Celaá promet «presència equitativa d'alumnes» amb la reforma educativa

La ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, va insistir ahir que la nova llei educativa –que inicia ara la seva etapa parlamentària després de ser aprovada en el Consell de Ministres– elimina la segregació d’alumnes en funció de molts motius, entre els quals, el seu origen socioeconòmic. «Volem que els alumnes tinguin les mateixes oportunitats i hi hagi una presència equilibrada de l’alumnat. És una llei que busca la justícia i l’equitat. Això no s’ha de confondre amb una resta de llibertat per als pares», va explicar en la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres. La llibertat dels pares és, precisament, l’argument en què s’escuden els dos partits més contraris a la proposta educativa del PSOE: El PP (que va anunciar ahir una esmena a la totalitat) i Cs. Malgrat les topades, Celaá sempre s’ha mostrat optimista respecte a la negociació parlamentària de la llei. En tot cas, donat els terminis habituals al Congrés i al Senat, és difícil que la nova norma entri en vigor el curs que ve. «La llei no implica mesures proteccionistes, sinó injeccions de qualitat en el sistema educatiu», va recalcar la ministra, que va destacar la incorporació de mesures de flexibilització per a estudiants amb necessitats educatives especials.

Celaá va destacar que la norma defensa l’educació pública com a «eix vertebrador del sistema educatiu» juntament amb «un important sector de l’escola concertada que compleix les seves finalitats socials». Celaá va matisar que el text pot experimentar canvis en la tramitació del Congrés i el Senat, però tal com està redactat ara mateix, s’especifica que «preferentment es concertaran aquells centres que no separin els alumnes per raó de sexe».

Un sol suspens

El projecte del Govern organitza en tres cicles l’educació primària i elimina els itineraris de 4t d’ESO, de manera que qualsevol opció condueix al mateix títol de graduat a Secundària. També introdueix avaluacions de diagnòstic a 4t de primària i 2n d’ESO. S’aposta per l’actualització dels currículums, deixant de banda els «continguts enciclopèdics i memorístics». Excepcionalment, es podrà obtenir el títol de Batxillerat amb un suspens (un de sol).

Un altre punt de fricció amb els partits més conservadors és el tractament de l’assignatura de Religió, que es continuarà oferint a les escoles però no comptarà per al càlcul de la nota mitjana i, a més, els estudiants que no la cursin no tindran assignatura alternativa. Preguntada sobre aquest punt i sobre la possibilitat que Unides Podem hagués volgut anar més enllà en el projecte de llei, la ministra d’Igualtat, Irene Montero va optar per no fer cap comentari sobre això i es va remetre a les paraules de Celaá. El projecte sí que incorpora una assignatura d’educació en valors cívics i ètics.

Més pressupost

Notícies relacionades

Una de cada sis dones té problemes per quedar-se embarassada

"La teva vida no és la feina; comença quan en surts"

El procés de transformació que implica la reforma educativa (coneguda per les sigles Lomloe) comporta un augment de pressupostos. Per això, la intenció del Govern és «incrementar progressivament» la inversió en Educació fins arribar al 5% del PIB –històrica reclamació dels sindicats– l’any 2025.

La llei és «respectuosa amb la Constitució i les sentències del Tribunal Constitucional» i recupera el model de desenvolupament curricular compartit entre el Govern i les autonomies: un 55% dels continguts i les matèries seran competències de l’Estat en les comunitats amb llengua cooficial i a la resta, un 65%. «Els alumnes acabaran l’educació obligatòria coneixent el castellà i la llengua cooficial de la seva comunitat», va reiterar Celaá.