Normalitat lluny del «caos» el primer dia del tancament de Madrid

Lluny del caos que va vaticinar el Govern madrileny, el primer dia de restriccions a Madrid capital i uns altres nou municipis ha transcorregut amb normalitat, potser amb una mica menys de gent al carrer i bastant menys enrenou a les estacions de tren, autobusos o l’aeroport, però no a causa de l’escassa presència policial, sinó perquè aquest dissabte feia bastant fred i perquè molts ciutadans han decidit ser responsables i evitar certs desplaçaments.

Fins i tot el conseller d’Hisenda, Javier Fernández-Lasquetty, ha reconegut que en les primeres hores del confinament «imposat» pel Govern central no s’ha produït cap incidència ressenyable. Si bé ha tornat a culpar Pedro Sánchez de portar el «caos» a Madrid, com divendres van fer dos dels seus companys de gabinet i la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, abans de la presentació d’un recurs a l’Audiència Nacional que demana la suspensió de les mesures. El tribunal ha admès la impugnació i ha donat un termini de 10 dies a l’Advocacia de l’Estat perquè es pronunciï.  

Al seu torn, Vox ha sol·licitat aquest dissabte al Tribunal Superior de Justícia de Madrid que paralitzi l’ordre en un termini màxim de 48 hores, a l’incloure en el seu recurs mesures cautelaríssimes que el Govern regional va declinar presentar. La ultradreta argumenta que la decisió es basa en motius polítics i no científics.

Per la seva banda, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha titllat d’«ocurrència» les restriccions i ha lamentat que amb les mesures impulsades pel Govern ara hi hagi «més mobilitat», ja que està permès desplaçar-se per tota la ciutat mentre que amb les restriccions per àrees sanitàries, decretades per Ayuso a 45 zones, no es podia sortir dels barris amb més de 1.000 contagis per 100.000 habitants.

Així mateix, ha considerat que l’«ordeno i mano no només consisteix a publicar [l’ordre amb les limitacions] en el BOE, sinó a donar un termini peremptori de 48 hores», sense establir un temps d’adaptació als comerços, que divendres es va traduir en un «gran perjudici» per a l’hostaleria, que va veure com s’anul·laven les reserves, perquè mentre durin les restriccions, almenys durant 15 dies, els bars han de tancar a les 23.00 hores i no admetre clients una hora abans.

Però més enllà del creuament d’acusacions entre els polítics, la imatge aquest dissabte a la capital era molt similar a un cap de setmana qualsevol i molt allunyada dels carrers buits que va provocar l’estat d’alarma. Pocs madrilenys han fet cas de la recomanació de no sortir de casa tret de per als desplaçaments imprescindibles. A més, els escassos controls policials –uns 60 per part dels agents municipals–, que es van situar fonamentalment a la perifèria de Madrid per controlar les entrades i sortides de la capital, són merament informatius, fins que el Tribunal Superior de Justícia doni el vistiplau a les mesures.

L’ordre estableix que els comerços i bars poden obrir al 50% de l’aforament, però la limitació no es notava a l’Alcampo situat al costat de l’M-30, al barri de Moratalaz, que aquest dissabte estava tan ple com qualsevol cap de setmana. Als voltants les terrasses lluien una mica més buides, però a causa del vent i el fred, no que els hotelers hagin col·locat menys taules, donat que ja era vigent la norma de separar les cadires, entre unes taules i les altres, un metre i mig, així com la prohibició de reunir-se un màxim de sis persones.

Atocha, a mig gas

Atocha, no obstant, sí que anava a mig gas. No obstant, cap a les 13.00 hores no hi havia cap tipus de control policial que vigilés les entrades i sortides de la capital amb tren, que estan prohibides tret de per motius laborals, acadèmics i alguns altres, degudament justificats. Si bé l’única parella de policies que es passejava pel vestíbul no demanava cap salconduit als viatgers.

«Vinc de Leganés, un dels municipis confinats, i no m’ha parat ningú», explicava el Luis, a la sortida dels trens de rodalies. Una mica més enllà, una mare i la seva filla, Sonsoles i María, feien temps fins que sortís el seu tren cap a Socuéllamos. Havien arribat a Madrid procedents d’Eivissa i a l’aeroport de Barajas tampoc van trobar cap control.

Com elles, la parella formada per la Marta i el Jesús arribava d’Alacant i es disposava a agafar un altre tren cap a Còrdova, sense cap justificant perquè els viatges que no tenen destinació Madrid capital o les altres nou ciutats ‘confinades’ estan permesos.

Si bé, la sensació que transmetia Atocha era la d’una estació d’una capital de províncies, allunyada del moviment que presenta normalment. «Avui amb prou feines ve ningú», es lamentava la Conchi, cambrera d’una cadena de menjar ràpid situada al vestíbul.

Notícies relacionades

Madrid o la desesperació

L'aspirador de Madrid

I és que hotelers i comerciants temen que les restriccions els provoquin encara més pèrdues. Segons el conseller Lasquetty, el producte interior brut (PIB) podria caure aquest any un 17% i perdre’s 18.000 llocs de treball cada setmana que durin les limitacions.

I ningú s’atreveix a vaticinar quant duraran, perquè la transmissió del virus està molt estesa i, segons els epidemiòlegs, s’ha començat a actuar massa tard.