Ser nen o nena palestí en una presó israeliana en temps del coronavirus

Vaig escoltar les cadenes abans de veure’ls entrar. Quatre adolescents encadenats pels canells i els turmells van entrar a la petita sala del tribunal i es van situar a la zona dels acusats. Un d’ells, l’Ahmed, que semblava especialment petit, fins i tot va haver de posar-se de puntetes per veure per sobre de l’habitacle. Estava acusat de tirar una pedra i esperava el veredicte del tribunal militar.

El judici a cada menor va durar menys de cinc minuts i es va celebrar íntegrament en hebreu. Només en algun moment un soldat els va traduir alguna paraula solta a l’àrab. Els nois, espantats i confosos, van intentar parlar amb els seus advocats però no se’ls va permetre fer-ho.

El mes de febrer passat vaig presenciar diversos judicis a civils palestins en el Tribunal Militar d’Ofer, a Cisjordània. Aquest sistema no s’aplica a la infància israeliana, que és enjudiciada per la llei civil, com la majoria dels nens i nenes arreu del món.

Quan va arribar el moment de l’Ahmed, es va decidir que hi havia proves addicionals per aportar, per la qual cosa necessitaria un nou judici. El noi va mirar desesperadament al seu pare, el Munther, que estava assegut al meu costat, també encadenat. L’única informació que aquest home va rebre durant el judici estava escrita en un full en hebreu. Abans de ser tornat a la presó, el Munther em va dir que sentia que estava abandonant el seu fill: «No sé com ajudar-lo».

Cada any, aproximadament entre 500 i 700 nens i nenes palestins són detinguts i processats per la justícia militar israeliana. El càrrec més comú és el llançament de pedres, castigada amb fins a 20 anys de presó. Actualment, més de 190 menors palestins estan detinguts a les presons israelianes, la majoria en presó preventiva a falta de condemna. És el cas de l’Ahmed. Això passa malgrat les crides de l’ONU per alliberar-los abans que es propagui el coronavirus.

Nens que van estar detinguts ens expliquen que les condicions a les presons israelianes són terribles, amb cel·les massificades, pocs productes sanitaris disponibles i tot just accés a assistència mèdica.

Loai, de 18 anys, va ser alliberat a finals d’abril després de tres mesos a la presó. Tenia 17 anys quan va ser empresonat i va compartir la seva cel·la amb cinc nens més. Afirma que quan va començar la pandèmia, ningú els en va informar: «No ens van explicar res sobre com mantenir-nos sans i estalvis del coronavirus, com la importància de rentar-se les mans». Això sí, van canviar les normes: «Ara els nens només poden sortir una hora al dia».

Relata com durant la seva detenció, van desinfectar les instal·lacions de la presó només en dues ocasions i es van limitar a les dutxes, les escales i el passadís. «No van desinfectar les nostres cel·les ni una sola vegada. Ens van donar una ampolla de desinfectant que va durar aproximadament 15 dies, i quan es va esgotar no ens en van donar més», diu.

Heba va ser arrestada quan tenia 14 anys i va estar detinguda durant vuit mesos. Tres anys després, mentre prepara els seus exàmens de l’institut recorda vívidament el seu temps a la presó. «Érem cinc noies en una habitació, quan amb prou feines hi caben dues persones. La més gran tenia 17 anys i jo era la més petita. Hi havia un lavabo sense porta. A l’estiu, els escarabats caminaven per tot arreu. No teníem finestra així que no entrava ni llum ni aire». Heba i les seves companyes no van rebre cap producte sanitari i van haver de comprar-los elles mateixes. «L’aigua amb prou feines era potable. Era blanca i amb una olor de clor molt forta».

«El menjar no era per a humans. Per exemple, el pollastre, que tocava una vegada a la setmana, tenia restes de plomes i sempre sagnava», assegura. I afegeix que la pitjor part era la limitació per rebre visites familiars: «Als meus pares només els van donar permís per veure’m tres vegades en vuit mesos».

Des de la pandèmia de Covid-19, les autoritats israelianes han suspès els drets de visita per a les famílies dels 194 nens i nenes que estan detinguts. El reglament actual els permet fer una trucada de 10 minuts a la seva família cada dues setmanes, però a la pràctica la majoria només pot fer-ho una vegada al mes. El cost que l’aïllament prolongat té sobre el seu benestar és excessiu.

Alaa, de 17 anys, es fa ressò del relat de Loai i Heba al recordar els seus sis mesos a la presó: «Intentàvem netejar i desinfectar la nostra habitació tots els dies, però després els guàrdies entraven amb les seves botes i gossos bruts unes cinc vegades al dia. No em permetien trucar als meus pares. Ho vaig passar molt malament, necessitava desesperadament parlar amb ells i amb els meus germans».

Els nens i nenes palestins detinguts en presons israelianes estan suportant condicions insuficients davant el coronavirus. No puc deixar de pensar en tots els nois i noies que vaig conèixer que estan atrapats en els llimbs, separats de les seves famílies, sense saber el que els oferirà el futur, ni tan sols quan serà jutjats i podran ser escoltats.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

No podem permetre que se’ls abandoni. Encara és possible que aquests adolescents tornin a casa seva per protegir la seva salut, controlar la pandèmia i evitar-los més sofriment.

Des de Save the Children demanem que tots els nens i nenes palestins puguin tornar a la seva llar. Les autoritats palestines haurien de suspendre les noves detencions i protegir els que ja estan empresonats de la malaltia, la violència, l’abús i l’explotació.