La pandèmia a Madrid

Dimiteix el portaveu de coordinació Covid del Govern de Madrid amb l'Executiu central a les 48 hores del seu nomenament

El científic explica la seva marxa per l'efecte de les dues rodes de premsa enfrontades que van fer ahir els dos governs

«Les circumstàncies que he presenciat m'obliguen a renunciar», ha explicat en una carta al ministre Illa i al conseller Escudero

zentauroepp55123866 soc bouza200926175123

zentauroepp55123866 soc bouza200926175123

4
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

En 48 hores s’ha atipat dels polítics. El doctor Emilio Bouza, catedràtic de Microbiologia jubilat i excap del servei d’aquesta especialitat a l’hospital Gregorio Marañón de Madrid, aquest dissabte ha presentat la seva dimissió com a portaveu del Grup Covid, el punt de trobada i treball conjunt que havien acordat la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i el president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, en la seva trobada de la Puerta del Sol. Els dos governs es queden sense el seu principal pont sanitari.

«Les circumstàncies que he presenciat en els dos dies següents, juntament amb la contemplació de les rodes de premsa simultànies del divendres 25, m’obliguen a renunciar i a declinar l’oferiment. Sens dubte continuaré treballant en favor dels ciutadans de Madrid i d’Espanya», ha explicat el metge en una carta dirigida al ministre de Sanitat, Salvador Illa, i al conseller de Sanitat, Enrique Escudero, datada aquest dissabte.

Sobre l’oferta que va rebre dels dos governs per ser pont i portaveu de la coordinació entre executius, Bouza diu a la carta: «Vaig creure’m el que es prometia i, després d’unes hores de reflexió, vaig acceptar, al percebre la demanda com una obligació i com un deure per a la meva comunitat i la meva nació».

Bouza s’acomiada del ministre i del conseller explicant-los: «Estic, com no pot ser de cap altra manera, al servei de la Salut, però senzillament he pogut comprendre que aquest no és el meu lloc en les circumstàncies actuals».

Divendres tens

Segons va avançar El Español, Bouza no havia volgut donar les raons de la seva dimissió, voluntàriament decidida al cap de 48 hores del seu nomenament. El metge està donant temps a la Comunitat de Madrid perquè expliqui la seva marxa. I el Govern de la Comunitat de Madrid ha difós la carta, amb capçalera de l’Hospital Gregorio Marañón, sense més comentaris.

Preguntats per EL PERIÓDICO, portaveus del gabinet de Díaz Ayuso no han volgut confirmar ni desmentir que aquest divendres a la nit el científic dimissionari es dirigís per escrit amb una nota a la presidenta, anunciant-li que avui deixaria el càrrec, com afirmen fonts pròximes al cas. 

Sí que ho sabien diverses figures de primera línia de la professió mèdica pròximes a Bouza, coneixedores de la seva indignació després que, a les 24 hores del seu nomenament, i abans que pogués contactar amb tots els tècnics de la comissió bilateral, els dos governs divergissin de la manera abrupta amb què ho han fet aquest divendres en dues rodes de premsa. 

Divendres a la tarda va decidir que dimitia. «Qualsevol persona amb seny ho hauria fet com ell», diu a EL PERIÓDICO un metge del seu àmbit professional pròxim. Segons l’opinió d’aquest facultatiu amic del dimissionari, els polítics que busquen brega «corren el risc que el pròxim professional a qui truquin no es vulgui asseure en aquest lloc».

Prestigi

Bouza només ha tingut temps de prendre part en una trobada entre membres dels dos governs, dijous passat, dia en què iniciava la seva curta etapa. La dimissió es produeix sense més raons que l’abrupta escenificació del desacord entre l’executiu autonòmic i el central sobre les mesures que s’han de prendre per frenar la desbocada extensió del coronavirus a Madrid, que avui mateix ha conegut un altre capítol en la seva escalada.

El nomenament de Bouza, científic respectat al món acadèmic i en la professió mèdica, havia sigut fruit d’un acord entre el ministre de sanitat, Salvador Illa, i el conseller de Salut de Madrid, Enrique Ruiz Escudero.

Crida a la concòrdia

Aquesta és la tercera dimissió sonada en l’àmbit sanitari madrileny sota la pressió de la pandèmia i la seva gestió política. La primera a dimitir va ser la directora autonòmica de Salut Pública, Yolanda Fuentes, el passat 8 de maig, en frontal desacord amb la rapidesa amb què el seu govern volia desescalar les mesures anti-Covid a Madrid. Cinc dies després, deixava el càrrec el director general de Coordinació Sociosanitària, Carlos Mur de Viu, destituït amb una agra polèmica de fons per la gestió de les residències d’avis a la comunitat.

Entre les reaccions de la professió mèdica a aquesta sorprenent dimissió, destaca una petició de concòrdia del president de la Societat Espanyola de Medicina d’Emergències i Urgències, el doctor Juan Jorge González Armengol, que, després d’haver-se confirmat la dimissió, comenta a EL PERIÓDICO: «Aquesta situació d’enfrontament no fa cap bé a cap dels dos governs. Tant a Sanitat com a la Comunitat de Madrid hi ha molt bons tècnics de gran fermesa. Estan obligats a entendre’s i hauran d’entendre’s».

Per a González Armengol, cap d’Urgències del Clínico San Carlos, és necessari «cridar les dues parts a la reflexió, que reconsiderin postures i arribin a acords. En les pròximes setmanes es van requerir sacrificis imperatius de la població, i hi ha d’haver unitat d’acció».

En el PP culpen Illa

«Nosaltres vam acceptar tancar totes les poblacions de més de 500 contagis per cada 100.000, però si és a tot Espanya, no només a la Comunitat de Madrid. I si, alhora, fan PCR a l’aeroport de Barajas, i les estacions de l’AVE, que és per on entren els contagis», indiquen a Pilar Santos fonts del PP pròximes a la presidenta madrilenya.

Notícies relacionades

Aquestes fonts neguen que, per part de la Comunitat de Madrid, hi hagi xoc amb el Govern central. «Hem actuat conforme a l’acord. Diem el que farem i ells han d’ajudar. Dijous, sense que res hagués canviat epidemiològicament, Illa va canviar les regles dient: «Heu de fer el que jo digui». Nosaltres no trencarem la taula de diàleg», asseguren.

Aquests pròxims al govern madrileny atribueixen la dimissió de Bouza a «una guerra que ha començat el Govern central per raons polítiques», de la qual culpen directament el ministre Illa.