Una llei sobre transparència de sous per acabar amb la bretxa salarial

El diagnòstic continua sent bastant descoratjador. Cap país de la Unió Europea ha assolit la igualtat de gènere entre homes i dones. Els avenços són extremadament lents i persisteix la bretxa en l’ocupació, els salaris, l’assistència i les pensions. Per exemple, les dones segueixen cobrant de mitjana un 16% menys que els homes a la UE (un 15,1% a Espanya), el que deriva en pensions més baixes (un 30% inferiors) al final de la carrera laboral. Per fer front a aquesta situació, la Comissió Europea ha anunciat la seva intenció de presentar abans de final del 2020 una proposta per legislar sobre la transparència en els sous que ajudi a acabar amb la bretxa salarial.

Es tracta d’una de les novetats de la nova Estratègia sobre Igualtat de Gènere 2020-2025, presentada en vigílies del Dia Internacional de la Dona per l’Executiu comunitari i que també pretén lluitar contra els estereotips. «És evident que no es poden comparar salaris llevat que hi hagi transparència salarial, que se sàpiga el que la gent està cobrant», ha justificat la comissària d’Igualtat, Helena Dalli, sobre els motius de la proposta. Quan aquesta informació estigui disponible, al·lega la Comissió, serà més fàcil detectar bretxes i discriminació perquè, «a causa de la falta de transparència, moltes dones no saben o no poden provar que estan sent mal pagades», adverteix l’Executiu comunitari, que defensa una legislació d’aquest tipus perquè «reforçarà els drets dels empleats a rebre més informació sobre els nivells salarials», si bé «podria suposar un cost administratiu addicional per a les empreses».

Per trobar un equilibri adequat amb els interlocutors socials, empreses i administracions nacionals la Comissió ha llançat aquest dijous una consulta pública i rellançarà les discussions amb els interlocutors socials. «Presentarem mesures vinculants quan ho hàgim discutit amb els agents socials», ha explicat Dalli sobre un àmbit en el qual molt pocs Estats membres han actuat – 13 Estats membres no compten amb cap tipus de mesura– i molts dels que ho han fet o bé no aporten informació segregada per gèneres, o no inclouen requisits específics, o les mesures simplement no són de compliment obligatori.

Quotes i mesures contra la violència

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El nou pla també preveu ressuscitar una vella proposta del 2012 que segueix bloquejada al Consell per falta de consens entre els governs europeus: elevar el percentatge de dones als consells d’administració de les empreses que cotitzen a la borsa fins al 40% com a mínim. Actualment, només el 8% de les conselleres delegades són dones i les actituds entre els governs europeus, segons ha admès la vicepresidenta Vera Jourová, no han canviat. «La posició dels Estats membres és més o menys la mateixa. Encara necessitem un gran país i almenys dos països petits», però «no ens hem de rendir», ha indicat la liberal txeca. «Hem d’utilitzar quotes perquè altrament perdrem 100 anys més perquè les coses canviïn per si mateixes», ha insistit la seva col·lega maltesa, que posa com a exemple el treball realitzat per la Comissió Europea, presidida per una dona, i que compta amb el nombre de comissàries més alt de la història.

L’estratègia també aborda un tercer pilar ineludible quan es parla de gènere i igualtat: ampliar la bateria de mesures per combatre la violència contra les dones que, segons alerta la Comissió, segueix en nivells alarmants. Segons les seves estadístiques, el 33% de les dones han patit violència física o sexual, el 55% han sigut assetjades sexualment i el 22% han experimentat algun tipus de violència de les seves parelles. Més enllà de l’educació i si continua el bloqueig a la ratificació de la Convenció d’Istanbul –sis Estats membres de l’Europa de l’Est continuen sense ratificar-la–, l’antídot que proposa Brussel·les és l’adopció de mesures jurídiques el 2021 per penalitzar la violència contra les dones i harmonitzar en la mesura possible determinades formes de violència contra les dones, com l’assetjament sexual, els maltractaments i la mutilació genital femenina. A més, la Comissió proposarà que en la llei de serveis digitals les plataformes actuïn també en relació amb la violència ‘online’ contra les dones.