On Catalunya

L'estrany cas dels xiringuitos plens i les platges buides

Pocs saben què es pot fer i què no a la platja, però tots tenen clar que el bar de la sorra ja és obert

zentauroepp53582462 barcelona 30 05 2020  sociedad   reportaje de playas  ambien200530182355

zentauroepp53582462 barcelona 30 05 2020 sociedad reportaje de playas ambien200530182355

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Georgie Dann li va regalar al món de la cançó un gran tema, ‘El chiringuito’, que amb un toc picardiós –sardina, botifarró, cloïsses, pits i conill– retrata un dels elements imprescindibles de l’estiu contemporani. Se li va acudir, va explicar ell mateix a Los 40, quan un calorós dia d’estiu va voler convidar el seu equip després d’una actuació a Màlaga i no hi havia manera de trobar un local disponible. Tots fent obres o a mig gas. Era el 1988 i s’acabava aprovar la llei de costes, que va obligar els bars de platja a renovar-se o morir.  El 2020, el bo de Georgie, si no hagués parit ja aquesta meravella, tindria una altra vegada material per inspirar-se: torna a ser molt complicat aconseguir una taula prop del mar. Ara, per culpa del coronavirus i les fases, que omplen els xiringuitos i deixen buides les platges. 

El cas més paradigmàtic és el de la Barceloneta. La sorra està pràcticament deserta. Les normes dicten res de prendre el sol ni de banys recreatius. El Bo Kaap va obrir dimarts passat i és ple de gent pel costat marítim. Ple absolut, amb música, menjar, beguda i bona companyia. Inclosos els gossos i els nens. Compleixen el que estableix el manual de la desescalada, però crida l’atenció que es permeti tanta urgència i que, en canvi, l’extensa platja no es pugui utilitzar per a la festa ciutadana, més enllà de la pràctica esportiva o passejar per franges horàries. La cosa, no obstant, va per barris.  

A Montgat, a la platja de les Barques, quatre joves (dos de Barcelona i dos de Badalona que han saltat de municipi) tenen muntat un petit campament on no falta res. Menjar, beguda, música i para-sol. Per descomptat, tovalloles i una pilota de plàstic. Admeten que no tenen gaire clar si poden o no poden ser aquí. «Però si ve un policia, deixo anar l’entrepà i em poso a fer flexions». Arreglat. Diuen que fa tres hores que estan estirats i que en tot moment han mantingut la distància amb les altres persones. «Jo no hi veig cap problema, la veritat», coincideixen. Una mica més per allà, a la platja de la Barca Maria, on encara són molt evidents els efectes devastadors del temporal ‘Gloria’, un pare arriba amb dos fills després de creuar per sota les vies. A la llunyania, al mar, una llanxa fondejada amb una família banyant-se. El més gran pregunta si això es pot fer. Encongida d’espatlles; ni idea. 

La línia de Rodalies, l’R-1 de la costa, és el millor mirador de com i quant s’estan respectant les normes a la platja. A Badalona baixa una jove mecànica que ve de treballar a Mataró. Diu que s’hi ha fixat perquè normalment, en aquestes dates, i més en cap de setmana, el litoral ja sol presentar una bona entrada. Segons la seva observació, com més a prop era el tren de Barcelona, més gent hi havia davant el mar. «En general he vist poques persones prenent el sol i moltes als restaurants, i també més barcos de l’habitual». ¿I policia? «Diria que cap. Ni a l’anada ni a la tornada».

Al passeig de la Rambla, al costat del Club Natació Badalona, sis terrasses plenes de gent. També persones molt grans assegudes, això sí, a la punta de les taules. Ni una mascareta; ni menjant, per descomptat, ni tampoc xerrant. Als costats, parelles de joves esperant el seu torn per poder dinar, mentre els cambrers van amunt i avall, ara amb una paella, ara amb un peix, ara amb el pot per desinfectar la zona que ha quedat buida. A la platja, comptadíssims veïns amb ganes de sol que queden parapetats rere una duna que també sembla ser un producte de la monstruosa tempesta del gener passat, que aquí es va carregar el pont del Treball.

El repte definitiu

Notícies relacionades

El veritable repte arribarà amb la fase 2 i l’obertura total de les platges, una cosa que ja ha passat a Tarragona. El control es farà amb personal de l’ajuntament, policia i informadors. Però alguns municipis ja estan pensant a instal·lar càmeres o sensors, com el cas de Salou, per controlar l’aforament. Una mica més sofisticat és el que té entre mans Sagunt (València), on està previst l’ús de drons per garantir que es compleixen les mesures de distanciament. Pot ser que acabi arribant el mateix que Itàlia aquest cap de setmana ja ha engegat, amb la reobertura de les seves platges, una aplicació que les localitzarà i que, amb colors, marcarà com estan de plenes. Del verd al vermell, passant pel taronja. Tot plegat, esperant que s’imposi la millor de les armes en temps de pandèmia: el sentit comú.   

 I una cosa més, és curiós com el confinament es pot explicar a través de la discografia de Georgie Dann. Afegiu a ‘El chiringuito’ temes com ‘La barbacoa’, ‘Mecagüento’, ‘No le des al niño en la cabeza’, ‘Loco tengo el coco’ o ‘Levanta la moral’.