MESURA EXCEPCIONAL

Barcelona, 22 hores: els carrers es queden sense batec

Els ciutadans es recullen a casa pel toc de queda, després del tancament dels restaurants i súpers

Fins i tot els 'riders' van desaparèixer del mapa aquest diumenge en una ciutat que es va tornar més silenciosa

calles-de-barcelona / periodico

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Persianes abaixades. Els carrers de Barcelona, igual com a la resta de poblacions catalanes, van perdre ahir a la nit el seu batec habitual a les 10. El toc de queda va deixar les vies gairebé buides, sense vida. Un diumenge atípic. No es va arribar a l’extrem de l’escena de la pel·lícula d’Alejandro Almenábar ‘Abre los ojos’ en què Eduardo Noriega recorre una Gran Vía madrilenya deserta, però el paisatge a la capital catalana va canviar de sobte.

Les voreres es van quedar en silenci, només trencat pels autobusos, els taxis, vehicles policials o d’emergències i algun conductor de tornada a casa. La gent, obedient, es va recloure a casa fins a les sis del matí. A partir de les nou de la nit, els bars, restaurants i supermercats de 24 hores van començar a abaixar les seves persianes. Uns quants es van arriscar a passar-se uns minuts de les 10, quan pel carrer només quedaven vianants que el confinament nocturn havia agafat tornant a casa.

«Si no hi hagués toc de queda hauria anat a casa més tard. He aprofitat fins a l’últim moment i ara vaig ràpid»

Sofía

Veïna de Barcelona

«Si no hi hagués toc de queda hauria anat a casa més tard. He aprofitat fins a l’últim moment i ara vaig ràpid», admetia la Sofía. Els taxistes es van amuntegar al punt de la mitja nit a l’estació de Sants. «Si no hi ha gent pel carrer, esperem aquí per si podem fer alguna carrera», explicaven el Nabir i el Carpi. «Circular per la ciutat no val la pena», insistien. Els dos pretenien deixar de treballar al voltant de les 12 de la nit.

Sense esportistes, sense gossos

Fins i tot els ‘riders’ van desaparèixer del mapa pel tancament dels bars tan d’hora un diumenge. «Normalment un diumenge puc treure’m uns 50 euros, però aquest no sé si arribaré als 20. Gairebé sempre es treballa més a la nit, però avui, a l’acabar aviat, es fa poca cosa», deia l’Elena, 15 minuts abans de les 22 hores encara sobre la bicicleta. Era qüestió d’esgotar al màxim. El parc de Joan Miró, a la part del carrer de Tarragona, es va despoblar en pocs minuts. No hi havia ni esportistes fent voltes al recinte, ni persones passejant els gossos. Tots havien avançat els seus horaris per evitar que els Mossos els multessin.

«Normalment un diumenge em puc treure uns 50 euros, però aquest no sé si arribaré als 20.

Elena

‘Rider’

Notícies relacionades

El personal més queixós amb aquesta mesura va ser el petit supermercat de barri, que obre els festius. «La situació està molt malament. No hi ha feina. Porto gairebé cinc mesos sense pagar el lloguer», assegurava el Nasir, que regenta un d’aquests locals al carrer de Tarragona. Ensenyava factures d’aigua, llum... Les prestatgeries estaven sense gaire provisió per aquesta escassetat de fons. Habitualment allargava la seva jornada fins a la 1 de la matinada. Aquest diumenge, a les 21 hores, va abaixar les persianes amb uns 70 euros a la caixa.

«La situació està molt malament. No hi ha feina. Fa gairebé cinc mesos que no puc pagar el lloguer»

Nasir

Propietari d’un supermercat 24 hores

En un restaurant del mateix carrer, la Terraza de Miró, l’ambient és desolador. A les nou, ningú, únicament els treballadors. «Estem en un 10% o 15% de recaptació en comparació d’abans de la pandèmia», remarcava un treballador. Al mateix carrer, un grup de joves feia ‘botellon’ al límit del toc de queda. Sense mascareta i asseguts en un banc. A les 10, van desaparèixer.