Trànsit utilitza milers de dades de mòbils per 'veure' totes les seves carreteres

Ja no només les càmeres de vídeo vigilen les carreteres catalanes, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb aquestes, els operadors del Centre d’Informació Viària de Catalunya (Civicat) del Servei Català de Trànsit veuen, literalment, el que hi passa: des d’un accident a una inesperada retenció. Però des de fa un any aquests tècnics han ampliat el seu camp de visió i poden prendre el pols en temps real a la totalitat dels 12.000 quilòmetres de la xarxa viària catalana. ¿Com? Gràcies als milers de dades que generen els mòbils que circulen en vehicles i les aplicacines de localització de flotes. La tècnica es denomina ‘crowdsourcing’, una cosa així com «font de multituds».

«A partir del concurs públic que van guanyar l’empresa Inrix i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), rebem i gestionem dades de tots els cotxes que circulen per trams de 500 metres en els 12.000 quilòmetres de la xarxa viària. En podem saber la velocitat i també la densitat de la via. Si el sistema detecta que en un punt els vehicles van molt lents, tot i que no tinguem una càmera per veure’l, podem enviar ajuda per saber què ocorre», explica Òscar Llatje, coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat del Servei Català de Trànsit (SCT).

Com a Google Maps

La informació es genera fonamentalment a través dels telèfons mòbils de les persones que es mouen en aquests vehicles i de les seves aplicacions de navegació, però també amb les dades recollides per serveis telemàtics de grans flotes de transports. Diverses aplicacions utilitzen ja aquestes dades. Per exemple, Google Maps o Moovit indiquen si un tram és fluid (amb color verd) o està col·lapsat (vermell) gràcies a la informació que faciliten els mòbils. En el cas de l’SCT, aquestes dades arriben a través d’Inrix i el RACC, que ja les utilitza en la seva aplicació gratuïta ‘RACC Infotrànsit’ sobre la fluïdesa de la xarxa viària.

«El sistema ens indica també si, per exemple, en un determinat tram de carretera se sobrepassa la màxima velocitat recomanada, i ens permet actuar en aquest punt», explica Llatje, que reconeix que, de moment, no es poden gestionar tots els milers de dades simultànies disponibles en temps real per la incapacitat humana actual de l’SCT de visualitzar-los, tot i que admet que les seves possibilitats de cara al futur són pràcticament il·limitades.

La polèmica de la privacitat

El control de la informació generada pels mòbils suscita el debat de la privacitat. Llatje es posa seriós i és taxatiu: «No podem veure si un determinat telèfon mòbil està circulant massa de pressa. Ara és impossible per a nosaltres. Les dades són sempre anònimes i tractades i ofertes de manera global, mai individualment. Però a més d’impossible, ni la llei ho permet ni els operadors ho facilitarien. Tampoc tenim dades concretes d’un vehicle, sinó que sempre es treballa amb mitjanes». En altres paraules, el ‘big data’ no substituirà les càmeres amb radar que sí que identifiquen els que corren massa llegint les matrícules.

Al RACC també insisteixen en aquesta privacitat. «No hi ha manera de conèixer la informació d’un usuari concret. A més, si aquesta informació s’utilitzés per multar, el RACC no col·laboraria», afirma Lluis Puértolas, director de Fundació RACC, que ha desenvolupat aquest projecte i l’ha ofert a Trànsit. Afegeix que per a una fiabilitat més gran del sistema, el seu contracte amb l’Administració els obliga a fer un control real amb un vehicle determinat per comprovar la velocitat mitjana que registra el sistema.

Per 160.000 euros a l’any

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

De narcopisos a narcocases de luxe

Entre les utilitats que ja ha demostrat la gestió de la ingent informació dels vehicles que circulen per tot Catalunya, l’SCT destaca la confirmació que, en les anomenades Zona 80 (on es va reduir la velocitat a 80 quilòmetres per hora), els conductors solen respectar la norma, com demostren les dades recollides en milers de trams analitzats. I el més sorprenent no és només que els operadors de la sala de control de Trànsit puguin detectar el que passa en qualsevol punt de la xarxa viària tot i que no ho vegin, sinó que accedir a aquesta revisió immensa i instantània costa a l’Administració 160.000 euros a l’any.

¿I el futur? «El següent pas és que quan el sistema detecti una retenció per un petit accident, al minut de produir-se es generarà no només l’avís de la incidència, com ara, sinó que també es podrà avisar els cotxes que s’acosten en el mateix sentit per desviar-los per una altra ruta», apunta Puértolas.