El virus eleva el risc d'agorafòbia o temor de sortir de casa entre la població

Els especialistes en salut mental preveuen un augment de casos d’agorafòbia i de quadros d’ansietat davant el temor de sortir de casa pel coronavirus. Tot i que encara no existeixen estudis epidemiològics sobre això, el cert és que els psicòlegs ja comencen a detectar un augment de les consultes per problemes d’ansietat derivats de la pandèmia, tant pels efectes sanitaris com per la seva repercussió econòmica i social, avança ‘La Província’, del mateix grup editorial que EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

Asseguren que, si bé algunes persones han necessitat recolzament emocional durant el confinament –trastorns de conducta, malsons–, molts el demanen ara, al sentir-se més nerviosos i temorosos amb la tornada a «certa» normalitat. «Ara que han de sortir, els està costant molt, perquè és quan tenen realment la percepció del perill. És ara quan surten els símptomes d’ansietat, les agorafòbies i les pors en general», assenyala la psicòloga María del Carmen Rodríguez, professora de Psicologia de la UOC.

Per José Manuel Alemán, psicòleg clínic, membre del Col·legi de Psicologia de Las Palmas i professor de Psicopatologia de la Universitat Fernando Pessoa, cal distingir entre tres grups. D’una banda, aquelles persones amb una història prèvia d’agorafòbia «que han portat molt bé el confinament perquè se sentien protegits a casa», i aquelles persones que, també amb una història prèvia de trastorn agorafòbic, estaven avançant amb el tractament abans de la pandèmia, sortint-ne a poc a poc, enfrontant-se a les seves pors, i que la crisi sanitària ha frenat aquesta dinàmica, per tant, pateixen una «reagudització» dels símptomes i una dificultat per tornar a començar.

En tercer lloc, destaquen aquelles persones que no tenien prèviament símptomes d’aquest tipus i que ara els costa sortir de casa per la por del virus. L’expert dona les claus per diferenciar l’agorafòbia de la por del contagi.

«La diferenciació és subtil, perquè des del punt de vista del comportament el problema és el mateix, la persona evita sortir al carrer. En l’agorafòbia, la persona té una necessitat de fugir, escapar-se de determinats llocs com a resposta a la seva pròpia ansietat. Pateix una ansietat intensa i fuig cap a un lloc segur, que pot ser casa seva o un acompanyant que li doni seguretat... Mentre que en aquest cas l’ansietat està vinculada a la possibilitat d’encomanar-se o encomanar un altre. El monstre que intento evitar en un cas és la mateixa ansietat, i en l’altre, un virus».

Alemán apunta que entre la gent que tem el contagi hi ha dos vessants, por de ser encomanats per altres persones, i preocupació per encomanar els altres, sobretot éssers estimats grans i vulnerables. «No hi ha dades epidemiològiques, encara és aviat i el confinament, molt recent, però sí que podem anticipar que hi haurà un repunt en certes tendències d’ansietat en salut per hipocondria o aprensió, relacionada amb el virus.

Això és així per la mateixa lògica de la situació, hi ha molta incertesa sobre com evolucionarà tot això, quines són les conductes de seguretat, quines, no... Tota aquesta incertesa al final és un caldo de cultiu perquè hi hagi un repunt». L’especialista reitera que, si bé ja es percep un augment en les consultes d’aquest tipus, encara no se sap si epidemiològicament és significatiu. «Crec que ho serà, per mi és evident que això anirà a més però, insisteixo, és la meva opinió».

Els menors, els menys vulnerables

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

El psicòleg clínic José Manuel Alemán assegura que la població menys vulnerable a les psicopatologies generades per la pandèmia són els menors. «Tot i que hi ha casos excepcionals, la majoria dels infants s’han adaptat molt bé a la situació.

Si han estat en un ambient familiar funcional, i han tingut satisfetes les seves necessitats bàsiques, en general s’adapten molt bé a les circumstàncies, a portar mascareta, la normalitzen, i solen ser més complidors que molts adults». Sobre els adolescents, considera que la majoria «ho van passar molt malament durant el confinament», però que no és el cas en la nova normalitat. «Ara el problema és que pot ser que sigui el grup que menys consciència té de la problemàtica. Però pel que fa a psicopatologia generada pel virus, nens i adolescents són el grup menys vulnerable».