¿Es poden aplicar confinaments sense estat d'alarma pels rebrots de coronavirus?

El confinament ordenat per la Generalitat a la comarca lleidatana del Segrià, rebutjat després per una jutge i aplicat per decret del president, Quim Torra, ha obert un ampli debat a Espanya sobre si és realment necessari l’estat d’alarma per aplicar aquestes mesures, però el cert és que no tots els confinaments són iguals.

De fet, sota l’estat d’alarma, que és competència exclusiva de l’Estat, es van establir confinaments domiciliaris en tot Espanya, però hi ha discrepàncies jurídiques sobre si les comunitats poden decidir aquest tipus de restriccions, més enllà de confinaments perimetrals o d’immobilitzacions en edificis concrets que han obtingut sense problemes el preceptiu aval judicial.

«Confinament a Lleida. El confinament no exigia estat d’alarma... [...]. Mentiders dels collons». Aquest missatge a Twitter de l’exportaveu de Cs al Congrés Juan Carlos Girauta, que va abandonar el mes de maig aquest partit pel seu recolzament a la pròrroga de l’estat d’alarma, va donar pas a una polèmica que va transcendir a les xarxes socials i ha centrat aquests dies una part important del debat polític.

Confinamiento en Lérida.

El confinamiento no exigía estado de alarma.

El confinamiento no exigía estado de alarma.

El confinamiento no exigía estado de alarma.

El confinamiento no exigía estado de alarma.

Mentirosos de los cojones.

— Juan Carlos Girauta (@GirautaOficial) 12 de julio de 2020

Després del missatge de Girauta, compartit a Twitter més de 10.000 vegades en dos dies, i també àmpliament difós a Facebook, han sigut molts els missatges en xarxes i en mitjans de comunicació d’aquells que retreien al Govern haver aplicat l’estat d’alarma al seu judici sense necessitat, mentre d’altres defensaven l’opinió contrària i esgrimien a favor seu el rebuig judicial del confinament de Lleida.

Sense sortir del municipi però ¿sense sortir de casa?

¿Fa falta o no l’estat d’alarma per acordar i executar el confinament d’una població davant possibles contagis de Covid-19? Sí, si són confinaments generals, com el que es va començar a aplicar el mes de març. Al contrari, per a confinaments perimetrals de municipis o aïllament de persones en un edifici n’hi ha prou amb una decisió autonòmica, ratificada pel jutge.

Però, ¿pot una comunitat autònoma decidir el confinament domiciliari d’un o diversos municipis, com ha fet la Generalitat amb la comarca del Segrià i ha rebutjat una jutge de Lleida? En aquest punt, ni els juristes es posen d’acord.

O es demana l’estat d’alarma o se suavitza el confinament

La titular del jutjat d’instrucció número 1 de Lleida, en una interlocutòria que es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), veu «indiscriminada» i «desproporcionada» la mesura i conclou que la Generalitat pretén «eludir» de forma il·limitada l’aplicació parcial de l’estat d’alarma, que és una competència estatal per a la qual hauria de demanar permís al Govern.

La resolució de la Generalitat fins i tot «sembla una còpia» del decret d’estat d’alarma del març passat, segons aquesta jutge, que apunta en la seva interlocutòria les següents opcions: que la Generalitat sol·liciti la declaració de l’estat d’alarma per a la comarca o que, en aplicació de la llei de Salut Pública, impulsi la «individualització del confinament domiciliari» dels afectats.

Una llei de l’any 1986, en el centre del debat

En contra del criteri de la jutge, la Generalitat sí que es considera emparada per la llei 3/1986, que disposa que «a fi de controlar les malalties transmissibles, l’autoritat sanitària, a més de realitzar les accions preventives generals, podrà adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que estiguin o hagin estat en contacte amb aquests i del medi ambient immediat, així com que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible». I, per tant, veu innecessari sol·licitar al Govern de Pedro Sánchez l’estat d’alarma parcial per al Segrià.

El Govern recolza mesures autonòmiques

El Govern, en principi, descarta un estat d’alarma per controlar el brot de Lleida i no es vol pronunciar a favor o en contra del confinament domiciliari d’aquesta comarca, però sí que vol deixar clar que el confinament perimetral és insuficient i que el decret de la Generalitat no envaeix les competències estatals.

Això sí, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha destacat que aquest cas prova que «no hi ha pla b» a l’estat d’alarma i ha reconegut la necessitat de comptar amb una eina legal que permeti prendre mesures que afectin una regió o comarca sense haver d’aplicar aquest instrument constitucional.

El Govern descarta un estat d’alarma parcial per controlar el brot de Lleida perquè afirma que les comunitats disposen de les eines necessàries en l’àmbit de les seves competències. I el ministre de Sanitat, Salvador Illa, comparteix amb la Generalitat que fa falta anar «un pas més enllà» del confinament perimetral de la comarca.

Sense revelar la seva opció preferida, l’Executiu assenyalava aquest dilluns que existeixen alternatives menys dures que el confinament individual, com el tancament o obertura de locals o la restricció d’aforaments en llocs públics i comerços, tot i que potser no siguin tan eficaces.

Illa, recordava en aquest sentit que els jutges han autoritzat «confinaments perimetrals d’importants contingents» i confinaments domiciliaris de tipus «més quirúrgic», amb referència a casos com la quarantena de deu dies que va aplicar el Govern autonòmic càntabre a finals de juny als residents d’un edifici a Santander.

Notícies relacionades

Constitucionalistes discrepen de la interlocutòria de la jutge de Lleida

La Generalitat extrema el confinament a Lleida i set municipis del Segrià

El Ministeri de Sanitat ha traslladat aquest dilluns a les comunitats el seu «Pla de resposta primerenca en un escenari de control de la pandèmia per Covid-19», en el qual s’atribueix a les autoritats autonòmiques les competències d’actuació en cas de brots i es reafirma que, si suposen una privació o restricció de la llibertat o d’un altre dret fonamental, hauran de ser ratificades pels jutjats contenciosos administratius.

No obstant, per als casos en què el coronavirus pugui traspassar les fronteres d’una comunitat, Sanitat no només preveu l’alternativa de l’estat d’alarma parcial, sinó també un altre mecanisme: el de les actuacions coordinades en salut pública, que serien d’obligat compliment per a totes les autonomies afectades.