Holanda i Bèlgica detecten les primeres reinfeccions de coronavirus a la UE

Viròlegs holandesos i belgues van informar aquest dimarts de la detecció dels dos primers casos de reinfeccions de Covid-19 a Europa, i van alertar amb prudència que es podrien confirmar els pitjors presagis sobre els baixos nivells de protecció immunològica que oferiria un primer contagi. 

Durant aquests mesos de pandèmia, molts pacients que s’havien recuperat de la Covid-19 continuaven donant positiu en el SARS-CoV-2 durant setmanes després de deixar de tenir els símptomes de la malaltia, cosa que va portar els científics a dubtar de si el que es detectava eren rastres del virus que encara circulaven pel cos o un nou contagi. 

Però la confirmació genètica que existeixen casos de reinfecció recorda, segons els científics, que no s’ha d’assumir que les persones que s’hagin recuperat una vegada del coronavirus siguin ara immunes a la malaltia, sinó que –igual que la resta– han de respectar les regles de distanciaments social, utilitzar mascareta i ser vacunades quan s’aconsegueixi desenvolupar una vacuna. 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assumeix que les reinfeccions de les quals es parla «representen una xifra molt, però molt baixa», i remarca que encara es necessita «entendre el que això significa en termes d’immunitat», una cosa que només es conclourà de l’estudi de contagis i anticossos i les anàlisis de la durada de la «protecció natural», que podrien requerir anys de seguiments. 

La portaveu de l’OMS, Margaret Harris, ha explicat que aquesta immunitat és diferent de la que produeixen les vacunes, que provoquen «un estímul immunitari molt precís» i més potent i que desenes de farmacèutiques i biotecnològiques estan intentant recrear als seus laboratoris per trobar una vacuna contra el coronavirus. 

Primers casos a Europa

El pacient holandès és un avi amb un sistema immunològic feble, que ja va superar la Covid-19 fa mesos, però que va tornar a patir símptomes que van obligar a sotmetre’l a noves proves PCR, que van confirmar un nou positiu, amb una versió de SARS-CoV-2 que mostra una certa variació al seu material genètic, el seu ARN (àcid ribonucleic), respecte de la primera vegada que havia emmalaltit. 

Segons va explicar la viròloga Marion Koopmans, assessora del Govern holandès i de l’OMS, totes les infeccions de coronavirus «tenen una empremta o codi genètic diferent» i, per confirmar que un pacient s’ha tornat realment a contagiar s’ha de demostrar que l’ARN és diferent del de la primera vegada, com es va confirmar en el cas de l’avi holandès. 

En el cas belga, a una dona de 50 anys resident a Lovaina li va ser diagnosticat el coronavirus fa tres mesos, però va tornar a donar positiu en Covid-19 a l’agost, després d’haver superat la malaltia amb símptomes lleus la primera vegada. 

«S’han detectat prou diferències (entre un contagi i un altre) per parlar d’una soca diferent, d’un segon contagi», va declarar el viròleg belga Marc van Ranst a la televisió pública flamenca VRT, després de dos exàmens genètics del virus a la pacient. 

A ulls de Van Ranst, la certificació de casos de reinfecció «no és bona notícia» ja que el seu equip, d’acord amb l’evolució del virus, «hauria esperat que el temps entre dues infeccions hagués sigut més llarg». 

Tres confirmats al món

Aquest dilluns ja va quedar documentat a Hong Kong el primer cas al món d’una persona contagiada amb coronavirus dues vegades des que va començar la pandèmia: un home de 33 anys va tornar a contagiar-se quatre mesos després de donar positiu per primera vegada i després d’haver superat amb èxit la Covid-19. 

En la primera vegada, a l’abril, va mostrar pocs símptomes i molt lleus, però en la segona era totalment asimptomàtic i va donar positiu a la seva tornada a la Xina des d’un viatge a Espanya. 

Després d’una investigació portada a terme per la Universitat de Hong Kong, els científics van aconseguir confirmar que el material genètic del virus que portava aquest jove era diferent del detectat aquest mes d’agost. 

Això va permetre confirmar amb certesa, i per primera vegada des de març, que es tractava d’una reinfecció amb una nova soca de coronavirus en la mateixa persona, cosa que podria significar –de confirmar-se en un grup més gran de persones– que el SARS-CoV-2 es comporta, en la seva circulació, com els virus que provoquen el refredat comú. 

Prudència i alerta

Koopmans es va negar a donar més detalls de l’estat de salut del pacient holandès enmig de peticions de prudència, perquè, va explicar, «les infeccions respiratòries poden ocórrer dues vegades o fins i tot amb més freqüència; ja sabem que una persona no està protegida de per vida si s’ha contagiat una vegada i això és el que esperem amb la Covid-19». 

De moment, els viròlegs no volen alarmar mentre aquestes reinfeccions només siguin casos aïllats, però «necessitem veure si passa amb més freqüència», va dir la viròloga holandesa, que va reconèixer que el fet que apareguessin pacients contagiats per segona vegada «estava en línia amb les expectatives» científiques, només que «no hi havia evidència d’això encara». 

«S’han diagnosticat més de 23 milions de contagis a tot el món i ara només tres han sigut reinfeccions confirmades. Cal veure-ho des d’aquesta perspectiva: aquests són casos aïllats», va afegir el científic holandès Menno de Jong en declaracions a la televisió holandesa NOS. 

En la mateixa línia s’ha mostrat la seva col·lega Mariet Feldkamp, que recorda que, «en general, la defensa que es cregui amb les infeccions respiratòries no dura tota la vida, es contrau la grip diverses vegades», potser cada any, perquè «la immunitat desapareix ràpidament en aquests casos i els coronavirus no són una excepció». 

El cap del departament de malalties infeccioses de l’hospital Saint Pierre de Brussel·les, Stéphane de Wit, va explicar que la immunitat «no és una barrera mecànica» contra el virus i no impedeix que una persona el torni a contraure. 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

En canvi, va precisar que «permet al cos reaccionar immediatament perquè l’individu es defensi i, per tant, no desenvolupi símptomes o els desenvolupi de forma molt menys severa» que la primera vegada. 

La pregunta que es fan ara els científics és quant dura la immunitat de mitjana, després d’haver-se detectat que els que han patit símptomes més greus tenen més anticossos que les persones amb problemes lleus, tot i que es confirma també que «el fet que algú hagi acumulat anticossos no significa que sigui immune», alerta la viròloga holandesa.