fins al 16 d'octubre

Comença la vaga de quatre dies dels metges d'atenció primària de Catalunya

Reclamen millores retributives i protesten pel «desmantellament» del servei per part de Salut

metges-ics vid 13 135930 / periodico

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

Aquest dimarts, 13 d’octubre, ha començat la vaga de quatre dies convocada pel sindicat Metges de Catalunya als centres públics d’atenció primària. Reclamen millores retributives i protesten pel «desmantellament» del servei per part del Departament de Salut.

Un grup de metges ha protestat amb xiulets i cartells davant la seu de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Barcelona. Vestits amb les bates blanques, els metges en vaga han exhibit cartells en els quals es podia llegir ‘¡Ja n’hi ha prou!’ Equiparació salarial europea’ i ‘Vaga en l’atenció primària. Per una atenció digna, nosaltres diem prou. I vosaltres?’

‘Armats’ amb xiulets, els metges han tallat el trànsit a la Gran Via en la confluència amb el carrer Balmes, amb les mascaretes posades i guardant distància de seguretat. Javier O’Farrill, president del Sector Primària de l’ICS del sindicat, ha explicat aquest dimarts, en declaracions als periodistes durant la protesta, que, a causa de la pandèmia i a la falta de recursos humans, s’estan retardant els diagnòstics de patologies en la població.

O’Farrill la deplorat la «deixadesa» dels gestors de l’ICS des de l’anterior vaga de finals del 2018 i ha considerat que «si haguessin fet una feina adequada, de retenir talent, tindríem més de 700 metges» que han emigrat des de Catalunya a altres sistemes sanitaris, a causa dels sous i les condicions laborals.

L’Institut Català de la Salut és l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya, amb gairebé 39.000 professionals que donen servei a gairebé sis milions de persones de tot el territori.

Prop de 6.000 facultatius 

Uns 5.900 facultatius dels centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) estan cridats a la protesta.  El gerent de l’ICS i secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja va respondre que no està disposat a negociar en aquesta situació i veu la vaga «absolutament inoportuna», en plena pandèmia. La vaga no genera el mateix consens que la del 2018, a la qual s’hi van afegir altres professionals.

Concretament, estan cridats a la vaga els metges de família, pediatres, ginecòlegs, radiòlegs i odontòlegs dels centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut.

En roda de premsa durant l’anunci de la protesta, el 3 d’octubre, Javier O’Farrill i Elena Bartolozzi, portaveus del sindicat qualificaven l’aturada de «vaga de la desesperació» pel «maltractament» que des de fa anys asseguren que pateixen els metges d’atenció primària a Catalunya, amb unes condicions laborals i retributives que, asseguren, se situen a la cua d’Espanya.

Els portaveus alertaven que les condicions retributives i laborals dels facultatius dels centres de primària són «insostenibles», fet que està motivant que Catalunya sigui la comunitat que més metges perd, perquè marxen a l’estranger o a altres autonomies amb millors contractes i més qualitat assistencial, i exigeixen una augment de plantilla per poder fer front a la Covid.

Migracions a mútues

Després d’advertir que l’atenció primària a Catalunya està patint un «col·lapse total» que porta molts pacients a migrar a les mútues, els convocants de la protesta reclama a l’ICS millores retributives que els permetin retenir els metges i que es respecti el seu criteri al demanar proves i exploracions complementàries.

El sindicat denuncia que els professionals de primària a Catalunya han perdut un 60% de poder adquisitiu acumulat en els últims anys i que la diferència de salari respecte a metges d’altres comunitats és en ocasions «abismal»: a Catalunya un facultatiu ras cobra 2.408 euros mensuals, davant els 3.200 de Múrcia, ha explicat O’Farril.

Per aquests motius, exigeixen que es recuperi el personal facultatiu perdut en l’última dècada, incrementar els salaris per compensar les pèrdues retributives que s’arrosseguen des del 2010, recobrar els tres dies d’assumptes propis retallats en els últims anys i augmentar la retribució de les guàrdies o jornades nocturnes i festives, entre altres reivindicacions.

Conscients que les seves mobilitzacions coincideixen amb un moment en què el sistema públic de salut està tensat per la pandèmia, els portaveus de Metges de Catalunya han insistit que no volen ser «còmplices del desmantellament de l’atenció primària» per part del Departament de Salut de la Generalitat i exigeixen més recursos per poder atendre adequadament els ciutadans.

Els pacients, «com si fossin bestiar»

Segons O’Farril, el funcionament dels centres de primària establert arran de la pandèmia, amb un increment de l’atenció telefònica davant la presencial, els converteix en «peons» que es veuen obligats a assistir els seus pacients «com si fossin bestiar».

El portaveu sindical recorda que els metges han fet «el més gran esforç» davant la pandèmia, ha denunciat que l’atenció primària va perdre un miler de facultatius entre els anys 2008 i 2018 que ara permetrien atendre la població en millors condicions.

En aquest sentit, recalca que els facultatius volen atendre els seus pacients de manera presencial, així com que s’augmentin els sis minuts de mitjana per persona que tenen per a l’assistència telefònica.

Notícies relacionades

«El 75% de la demanda que fa la població és al metge de capçalera, i avui aquest metge no pot atendre’l per falta de recursos», ha lamentat O’Farrill.

El portaveu del sindicat ha denunciat que el Departament de Salut «no explica que no té capacitat per atendre a la població» i que la divisió que s’ha establert a la xarxa de primària entre circuits per a casos de Covid i altres situacions no permet «absorbir l’assistència presencial» que es necessita.