La por del tall de subministraments s'estén entre els més vulnerables

«És viure al límit», explica aquesta dona de 44 anys mentre ensenya el seu modest pis a Vallecas (Madrid). La vivenda va ser seva, però el 2008, durant l’anterior crisi, va haver d’entregar-la al banc en dació en pagament per evitar el desnonament, i des d’aleshores paga un lloguer social de 200 euros. La llum és tènue, una caixa amb mantes ocupa el centre del saló per si comença el fred. Al dormitori hi ha dues màquines: una per a la nit, perquè pateix apnea del son, i una altra, més gran, que ha d’estar sempre endollada.

Martín també pateix la síndrome de Wolff-Parkinson-White, una afecció que provoca taquicàrdies, i l’aparell envia electrocardiogrames al seu hospital. Creu que la seva malaltia també és la seva taula de salvació. Potser li tallen el gas, pensa, però no la llum, perquè aquesta màquina mai es pot desconnectar. Però no n’està segura. Quan truca a la seva empresa distribuïdora, ningú li garanteix res. I les factures es continuen apilant. Ja deu 827,26 euros d’electricitat.

Tensió entre els socis

Tensió entre els socisLa interrupció de subministraments, una realitat que es viu de manera diferent a Catalunya, al comptar amb una llei molt garantista, també provoca tensions dins del Govern. Unides Podem volia continuar amb la prohibició de talls, que es va aprovar després de l’estat d’alarma del març i impedia que algú es quedés sense energia, una batalla que va perdre contra el PSOE. Almenys, de moment. Els morats no s’hi resignen. L’entorn del vicepresident social, Pablo Iglesias, que sol ser ràpid a l’hora d’intentar anotar-se els gols polítics de les iniciatives contra la pobresa, depenguin o no d’ell, assegura que està «pressionant» perquè mentre duri la nova alarma, que a diferència de l’anterior fins ara no ha suposat el confinament domiciliari, es paralitzin tots els desnonaments i talls de subministraments.

La decisió, no obstant, no competeix a Iglesias, sinó a Teresa Ribera, la vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica, que no ha donat mostres de voler fer el pas. El seu equip explica que s’ha facilitat l’accés al bo social elèctric, una ajuda que redueix entre un 25% i un 40% el rebut de la llum, i s’ha aprovat un bo tèrmic d’entre 25 i 120 euros a l’any, així com que les empreses tenen prohibit tallar el subministrament als més vulnerables fins passats quatre mesos des del primer requeriment de pagament. «El Govern ha posat en el centre de la seva estratègia les persones més vulnerables», afirma la mateixa Ribera.  

Més de 200 sol·licituds al dia

Més de 200 sol·licituds al diaEls ajuts davant la pobresa energètica no paren de créixer. És una cosa en si mateixa positiva, però que també indica la gravetat del problema. Segons les últimes dades de l’Executiu, els usuaris del bo social elèctric s’han triplicat durant els dos últims anys. L’abril del 2018, poc abans de la moció de censura de Pedro Sánchez, n’eren 449.267; el mateix mes del 2020, en plena pandèmia, 1.311.662. I cada dia hi ha més de 200 noves sol·licituds.

Però el bo, en ocasions, resulta insuficient. Tampoc impedeix els talls, tret que a la llar hi hagi menors, persones amb discapacitat o dependents. Juani González, de 49 anys, no compleix cap d’aquests requisits. Ella rep aquesta ajuda i per això paga un 40% menys d’electricitat, però quan se li pregunta quants ingressos té al mes, contesta: «Zero». Des del març, arran del confinament, es va quedar sense les feines informals que tenia, netejant cases. Al juny, va sol·licitar l’ingrés mínim vital (461,53 euros), però no ha rebut resposta. I a l’octubre, va deixar de cobrar 430 euros de la renda activa d’inserció per ser víctima de violència de gènere, després de completar els 33 mesos durant els quals aquesta ajuda es pot percebre com a màxim.  

«Se’m van acumulant les factures de la llum, del gas, de la comunitat, del lloguer, de tot», explica a casa seva, també a Vallecas, on, de nou, es viu gairebé en penombra. «Pago 77 euros de lloguer social –continua–. Però això per a mi és moltíssim. Per a mi, ara mateix, un euro és molt. I tinc por que em tallin la llum. Perquè, si em tallen el gas, bé, encara puc viure. Puc escalfar l’aigua i banyar-me. Puc abrigar-me si fa fred. Però, si em tallen la llum, ni tan sols puc cuinar, perquè tot aquí és elèctric».

El precedent

El precedentLes associacions temen que la situació acabi sent similar a la de l’última crisi. El 2012, per exemple, les elèctriques van tallar la llum a 1,4 milions de llars. «Si el Govern no fa un pas endavant, en els pròxims mesos hi haurà una onada de talls», diu María Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Divendres passat, Campuzano i altres activistes van organitzar una protesta i van entregar a Transició Ecològica un manifest, firmat per 3.000 organitzacions i moviments socials, que reclama que la prohibició d’interrompre els subministraments es prorrogui fins que hi hagi una llei estatal similar a la catalana, que impedeix els talls als més vulnerables sense que s’hagi sol·licitat abans un informe als serveis socials.

Allà, davant la seu del ministeri, amb una pancarta que preguntava «¿Què fem si no podem pagar?» també hi havia Juani González. «El que demanem és que ens deixin respirar –va dir–. Tenir una garantia que no ens quedarem sense el més bàsic».