L'OMS creu que Espanya pot evitar un nou confinament massiu

La directora de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS, María Neira, creu que Espanya pot evitar el confinament massiu perquè, tot i que reconeix que hi ha «un segon moment de crisi», aquesta decisió hauria d’estar justificada per una situació epidemiològica «molt alarmant».

I segons el seu parer, com assenyala en una entrevista amb Efe, ara no es donen aquestes circumstàncies: «Quan es veu com estan les Canàries, com estan les Balears, Astúries, Galícia... hi ha molts llocs al país on la situació s’ha pogut controlar», afirma Neira.

«Avui pensem que no seria necessari [el confinament massiu] i que l’important és intentar evitar-lo al màxim per les conseqüències econòmiques i en la salut mental, i perquè deixen d’oferir-se serveis bàsics de salut. S’ha de ser molt estratègics i tàctics quant a l’aplicació d’aquestes mesures», apunta. Neira adverteix, no obstant, que si algun dia resulta necessari fer-ho, s’haurà de fer aquest pas.

– El director d’Emergències Sanitàries de l’OMS confia que es pugui evitar la tornada als confinaments massius si es prenen altres mesures de contenció del virus, com fer test de forma massiva, rastrejar casos sospitosos i dels seus contactes o amb les quarantenes. ¿Confia també en aquestes mesures?

– Ara continuem recomanant aquestes mesures bàsiques de salut pública, que funcionen, perquè a més estem realment convençuts que s’ha de fer tot el possible per evitar aquest tipus de confinaments massius. Són mesures molt doloroses, amb conseqüències molt fortes i han de ser totalment excepcionals.

S’ha de fer tot el possible per evitar aquest tipus de mesures indiscriminades, que s’apliquen a tota una nació, perquè es poden buscar altres solucions dissenyades a mida en funció de quina és la situació epidemiològica i tan adaptades com es pugui a la situació local. Es poden aplicar aquestes mesures gairebé quirúrgiques, de bisturí, en comptes d’haver de fer una cirurgia d’amputació.

– Els contagis continuen creixent a tot el món i la pandèmia continua sense remetre, i sembla que en bona mesura les reunions familiars i especialment l’oci entre les generacions més joves hi està al darrere. A Espanya s’han fet campanyes molt agressives perquè els joves actuïn amb responsabilitat. ¿Què se’ls pot dir, de quina forma i a través que canal perquè col·laborin més?

– Se’ls ha de parlar en el llenguatge amb què es comuniquen, a les xarxes socials que utilitzen, perquè és la manera d’arribar a ells, i utilitzar persones que tenen una influència sobre ells.

Si utilitzem els canals i les persones tradicionals arribarem menys a ells. Hem de demanar als joves que, a través d’associacions o moviments, siguin ells els qui dissenyin aquestes campanyes.

– I ¿quin és el missatge que donaria a aquests joves?

– Ells han de continuar amb la seva vida, ningú vol tallar-los una qualitat de vida que es mereixen, però han d’adoptar mesures, fer una valoració del risc i evitar sobretot els llocs tancats, perquè es pot tenir oci en llocs oberts, on la transmissió és més difícil.

¡Que disfrutin de l’estiu!, però amb un mínim de mesures, com la distància social i les mascaretes, que potser no són gaire estètiques, però ho poden ‘glamuritzar’ una mica i convertir-ho en una cosa divertida i incorporar-ho en els seus hàbits perquè això no durarà sempre i els necessitem.

– En els últims dies Espanya duplica els contagis del Regne Unit i quadruplica els d’Itàlia i el nombre de brots actius dijous, per exemple, era de 580...¿per què creu que està passant això a Espanya i no en altres països?

– Espanya ha augmentat moltíssim la seva capacitat de fer test i això informa de la resposta, perquè com més tests hi ha millor informació sobre la situació real es té. Ens permet tenir una reacció el més ràpida possible.

Però igual que es fa la pregunta de per què hi ha diferències entre els països europeus també es pot preguntar per què hi ha diferències entre les regions del país. ¿Per què el País Basc té un problema difícil i Astúries no, quan comparteixen una situació geogràfica semblant?

És el moment fonamental de compartir experiències i aprendre les lliçons el més ràpid possible i parlar molt entre les persones que prenen decisions i no tenir cap objecció a compartir el que no va funcionar i el que sí que ho va fer.

– Els responsables epidemiològics asseguren que de moment no es pot parlar que siguem en una segona onada perquè no hi ha transmissió comunitària generalitzada i descontrolada i per què la majoria dels casos són d’asimptomàtics. ¿Què ha de passar en un país perquè es parli d’una segona onada de la pandèmia?

– Som davant d’una reaparició i d’un repunt de casos en alguns llocs específics, no és una transmissió comunitària sostinguda i generalitzada. Però crec que també hi ha una qüestió semàntica, perquè del que es parla potser és d’un segon moment de crisi.

L’altra dia la consellera de salut del País Basc deia que per a ella estem davant una segona onada. Crec que per a ells és una segona situació de crisi i d’urgència, i quant a la situació epidemiològica crec que com el virus mai se’n va anar probablement siguem en aquesta primera onada, que mai va desaparèixer, i el virus, després d’aixecar les mesures de confinament, va trobar l’oportunitat de transmetre’s.

Però independentment de com ho anomenem, en vista d’aquesta situació s’han de prendre mesures de resposta.

– ¿Que pot passar aquesta tardor si el coronavirus conviu amb el virus de la grip? ¿Ens hem de blindar amb més vacunes de la grip?

– Hi estem treballant molt per tenir un protocol molt establert. Aquest any recomanem encara més la vacuna de la grip, amb més força, sobretot per als grups més vulnerables i el personal sanitari, que no tenen un percentatge de vacunació gaire alt. Aquest any cal vacunar-se i aprofitar que tenim aquesta vacuna i així reduir al màxim les probabilitats que això es converteixi en una cosa més preocupant.

Notícies relacionades

Catalunya suma 1.143 casos i 3 morts per Covid-19 en les últimes 24 hores

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

– El director general de l’OMS ha dit que hi ha sis candidates a vacunes que es troben en «fase molt avançada». ¿Vostè creu que, tal com es va comprometre la indústria farmacèutica, la vacuna arribarà a tot el món i a un preu assequible?

– Confiem que sí, però hem de treballar molt perquè passi; no serà una cosa automàtica, hi ha molta feina per veure tota la part logística, com es distribuirà aquesta vacuna. Estem parlant d’una operació sense precedents, perquè vacunar tanta gent i a tants països alhora requereix molta negociació i també perquè no només siguin els països rics els que tinguin accés a la vacuna.