residuals pugui alertar de la circulació del virus entre la població.

Ara, Bosch i el seu equip treballen amb una tècnica en la qual utilitzen una PCR especial per poder detectar uns nucleòtids (molècules) que té la variant britànica del virus mitjançant la prospecció de diverses estacions d’aigües residuals de Catalunya.

Segons aquestes anàlisis, el dia 18 de gener es va veure una presència més gran de la variant britànica a les depuradores de Banyoles, Granollers, el Prat de Llobregat, Martorell i Rubí que en les de Sabadell, Montcada i Reixac, Berga o el Vendrell.

Notícies relacionades

En canvi, el dia 25 de gener les mostres de Banyoles continuaven presentant un nivell similar de presència de variant britànica, però aquesta s’havia incrementat a les aigües de Girona, Granollers, Rubí, Sabadell, Montcada i Reixac, Abrera, Martorell i el Vendrell.

A Lleida, Igualada i Berga les aigües residuals analitzades aquell mateix dia no van detectar la variant britànica, i sí la variant de Wuhan, l’hegemònica de moment a Catalunya.