El Congrés aprova acabar amb les esterilitzacions forçoses de les persones amb discapacitat

Una de les reivindicacions històriques del col·lectiu de persones amb discapacitat, el final de les esterilitzacions forçoses de persones incapacitades jurídicament, està cada vegada més a prop. El Congrés ha aprovat aquest dijous una proposició de llei que modifica el Codi Penal per tal d’il·legalitzar aquestes pràctiques, que en l’última dècada s’han aplicat a més d’un miler de dones amb discapacitat a Espanya.

Una vegada amb el suport per la Cambra baixa, la proposta tornarà al Senat, on els grups tenen un mes per presentar esmenes, si bé és probable que no ho facin o que els retocs siguin mínims, ja que la proposició de llei va ser presentada a la Cambra alta per Ciutadans al gener i aprovada per una àmplia majoria. Per això, el col·lectiu de persones amb discapacitat espera que la norma vegi definitivament la llum abans del desembre.

La llei recull el text impulsat pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi) i la Fundació Cermi Dones, que es van fer ressò de la petició del Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, que al març del 2019 va instar a Espanya a desterrar de la legislació l’esterilització no consentida de persones incapacitades judicialment. Així mateix, el Comitè de Bioètica, òrgan consultiu del Govern, va fer una recomanació en aquest sentit, per tal que aquestes persones tinguin els mateixos drets que els altres.

Més de 1.000 afectades des del 2005

Segons el Cermi, prop de 1.000 dones han sigut esterilitzades des del 2005, si bé no hi ha dades concloents ja que les xifres proporcionades pel poder judicial sobre procediments oberts no permeten conèixer el seu final ni el sexe dels demandants.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Les esterilitzacions no consentides s’apliquen perquè, en moltes ocasions, des de l’entorn sociosanitari s’aconsella adoptar aquesta mesura o fins i tot s’exigeix perquè les dones i adolescents accedeixin al centre. Així, normalment es practiquen durant la primera menstruació, quan la dona arriba a la majoria d’edat o després del naixement del seu primer fill. Si bé, «l’única cosa que provoquen és una exposició més gran a la violència i a l’abús, perquè l’entorn més pròxim coneix que no hi haurà possibilitat d’embaràs», afirma Ana Peláez, del Cermi Dones.  

La vulneració dels drets reproductius

Per tot això, el Cermi considera que amb l’aprovació de la llei al Congrés «l’activisme de les dones amb discapacitat ha aconseguit una fita» al posar fi a una pràctica que «vulnera els drets reproductius» de les persones amb discapacitat i «retalla també els seus drets civils i polítics».