Una ciutat emmascarada

L’obligatorietat d’utilitzar la mascareta en els espais públics on no es pot guardar la distància mínima de dos metres no ha influït en el comportament general del ciutadà, segons ha pogut comprovar aquest diari aquest dijous al matí. Qui ha portat d’una forma habitual el tapaboques per la pandèmia, ho continua fent, i el que no, continua sense protegir-se el nas i la boca. Alguns d’aquests, potser per guardar les aparences i malgrat que no es multa, els passegen penjats del coll, de les orelles o, fins i tot, a la butxaca. «Mentre guardi els dos metres de distància no tinc per què posar-me’l», defensa una persona que sosté la mascareta a la mà mentre parla amb dues persones més. «Però la porto, eh», avisa. Això sí, el grup es va dispersar quan s’hi va acostar aquest redactor.

Els vianants han acceptat (sempre generalitzant) que les mascaretes siguin un component més de la seva vida diària i que al trepitjar el carrer és necessari utilitzar-la per protegir-se ells i per protegir els altres. Sobre l’obligatorietat tampoc hi ha massa discrepàncies, tot i que la majoria dels consultats assenyalen que és la gent la que ha de prendre consciència que el seu ús és beneficiós per a la societat en el seu conjunt. Sí que es qüestiona, en canvi, la possibilitat que en un futur se sancioni. «Tan malament que ho estem passant econòmicament, només falta que es multi», afirma un individu. «No em sembla correcte que es pogués multar. Es podrien fer les coses d’una altra manera, d’una forma més flexible», argumenta el Marc, que viu al carrer i es tapa amb una mascareta casolana.

Una gran part de les mascaretes que es veuen són les quirúrgiques, les recomanades per passejar o anar a comprar i que han sigut distribuïdes gratuïtament al transport públic o amb la targeta sanitària a les farmàcies. Al mercat, són les més econòmiques. Les persones que desenvolupen un altre tipus d’activitat, com acudir a treballar a l’empresa o l’oficina, són les que en demanden altres de més protecció, segons assegura un empleat d’una farmàcia del barri barceloní d’Hostafrancs. En els últims dies, si que hi ha hagut un lleuger augment de clients que ha acudit a l’establiment a la recerca de tapaboques, explica, tot i que ha constatat que no tothom sabia que a partir d’aquest dijous ja són obligatòries. «Si no ho fas obligatori, la gent no s’ho prendria seriosament», precisa.

Un cert desconcert

Un quiosquer del mateix carrer reconeix que encara hi ha «molta gent» que no es posa la mascareta. Aquest matí, concreta, no s’ha notat cap diferència respecte a jornades anteriors. Sí que ha apreciat un cert cansament davant del canvi cada dos per tres de les normes, cosa que produeix desconcert. «És l’autoritat sanitària la que ha de marcar la línia», remarca. No està en contra, ni de bon tros, de l’ús d’aquests protectors. «Tot el que sigui prevenció està bé», admet sense embuts.

L’Anna, que passeja amb el seu fill, és favorable a l’obligatorietat: «Si jo em protegeixo, també vull que els altres em protegeixin a mi. Des que va esclatar la pandèmia sempre n’utilitzo. Al nen tampoc li molesta. Sap que quan surt de casa se l’ha de posar i quan arriba treure-se-la, desinfectar-se i rentar-se les mans», relata. «Em sembla bé que s’obligui, perquè al carrer és molt difícil guardar les distàncies», diu, en el mateix sentit, una carnissera del mercat d’Hostafracs que també es diu Anna. El problema, apunta, és la calor i l’aclaparament que el tapaboques pot donar. «La gent que ve a comprar respecta la distància i la majoria porten mascaretes», insisteix.

Fins als piquets de vaga

Notícies relacionades

Elogi del silenci, la serenitat i la senzillesa

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

D’aquest mercat surt el Joaquín, un treballador de Nissan de 52 anys en vaga per l’amenaça de tancament de l’empresa a Barcelona. «Sempre he portat la mascareta al sortir al carrer. Però hi ha informacions contradictòries i ens tenen atabalats», al·lega sobre forçar-ne l’ús. «És la gent la que s’ha de conscienciar, però som espanyols i sempre anem a cop de multes. És trist, però real». Aquesta nit formarà part d’un piquet de vaga i es posarà la mascareta. Aquest diari ha trobat almenys dues persones que han justificat no posar-se antifaç perquè els produeix al·lèrgies. «Aniré al metge perquè em faci un certificat», explica una d’elles.

Fer servir o no la mascareta pot generar discussions al carrer. «Jo sempre me la poso, però quan en alguna ocasió he recriminat a algú que no la portava, m’han contestat malament. La pandèmia pot tornar amb força i hi ha persones que no prenen mesures», diu l’Antonio. A uns metres hi ha el Sixto: «No sabia que era obligatòria. Mai l’he portat perquè no tinc por. No m’agrada». Davant de la incredulitat de les seves paraules, es posa la mà a la butxaca i treu un tapaboques quirúrgic perfectament doblegat i sense estrenar.