Atrapats en el retard judicial

La saturació gairebé endèmica dels jutjats a tot Espanya, agreujada per la pandèmia, té en ocasions efectes vergonyants per als ciutadans, que són els qui pateixen les prescripcions o les tardances indegudes en les causes que els afecten. És el cas d’una família de Cadis, que 16 anys després que se’ls concedís una indemnització de gairebé 850.000 euros per l’accident de trànsit  del pare, només ha pogut cobrar fins al moment 10 euros. I tot per culpa de la lentitud del procés judicial per portar a terme l’embargament de béns dels condemnats com a responsables del sinistre.

El cas es remunta al mes de febrer del 2004. Cap a les 21.30 hores, Juan C.G., un jornaler de 66 anys que es dirigia cap a Huelva per treballar a la campanya de la maduixa, va tenir un accident de trànsit. «Va tenir la mala sort de xocar contra una mula mal guardada que s’havia escapat de la seva finca i estava travessada de nit enmig del camí a la carretera que uneix Utrera amb Los Palacios (Sevilla)», detalla.

L’home, amb una economia molt precària i tres fills a càrrec, va quedar greument ferit, tant que els agents de la Guàrdia Civil que van atendre el sinistre el van donar inicialment per mort. A causa del brutal xoc, que el va obligar a passar un any a l’UVI, el Juan va quedar tetraplègic, amb una paràlisi que afectava el 70% del seu cos. «Tenia nafres per tot el cos, problemes en l’aparell digestiu que li impedien menjar sòlid, els ronyons funcionaven malament...», descriu el lletrat de la família, Fernando Osuna.

El jornaler va portar el cas a judici i van aconseguir la condemna dels propietaris i cuidadors de l’animal, que l’havien d’indemnitzar amb prop de 850.000 euros. Una quantitat que hauria suposat, per exemple, una ajuda per a les cures mèdiques que necessitava la víctima. I que haurien contribuït a la deficitària economia de la família. Però llavors es van trobar un altre mur, el del col·lapse dels jutjats d’Utrera.

Es tracta d’un partit judicial format per quatre municipis (Utrera, Los Palacios, Los Molares i El Coronil) i una població de més de 100.000 habitants per a tan sols quatre jutjats. Els retards considerables i el dèficit d’instal·lacions que arrosseguen aquestes seus judicials han sigut denunciats en nombroses ocasions pels mateixos funcionaris, que han portat les seves penes tant al Govern central com a la Junta d’Andalusia sense gaire èxit. Els expedients s’amunteguen als passadissos, i els sindicats han arribat a alertar de l’aparició de ratolins a les seus judicials, on treballa a preu fet mig centenar de persones, cosa que va obligar a fer una desinfecció a fons. El mateix Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) va arribar a reconèixer ja fa quatre anys retards acumulats de fins a 12 mesos en alguns assumptes, col·lapse que va motivar fins i tot una queixa del Defensor del Poble Andalús.  

«La situació és d’acudit», lamenta l’advocat de la família, són molts tràmits, cada un dura una eternitat i a sobre es fan malament». «Per traslladar un atestat d’una habitació a una altra, que són tot just 20 metres, s’ha tardat un any, i a més hi va haver una confusió i van enviar l’expedient que no era», retreu.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El jornaler va morir ja fa tres anys, i és la seva família la que manté ara la lluita per cobrar la indemnització, que amb els interessos de demora superaria ja el milió d’euros, segons els seus càlculs. «No he fet el compte al detall, perquè per a què, si no és immediat», ironitza. Els seus esforços se centren ara a mirar de fer una investigació patrimonial dels condemnats com a responsables de l’accident, que es van declarar insolvents en el seu moment però que, explica, tenen pendent de cobrar una finca en herència.

«Estem darrere del jutjat per a l’embargament, però només hem pogut cobrar els 10 euros que tenien en el compte, una cosa que sona a broma», afegeix l’advocat, «però com el jutjat no fa res, viuen tranquils». L’any 2015, 13 anys després de l’accident i de tenir la sentència, el lletrat va reclamar al Ministeri de Justícia una indemnització paral·lela per mal moral de 60.000 euros. De nou, els retards van provocar que la família tardés dos anys a rebre-la. Per aquest motiu, i ja que han passat cinc anys i el cas continua sense resoldre’s, el lletrat avança que ja està preparant una segona petició d’indemnització al Ministeri. «No veiem el final d’aquesta història, i no sabem si algun familiar arribarà a veure satisfet el que li dona dret la sentència», lamenta.