El debat sobre la jornada contínua torna amb la pandèmia

En una entrevista concedida a aquest diari al principi de curs, el conseller Josep Bargalló va esgrimir tres raons per rebutjar la moció. Primer, que compactar l’activitat lectiva no casa amb la capacitat d’aprenentatge; segon, que faria que l’alumnat mengi massa tard, i tercer, que sortint a les dues del migdia trenca amb la conciliació laboral i familiar. Era un ‘no’ rotund a un plantejament que, segons els impulsors de la iniciativa, ja han sol·licitat entre 300 i 400 escoles públiques i concertades de tot Catalunya, que són les que per ara els han donat el seu recolzament. La plataforma té sol·licitada una compareixença al Parlament per, una vegada més, pressionar perquè es modifiqui la llei catalana d’educació. Si això no prospera, aniran per la via de la iniciativa legislativa popular (ILP).

Aquest camí ja el van recórrer a principis d’any, però un defecte de forma va tombar el redactat. Neus Arañó, portaveu d’aquest col·lectiu de famílies, diu que ara han posat l’assumpte en mans d’advocats per poder anar a tret segur. Si passa el filtre legal del Parlament –sempre que acabin optant per la ILP– tindran 120 dies per aconseguir 50.000 firmes. A change.org tenen prop de 65.000 adhesions. Quant a la visita a la cambra catalana, l’esperança és limitada, ja que la comissió d’Educació del mateix Parlament ja va tombar el 2017 una moció presentada pel PP a favor de la jornada contínua. Hi van votar en contra el PSC, Junts pel Sí i la CUP i Catalunya Sí que és Pot i Ciutadans es van abstenir.

Més desigualtats

Carles Martínez, secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació, assegura que no hi ha un consens social, i sosté que qualsevol proposta de reforma de l’ensenyament s’analitza des del punt de vista de l’interès i benefici dels nens». Després venen totes les altres coses. «Molts estudis defensen que, en termes generals, tancar les escoles a la tarda incrementa les desigualtats educatives, i això és perjudicial per als sectors més desafavorits de la societat. Després hi ha l’horari per si mateix. Adverteix Martínez que tantes hores seguides, amb un lleu descans, esgota els nens i que és necessària una triangulació entre estudis, descans i bona alimentació». 

A la resta d’Espanya, a excepció del País Valencià i el País Basc, on només passa a secundària, la majoria de centres públics d’infantil i primària (prop del 80%) funcionen amb aquella jornada compactada. La principal raó, al marge de la millor conciliació i organització de la comunitat docent, està el fet provat, defensen els impulsors, que els nanos rendeixen menys després de dinar. Per això les assignatures col·locades després del menjador són, per dir-ho suaument, les menys denses: plàstica, música, tutoria, espai de lectura... Però després hi ha la pandèmia, raó per la qual Aragó i Navarra han impulsat aquest horari amb motiu de la crisi sanitària. A les dues regions es respecta el temps de dinar i pati. A la resta de comunitats es manté l’organització prèvia al coronavirus, ja que en totes ja s’imposava la jornada compactada. Només les Canàries i Extremadura han optat per modificar el seu funcionament, amb activitat lectiva a la tarda en els casos en els quals és necessari desdoblar classes per respectar el funcionament de grups bombolla.

Menjador i extraescolars, amenaçats

El menjador i les extraescolars al mateix col·le, pel risc que desapareguin, són els arguments principals dels detractors de la idea. També el fet que es redueixin les hores de socialització directa dels nanos al pati (ja que molts, per estalvi familiar, menjarien a casa i ja no tornarien). Hi ha escassa literatura científica sobre la matèria. Un dels últims estudis porta el segell de la Societat Valenciana de Pediatria, que va arribar a la conclusió que la «jornada escolar partida millora el rendiment escolar dels nens i adolescents». Plantofada al projecte. Aquest organisme arribava fins i tot a aconsellar que es retardi l’hora d’inici de les classes i que el menjador sigui considerat «un element educatiu transcendental». La reforma horària, que defensa una nova organització vital a nivell global per a la ciutadania, recolza l’ensenyament partit, entre altres coses, perquè dinar a les dues de la tarda trenca amb el nou ordre que plantegen els seus impulsors. Això, no obstant, es podria solucionar iniciant les classes a les 8.30 hores per plantar-se davant el plat a les 13.30 hores.

Notícies relacionades

Les controvèrsies de la jornada intensiva a l'educació primària

Ensenyament amplia el pla per provar l'horari intensiu a primària

En contraposició a l’informe dels pediatres valencians, la prova pilot feta a 25 escoles catalanes dona bons resultats. Segons la mateixa secretaria general del Departament d’Educació, el nivell d’absentisme en aquests centres es va mantenir o fins i tot es va reduir, i es mostra «un nivell de satisfacció alt». «Les escoles consideren que el clima de convivència ha millorat i que s’ha donat resposta a tots els col·lectius», diu el document, que també afirma que els centres implicats «valoren la franja matinal al cap de poca estona de més concentració i interès» per part dels nanos. Finalment, sempre segons Educació, les escoles afirmen que eliminar l’activitat lectiva de la tarda els ha permès «implementar mesures pedagògiques i organitzatives», alhora que ha millorat «el treball en equip i la coordinació dels mestres».

Martínez exposa una última qüestió: l’interès del professorat a promocionar aquest model educatiu. «En el fons hi subjeu un tema ocult, el de les condicions del professorat de la primària pública, que es pot abordar però sense barrejar les coses. És un tema bàsicament sindical, però la situació laboral és un altre debat. El primer són els alumnes».