SINISTRE MORTAL

Foment contradiu la jutge i veu negligència en l'accident de tren de Vacarisses

El ministeri destaca que es va incomplir la normativa sobre el manteniment i control de la via fèrria

Un grup de víctimes, entre els quals la família del mort, reclamen que es reobri el procés judicial

2b6940b1-d97c-4905-adce-58f985ae12eb-hd-web / periodico

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat

A les 6.15 hores del 20 de novembre del 2018 un esllavissament de terra i roques va provocar l’accident ferroviari en la línia de Renfe de Terrassa a Manresa, a l’altura de Vacarisses (Vallès Occidental), en el qual va morir un passatger i 49 persones van resultar ferides. El mes d’abril passat, un any i mig després de l’accident i en plena pandèmia per la Covid-19, el jutjat de Terrassa que ha investigat l’accident va arxivar la causa i va exculpar l’òrgan que gestiona les infraestructures ferroviàries a Espanya, Adif. Un informe del Ministeri de Foment, no obstant, contradiu la jutge i apunta deficiència i incompliment de la llei del sector ferroviari. Un grup de víctimes, entre elles, la família del passatger que va morir, reclamen a l’Audiència de Barcelona que reobri el cas partint d’aquest dictamen, perquè, segons la seva opinió, hi va haver una actitud negligent per la falta de manteniment i altres problemes del mur de contenció paral·lel a la via del tren.

En aquella setmana del mes de novembre del 2018 una pluja torrencial va afectar Catalunya. Aquell matí del dia 20, el comboi que cobria la ruta entre Manresa i Sant Vicenç de Calders va descarrilar. «S’han apagat els llums i el tren ha començat a moure’s bruscament», va descriure un viatger que es trobava a l’últim vagó, l’únic que es va mantenir totalment dempeus després de l’accident. El tren va descarrilar al veure’s sorprès per les roques i la terra que van envair la via.  El pròxim mes de novembre es compliran dos anys del sinistre i la investigació judicial està arxivada. El jutjat que s’ha encarregat de les indagacions va donar carpetada al procés el 24 d’abril passat, alhora que va rebutjar la pràctica de noves diligències per aclarir el succés.

La jutge va afirmar que l’acumulació d’aigua per les pluges caigudes va ser el que va originar l’esllavissament de terra i que el mur de contenció ubicat als peus de les vies «era adequat per al moment i finalitat que es va projectar» i no presentava ni deficiències estructurals visibles greus, ni va ser descuidat en les diferents vigilàncies possibles, ni tampoc presentava símptomes externs de col·lapse que posteriorment va patir i va causar el sinistre». Per tant, no aprecia desatenció per part d’Adif, ni imprudència, ni cap negligència, ni considera infringida cap norma.

Actuació davant pluges i temporals

Notícies relacionades

No obstant, l’informe provisional de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris del Ministeri de Foment, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO i datat el mes de maig passat, contradiu la jutge i assenyala que el descarrilament del comboi es va produir per «problema de la infraestructura», causat per l’«enfonsament parcial d’un mur», així com pel desbordament de la reixeta existent a la cuneta de la carretera C-58 per la pluja i el col·lapse del sistema de drenatge, entre altres circumstàncies. A més, el dictamen apunta l’incompliment de la llei del sector ferroviari respecte al manteniment i vigilància i inspecció del terrer adjacent a la via, «insuficiència» en les actuacions davant temporals de pluges i la «inadequació» dels procediments d’inspecció.

El recurs contra l’arxiu presentat per la família del passatger que va morir, representada per l’advocat Ferran Marsol del despatx de Cristóbal Martell, desenvolupa aquestes deficiències i expressa que «s’han evidenciat greus infraccions del deure objectiu de cura per part d’Adif», al qual atribueix una actitud negligent en el control de riscos. L’advocat posa en relleu l’«estrany» comportament de les portes del comboi, que van començar a obrir-se i tancar-se, «l’absoluta ineficàcia dels protocols a implementar en casos de fortes pluges», així com les ineficaces mesures de seguretat que tenia el mur de contenció i els defectes dels drenatges, tant d’aquest equipament, com dels de la carretera C-58, entre altres consideracions.