Alliberades al mar a Castelldefels 12 tortugues careta criades en captivitat

Els exemplars, trobats fa 10 mesos a la platja del Baixador, han sigut sigut atesos en el CRAM

video 3688440 / periodico

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

Una dotzena de tortugues careta (‘Caretta caretta’) que van ser trobades desorientades i nounades a la platja del Baixador de Castelldefels, al Baix Llobregat, l’octubre del 2019, i que han sigut criades en captivitat en la Fundació CRAM han sigut alliberades aquest dimecres i han tornat al seu hàbitat marí.

Amb gairebé un any, les 12 tortugues alliberades pesen ja entre 800 grams i un quilo i són les supervivents de la posada de 13 exemplars trobada fa 10 mesos a la mateixa platja. L’alliberament d’aquests rèptils marins forma part del projecte pel qual aquests animals, molt amenaçats per la sobreocupació del Mediterrani, són rescatats (moltes vegades per voluntaris) i es mantenen i crien en captivitat fins que arriben a un pes adequat (durant un o dos anys). 

Taxa de supervivència

La iniciativa s’inclou en diferents programes de gestió i conservació de la tortuga marina i busca millorar les taxes de supervivència de l’espècie, que en condicions naturals el primer any en llibertat ronden l’1%, quan, com en el cas de les alliberades aquest dimecres, les possibilitats de sobreviure ascendeixen al 92%.

Aquest dimarts també es van alliberar a Premià de Mar (Maresme) 10 tortugues més d’aquesta espècie, procedents dels nius que es van fer el 2018 en aquesta localitat i que també s’han criat en captivitat.

Notícies relacionades

En l’acte, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que «davant el canvi de comportament de les tortugues careta», que cada vegada nidifiquen més a la costa catalana, primer es protegeix l’espècie i després s’incorpora la ciència per estudiar els motius del seu canvi de costums.

Calvet, que ha estat acompanyat en l’alliberament de les tortugues per la consellera de Presidència, Meritxell Budó; l’alcalde accidental de Castelldefels, Jordi Maresma, i el president de la Fundació CRAM, Josep Lluís Pal, ha deixat clar que la protecció de la biodiversitat és una prioritat, en un moment en què, «fruit de l’activitat humana», Catalunya «l’està perdent».