Més rastreig que PCR, la via valenciana funciona

Les xifres d’aquest dijous ho confirmen. Amb una incidència acumulada en els casos diagnosticats les últimes dues setmanes de 103,2 casos per cada 100.000 habitants, el País Valencià ocupa la millor posició. Res a veure amb les dades de Madrid (695,91) o Navarra (681,89).

Crida l’atenció en un territori que inclou la tercera ciutat més poblada d’Espanya (València) i l’onzena (Alacant), així com una llarga costa que durant tot l’estiu ha atret turistes i té un important sector d’oci nocturn. A més, no s’ha incorporat encara plenament a l’ús de l’aplicació Radar Covid.

«Fa falta temps per estudiar per què en uns llocs la incidència és més alta», apunta mesurada a EL PERIÓDICO Isaura Navarro, secretària autonòmica de Salut Pública. «Hi ha moltes raons, però també un punt d’atzar i això es pot girar», completa Herme Vanaclocha, sub directora general d’Epidemiologia de la Generalitat.

Bastantes llums

En qualsevol cas, la ‘via valenciana’, de moment, funciona. Al maig, la Generalitat va iniciar la contractació de 1.000 rastrejadors, als quals aquest setembre s’han afegit 150 militars. La idea és potenciar el rastreig dels brots molt més que la realització aleatòria de proves.

Segons les dades del ministeri, en els últims set dies és la que menys PCR ha realitzat amb 1075,27 per cada 100.000 habitants, quan la mitjana estatal és d’1.652,71 i Navarra n’ha fet 3.903,46. Però les seves dades de positivitat són bones, del 7,9% enfront la mitjana de l’11,2%, i més lluny de Madrid (19,5%) que d’Astúries (3,7%), que són els extrems.

«Estem una mica sorpresos, perquè sembla que la PCR és l’únic que hi ha al món. S’ha de testar, però enfocant, no perquè sí. Nosaltres ho hem fet amb brots en discoteques i ho faríem si fes falta en alguna població concreta», explica Vanaclocha, que recorda que el test pot donar negatiu en períodes d’incubació.

La conselleria sempre s’ha mostrat reticent a les PCR massives i ha preferit reservar-les per a aquelles persones amb símptomes i per a contactes dels contagis. L’obsessió valenciana és una altra. «Anem buscant brots, en trobem entre 100 i 120 a la setmana, i la nostra obsessió és trencar les cadenes de transmissió. Allà fem els cribratges», desgrana Vanaclocha. El problema no és que hi hagi brots, com el d’aquest dijous a la Universitat Politècnica, sinó no trobar-los.

Destaca Navarro la importància d’haver «mantingut i reforçat el sistema de salut pública, que a Madrid estava desmantellat i que estableix què es pot fer, les mesures que s’han d’aplicar i qui són els contactes», i Vanaclocha remarca la importància que han tingut els àgils sistemes de vigilància amb els quals es comptava des de fa anys.

Però totes dues coincideixen en una cosa més: l’atenció primària. «Des del principi vam voler que tingués un paper rellevant i ens ajuden en el rastreig. Són els metges de l’atenció primària els que treballen amb els convivents i després nosaltres afegim els contactes», explica Vanaclocha.

Després hi ha les restriccions i la subdirectora recorda també com, «abans que ningú», van prendre mesures per frenar l’oci nocturn a València a principis d’agost davant el creixement dels casos.

I alguna ombra

Notícies relacionades

Sanitat proposa 'tancar' Madrid i nou ciutats més de la comunitat

Els metges reclamen confinaments selectius no només a Madrid

Però en aquesta complexa pandèmia és impossible no tenir ombres i que la lectura de les dades no pugui oferir matisos. Així, per exemple, com recollia el professor de la Universitat de Navarra Francesc Pujol, si l’indicador passa a ser els casos reportats (diferència entre els casos totals d’un dia i els de 14 dies abans), la incidència valenciana és de 150,6 (amb data 30 de setembre) i la seva posició en el rànquing ja seria la quarta. Madrid continuaria a la cua amb una IA de 856,6.

El País Valencià és una de les autonomies que no aconsegueix comptabilitzar tots els seus casos en aquest marge de 14 dies. Els càlculs de Pujol indiquen que entre el 5 de juny i el 25 de setembre ha comptabilitzat fora d’aquest el 15,2% dels casos. En aquesta estadística, Navarra és la que més compleix (només se li han escapat un 0,5%), i les Balears, la que menys, ja que va incloure el 21,5% dels positius fora d’aquell termini.