Recerca per entendre la pandèmia

Un estudi assenyala els gossos de carrer com a transmissors del coronavirus

El virus es va propagar primer dels ratpenats als gossos salvatges que menjaven carn d'aquest animal

zentauroepp17407098 perro callejero200415090802

zentauroepp17407098 perro callejero200415090802

3
Es llegeix en minuts
EFE

Els gossos de carrer, en especial el teixit dels seus intestins, pot ser que hagin contribuït a l’evolució d’un progenitor del SARS-CoV-2, suggereix un estudi, el qual apunta la necessitat d’incloure els gossos salvatges en els programes de vigilàncies de virus.

L’estudi de la Universitat d’Ottawa (Canadà) i que publica ‘Molecular Biology and Evolution’ permet proposar una nova hipòtesi sobre l’origen i transmissió inicial de l’actual coronavirus.

L’avantpassat del SARS-Cov-2 i del seu parent més pròxim, un coronavirus de ratpenat, «va infectar l’intestí de cànids, cosa que molt probablement va donar lloc a una ràpida evolució del virus en els cànids i el seu salt als humans», considera l’autor de l’estudi Xuhua Xia.

Per això, el biòleg considera important vigilar els coronavirus similars a la SARS en els gossos salvatges per a la lluita contra el SARS-CoV-2.

Xia fa temps que estudia les firmes moleculars dels virus, ja que quan aquests envaeixen un hoste, els seus genomes solen porten «les cicatrius de la batalla per lluitar contra l’infectat i evadir-ne el sistema immunològic» a través de canvis i adaptacions que es troben en els seus genomes.

Proteïna sentinella antiviral

Els mamífers, entre els quals, els humans, tenen una proteïna sentinella antiviral clau, anomenada ZAP, que pot aturar un virus ja que n’impedeix la multiplicació en l’hoste i en degrada el genoma.

L’objectiu d’aquesta proteïna són els dinucleòtids CpG, dins del genoma del virus, els quals actuen com un senyal que el sistema immunològic utilitza per buscar i destruir un virus, però sembla que els coronavirus poden evitar la ZAP.

Per realitzar l’estudi, Xia va examinar 1.252 genomes del virus Betacoron, dipositats al banc de dades de seqüències genètiques GenBank.

En la seva anàlisi va descobrir que el SARS-CoV-2 i el seu parent conegut més pròxim, un coronavirus de ratpenat (BatCoV RaTG13), són els que tenen menys quantitat de CpG.

Quan va examinar les dades de gossos, va trobar que només els genomes dels coronavirus canins (CCoV), que havien causat en gossos de tot el món una malaltia intestinal altament contagiosa, tenen valors genòmics de CpG similars als observats en el SARS-CoV-2 i el BatCoV RaTG13.

A més, el receptor ACE2 de les cèl·lules, que és la porta d’entrada per al nou coronavirus, es produeix en el sistema digestiu humà, «això suggereix que és probable que el sistema digestiu dels mamífers sigui un objectiu clau infectat per coronavirus».

Xua va destacar que, segons un informe recent, «una alta proporció de pacients amb Covid-19 també pateixen molèsties gàstriques».

Sovint s’observa que els cànidses llepen la regió anal i genital, cosa que pot facilitar la transmissió viral del sistema digestiu al respiratori i l’intercanvi entre un patogen gastrointestinal i un patogen de les vies respiratòries i els pulmons.

Aquestes observacions són «coherents amb la hipòtesi que el SARS-CoV-2 ha evolucionat a l’intestí dels mamífers o en els teixits associats a l’intestí», assenyala el comunicat.

L’autor indica que, ja que s’està lluny de mostrejar totes les espècies de mamífers i els seus teixits, no es pot concloure que un genoma baix en CpG sorgeixi només del sistema digestiu dels cànids.

Notícies relacionades

Xian presenta un escenari en què el coronavirus es va propagar primer dels ratpenats als gossos de carrer que menjaven carn d’aquest animal, posteriorment el virus va tenir una ràpida evolució a l’intestí dels gossos, que li va permetre evadir la resposta immune humana de la proteïna ZAP i es va convertir en un patogen humà greu.

Sobre la possibilitat que els gossos puguin transmetre en aquest moment el SARS-CoV2, Xian va assenyalar que per a això l’animal hauria de tenir establerta una població de coronavirus en un teixit en contacte amb l’exterior, però de moment no n’hi ha evidències.