Teixint el 8-M a l''Espanya buidada'

Aquests dies l’Espanya buidada torna a les ciutats a reclamar atenció i igualtat d’oportunitats però aquesta vegada ho fan les dones. Aquest diumenge, dins dels actes del 8-M, centenars d’elles han creuat juntes el pont dels Serrans, a València, antic accés a la capital, per fer visibles unes reivindicacions que, en forma d’hexàgons de llana de colors, ja havien penjat des d’uns dies abans de diversos edificis històrics com a intervenció artística.

Tot forma part del projecte ‘Sororitat Serrania’, sorgit a Els Serrans, una d’aquestes comarques cada vegada més desertes. Durant un any, 650 dones, d’entre 12 i 96 anys i de divuit municipis diferents, han teixit juntes seixanta mil peces guiades per la idea de fer visible i reivindicar la dona rural, tal com explica a EL PERIÓDICO María José Cabanas, directora artística del projecte de l’associació Filant Vides.

«Cal revaloritzar aquesta figura i donar-li el protagonisme que mereix, que es pugui desenvolupar en l’àmbit personal, professional i familiar al lloc on viu», afirma. Als obstacles comuns amb els homes per la falta de sortides professionals o de serveis com escoles, elles sumen els que tenen com dones.

«Al món rural el tema patriarcal està molt més assentat, molt més normalitzat», diu aquesta professora de Belles Arts a la Universitat Politècnica. Entén que hi hagi dones que estiguin còmodes amb determinats rols, però remarca que s’han d’assumir per elecció pròpia. «No m’agrada parlar de models millors o pitjors, no em sembla malament que una dona esculli un model o un altre, però ha de ser una elecció lliure», afirma. I això implica tenir altres opcions per escollir.

«Serà meravellós quan la dona tingui les mateixes opcions que un home per dirigir una cooperativa. O per exemple, ara que hi ha moltes alcaldesses i regidores, que poguessin estar en totes les àrees de govern», diu Cabanas, que remarca que «és un treball comú en què dones i homes hem de sumar i unir forces» i que afirma que en els últims anys es comencen a veure canvis.

Art, gènere i edat

Quan buscaven un projecte artístic que pogués ser el seu «altaveu», explica que volien alguna cosa amb què les dones de la comarca se sentissin «identificades» i van pensar a «teixir». «Es tracta d’una activitat relacionada habitualment amb dones grans i en un àmbit privat però la traiem d’allà. Ja no és una cosa de casa i d’àvies. Ha sigut l’excusa perfecta perquè generacions diferents conversin, l’art també és teràpia. A més, al convertir aquests teixits en obres d’art, ara s’adonen del valor de les coses que fan», afirma.

Són vuit intervencions, des del ‘Bosc de Sororitat’ a ‘DiAls: Diverses i Iguals’, amb peces teixides a mà en forma de bresca per simbolitzar el treball en equip i que s’agafen a les façanes per «impregnar de la nova germandat entre dones els murs de les cases».

Notícies relacionades

10 mostres de com la dona ha sigut relegada a ser invisible

14 dones (no tan conegudes) que també van canviar la història

Cabanas destaca com la reivindicació comuna ha teixit complicitats. «Les joves s’han enganxat, han vist la base del discurs i on volem arribar i s’hi han vist identificades. Han vist que els toca fer un pas endavant per poder escollir que volen ser. Han teixit, han grapat i per exemple han sigut fonamentals en la difusió del projecte per les xarxes socials», diu.

I les grans han assumit com a pròpies les reivindicacions. «Van assimilar el projecte des del primer minut, que això no era teixir per teixir, que eren obres d’art amb missatge. Si treballàvem la violència de gènere en una instal·lació t’ho explicaven tal qual. Sabien que d’una banda estaven homenatjant les seves mares i de l’altra que són el teler en què es recolzen les més joves», afirma. Aquest any, la sororitat del 8-M arriba filada.