Paris, Nova York i Londres treuen espai al cotxe per donar-l'hi al vianant i a la bicicleta

París aposta pels carrils de bicicletes

A París, reinventar l’espai públic passa per reduir la circulació automobilística. En els últims mesos, els carrils bici s’han multiplicat a la capital. La rue de Rivoli, al cor de la metròpoli, s’ha tancat al trànsit. Desenes de carrers són ara per als vianants. L’objectiu de l’alcaldia és clar: «Reequilibrar l’espai públic».

El desconfinament a París va marcar un abans i un després en la gestió de l’espai urbà. L’alcaldessa, Anne Hidalgo, va apostar per la creació de «coronapistas», 50 quilòmetres de carrils bici destinats a oferir una alternativa al transport públic. Aquesta xarxa de vies dedicades als ciclistes, en principi temporal, va ser incorporada de manera permanent al paisatge parisenc el passat 16 de setembre. 

«Eixamplar les voreres, crear carrils bici temporals i tancar alguns carrers als automobilistes són modificacions reversibles. La idea és revelar el potencial d’un espai per a usos diferents als del cotxe. Aquesta planificació urbana ens permetrà pensar en una manera de construir i viure la ciutat més àgil i més resistent davant futures crisis», explica Sébastien Marrec, investigador en urbanisme i desenvolupament de l’alcaldia de París.

A través de l’assaig i l’error, el consistori parisenc promou un canvi de paradigma urbanístic basat en la reducció dels automòbils, responsables de la congestió de l’espai públic i de la contaminació de l’aire, i en el foment de bicicletes i espais per als vianants.

«Prop del 50% de l’espai està al servei dels cotxes –explica Marrec–. Les grans avingudes no han sigut requalificades des de la postguerra, quan les seves voreres es van estrènyer per donar cabuda als automòbils». Ha plogut molt des d’aleshores. Segons l’investigador, avui a prop del 65% dels trajectes es realitzen a peu, mentre que els desplaçaments amb cotxe representen menys del 10%. El desequilibri entre zones per a vianants i cotxes sembla evident. 

Nova York Tot va començar amb cadires de platja a Times Square

A Nova York una pandèmia que ha segat més de 33.000 vides a la ciutat ha acabat també contribuint a un dels canvis més revolucionaris en la seva fesomia i ús de l’espai públic: la reconquesta del terreny dedicat als cotxes.

En els primers moments de la crisi sanitària a l’urbs que va ser el seu epicentre als EUA, l’ajuntament de Bill de Blasio va respondre a les peticions de la comunitat i va tancar al trànsit 160 quilòmetres de vials per guanyar aquest espai per als vianants i ciclistes. El mes passat el consistori va anunciar que es donarà caràcter permanent a les terrasses de bars i restaurants que van començar a improvisar-se en places d’aparcament i voreres i que han sigut un salvavides per a més de 10.000 negocis i milions de persones.

Mentre alguns ciutadans prenen la iniciativa als seus propis carrers, tancant-los al trànsit o forçant amb barreres que la circulació es limiti o s’alenteixi a un màxim de vuit quilòmetres per hora, es farà permanent el projecte oficial pel qual 87 carrers es tanquin sobretot el cap de setmana.

Són alguns dels canvis que segueixen en la línia que ha tingut durant més d’una dècada l’urbanisme tàctic a la Gran Poma, on aquest esperit de «fes-ho tu mateix», amb projectes i impulsos comunitaris posats a prova inicialment amb materials barats i caràcter temporal, ha aconseguit els seus èxits més grans i duradors amb la col·laboració entre la ciutadania i les autoritats locals.

El sòlid germen es va plantar durant una altra crisi, la gran recessió, quan l’alcalde era Michael Bloomberg i Janette Sadik-Khan la seva comissionada de Transport. Va ser llavors quan milers de novaiorquesos van abraçar l’experiment de convertir en zona de vianants i omplir de gandules un lloc emblemàtic com Times Square, una transformació que va acabar sent permanent, s’ha estès per la ciutat i és l’emblema d’aquestes accions a curt termini que generen canvis duradors. 

Londres i el seu permanent pla Streetspace

L’arribada de la Covid-19 ha donat una empenta a modificacions urbanístiques tàctiques a Londres, que ajudin a complir la distància social i la reducció obligada de passatgers als transports públics.  S’han introduït carrils temporals per circular amb bici amb barreres mòbils i s’ha reduït el límit de velocitat per als cotxes en algunes de les avingudes més transitades, com és el cas de Park Lane per reduir el trànsit dins el Hyde Park, informa Begoña Arce. 

L’alcalde de Londres, Sadiq Khan, aspira a convertir el que és temporal en permanent i ha llançat el programa Streetspace, per potenciar l’augment de ciclistes i persones que estan optant per desplaçar-se a peu.  

  El pressupost de l’Streetspace es calcula en 33 milions de lliures (36 milions d’euros). Els 33 districtes de la capital rebran fons. Una primera entrega d’emergència de 3,3 milions a 23 barris s’ha destinat a reduir el trànsit a 33 veïnats, protegir 111 carrers on hi ha escoles, remodelar sis espais públics i potenciar 11 rutes estratègiques per a ciclistes. En zones de bars i copes el tancament de carrers ha facilitat la instal·lació de terrasses a l’aire lliure. En el cas del Soho hi ha ara 17 carrers per als vianants.

No tots estan d’acord amb els plans de remodelació de Khan.

Notícies relacionades

El Govern pressiona l’Església per indemnitzar les víctimes

De la pena de mort a un empresonament a Espanya

L’associació de taxistes, juntament amb un sindicat del gremi, ha demandat l’alcalde i l’organisme a càrrec del transport (Transport for London) contra el tancament de més carrers al trànsit. Al·leguen que els seus trajectes seran més llargs i més cars per als clients. La flota de taxis ha invertit a més 200 milions des del 2018 per comprar 3.500 vehicles amb zero emissions i millorar així la qualitat de l’aire, a petició de l’alcalde.