L'OMS admet no saber què està fallant a Espanya en la gestió de la Covid-19

Fa setmanes que l’OMS  analitza la situació de la pandèmia a Espanya, el país d’Europa amb més incidència de Covid-19, i no sap què aquesta fallant en la gestió. Així ho ha reconegut la directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient d’aquest organisme, María Neira.

Durant la seva intervenció en l’esmorzar informatiu telemàtic de Nueva Economía Fórum, Neira ha destacat que Espanya té una elevada incidència del virus malgrat que actualment és el país amb les mesures «més restrictives», ja que, per exemple, l’ús de les mascaretes és obligatori, fins i tot en espais tancats, en comparació amb altres països, en què les normes han sigut una mica «més relaxades» i la seva situació epidemiològica ha sigut «millor».

Respecte al comportament de la societat espanyola durant la pandèmia, Neira considera que ni la transmissió intrafamiliar ni el comportament dels joves «justifica» l’elevada transmissió del coronavirus a Espanya. «És cert que hi ha hagut una relaxació dels joves i les festes, però això no justifica tota la situació en què el país està actualment, ja que a Itàlia els joves també han fet festes, a França o, fins i tot, a Suïssa», ha comentat.

Revisar cribratges i rastrejos

La dirigent de l’OMS ha instat a analitzar la situació de l’atenció primària, i els cribratges que allà es realitzen, a fi de detectar les debilitats que pugui tenir i «corregir-les». «També és necessari que es revisi el pla de detecció, rastreig de contactes, aïllament i quarantena, i assegurar-nos que hi ha un seguiment. Si falten rastrejadors caldrà posar rastrejadors, i si fa falta corregir alguna cosa, caldrà fer-ho», ha emfatitzat.

També ha reclamat millorar la conscienciació dels ciutadans espanyols, especialment, els joves. 

Cinc pilars bàsics

Neira ha recordat que hi ha cinc pilars bàsics en la resposta contra la Covid-19 que han demostrat ser efectius per frenar l’expansió del virus: gestionar adequadament els pacients als hospitals i en els serveis sanitaris; rentar-se freqüentment les mans; ventilar els espais tancats; donar instruccions «clares» als ciutadans per generar confiança en les mesures que s’apliquen, i tenir persones expertes a interpretar les dades.

Notícies relacionades

Madrid comença el confinament sense vigilància ni informació

Més rastreig que PCR, la via valenciana funciona

«Hem vist que podem tenir els sistemes epidemiològics més sofisticats, les millors bases de dades, d’anàlisi, però que si no hi ha una ment intel·ligent darrere que ho analitzi no serveixen per prendre decisions, per aprendre, corregir i adaptar el que sigui necessari. Els sistemes de vigilància epidemiològica serveixen si darrere compten amb una estratègia global ben dissenyada», ha afirmat Neira.

Així mateix, la directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient ha destacat la importància de cuidar els professionals sanitaris i dotar-los de prou eines per portar a terme la seva feina, així com oferir-los una adequada formació i unes bones condicions laborals. «Invertir-hi és una inversió molt eficaç», ha recalcat, per assegurar que un país serà «més o menys ric» en funció del que inverteix en recerca.