Sanitaris immigrants s'ofereixen per lluitar contra el coronavirus a Barcelona

L’Elisabeth Muñoz viu a Barcelona des del febrer del 2018. A Colòmbia, el seu país, treballava d’auxiliar d’infermeria. Aquí ha treballat del que ha pogut. Fins al gener va treballar en un restaurant, fent feines de neteja. Té l’asil polític, un permís de treball i els títols sanitaris en tràmits d’homologació. Tot això i, sobretot, està plena d’impotència al veure’s lligada de peus i mans per una mera qüestió burocràtica. I l’Elisabeth no és l’única. En només quatre dies han format un grup d’uns 50 sanitaris de tota l’Amèrica Llatina amb almenys dues coses en comú: les ganes de posar el seu gra de sorra en la lluita contra el coronavirus i la impossibilitat de fer-ho perquè no tenen els títols homologats a Espanya (i, en alguns casos, perquè estan en situació irregular).

La idea de formar el grup va ser de la Yamile Caicedo. També auxiliar d’infermeria i també colombiana, que en el seu cas viu a Alemanya. «Al no poder tornar per la situació, vaig pensar a fer algun voluntariat aquí. No podia estar sense fer res mentre veia el que està passant, amb els sanitaris totalment esgotats, doblant torns, molts ja de baixa, infectats... La meva filla està treballant d’infermera a Alemanya i m’ho explica, també», relata la professional. El primer que va fer va ser posar-se en contacte amb colombians a Barcelona, per donar-los consells d’higiene, sobretot, però, al contactar-hi, es va adonar que hi havia moltíssim personal sanitari en la seva mateixa situació i van decidir organitzar-se. Van començar divendres a la tarda i ja són més de 50 professionals sanitaris de diferents perfils: metges, infermers, fisioterapeutes respiratoris, auxiliars d’infermeria i de geriatria...

Caicedo, la portaveu del grup, explica que ja han trucat a totes les portes i no ens han dit que no». S’han posat en contacte amb la Generalitat i amb col·legis professionals i els han contestat que moltes gràcies, i que estudiaran què poden fer. «Nosaltres ens oferim de manera voluntària, però entenem que, pel bé de tots, s’ha de fer bé.  Per això demanem permisos provisionals per un mes, per dos, mentre duri la crisi», reclama la portaveu.

El virus no en sap, de procedències

El grup que han creat els serveix, almenys, per passar aquesta impotència junts. «No importa de quin país siguem, tenim tots la mateixa voluntat d’ajudar, el coronavirus no diferencia entre els que tenen documents i els que no», reflexiona Caicedo.

Muñoz insisteix en la necessitat d’agilitzar els tràmits, sobretot en una situació excepcional com la que estem vivint. «Poden tardar a homologar els títols entre vuit mesos i tres anys. Varia molt segons els estudis, la procedència», assenyala aquesta auxiliar, que apunta que en el grup hi ha una noia que fa 20 mesos que està esperant resposta.  «Som molts els que volem ajudar per vocació. Perquè veiem els professionals passar-s’ho molt malament, i els malalts. No entenem per què no ens deixen col·laborar en una lluita que ens incumbeix a tots», conclou la professional, que espera rebre aviat una resposta (afirmativa) i poder afegir-se a la lluita contra el coronavirus com més aviat millor.

Permisos exprés

El ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions, José Luis Escrivá, va anunciar aquest dimecres que s’estan concedint permisos de feina «de manera exprés» a tots els estrangers que estan a Espanya en situació irregular i que poden treballar com a personal sanitari. El responsable de Migracions va assegurar que «s’han adaptat a les circumstàncies» tots els tràmits en matèria d’Estrangeria. 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Malgrat l’anunci del ministre, les desenes de professionals llatins mobilitzats a Barcelona segueixen a casa seva, pendents que algú els contesti (han trucat a moltes portes). La seva portaveu destaca, a més, que la mesura exclou moltíssimes persones que estan en situació irregular.

Des de l’Associació de Dones Migrants Diverses denuncien que «l’administració impedeix treballar en hospitals i residències companyes preparades en situació irregular. La llei d’estrangeria, una vegada més contra la vida.»