SANS EN TOT MOMENT

Coronavirus: «Petons i abraçades» per als repatriats del Gómez Ulla

Els espanyols que van deixar Wuhan abandonen l'hospital madrileny després d'acabar la quarantena

undefined52276244 madrid  13 02 2020  sociedad  las personas que permanecen en200213144910

undefined52276244 madrid 13 02 2020 sociedad las personas que permanecen en200213144910 / JOSE LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

En cap moment han sigut pacients. Només repatriats. Ara, després de 14 dies a la planta 17 de l’Hospital Militar Gómez Ulla de Carabanchel (Madrid), surten al carrer com el que van entrar: persones sanes. I l’únic que demanen és fer petons i n’hi facin, abraçar i ser abraçats. No hi ha risc de contagi. Mai n’hi ha hagut. Només precaució.

Després de l’alarma internacional pel coronavirus, batejat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a Covid-19, el 31 de gener Espanya va repatriar 20 ciutadans espanyols que residien a l’epicentre de la nova malaltia, la ciutat xinesa de Wuhan, on encara hi ha cinc espanyols més. Els repatriats –entre els quals hi havia dos menors– van anar directament al Gómez Ulla. Han passat 14 dies, la quarantena oficial recomanada. En cap moment han tingut símptomes de la malaltia. L’hospital madrileny els acaba d’obrir les portes. Ja poden sortir i fer vida normal.

«Van arribar sans i se’n van sans», recorda la cap de Medicina Preventiva del Gómez Ulla, María Vicenta García. «Ens n’hem acomiadat amb moltes abraçades i molts petons», afegeix la responsable d’Infermeria, Pilar Cadenas. «Quan arribin a casa seva volem que els seus veïns i amics els donin la mà i els abracin», insisteix la doctora. I ells, per si no ha quedat clar, ho repeteixen. «Ens podeu abraçar i fer petons sense cap perill», demana Pedro Morilla, sevillà que es guanya la vida com a feliç director esportiu d’un «projecte extraordinari», un equip infantil de futbol a Wuhan, del qual formen part més de 700 nens (cap està infectat). Al seu costat, Oliver Cuadrado, madrileny i entrenador de porters del mateix club, somriu i assenteix.

Gràcies «per tota la vida»

Notícies relacionades

Morilla i Cuadrado s’erigeixen en portaveus dels 20 repatriats. Emocionats, donen les gràcies a tothom. Des del personal sanitari, fins als seus familiars, els periodistes i els polítics. «Gràcies per tota la vida». També als cuiners del Gómez Ulla. «Hem menjat fenomenal», somriu Morilla. Wuhan és una ciutat alegre i gran (11 milions d’habitants) a la qual desitgen tornar «quan es pugui». Perquè la Xina i la seva gent val la pena. «Volem llançar un missatge de comprensió a tots els xinesos que viuen a Espanya. Tota la nostra força per a la Xina, el govern de la qual està fent tot el possible perquè el virus no s’estengui», expliquen.

Enrere deixen 14 dies en què han vist la vida passar. Entre presa i presa de temperatura, s’han entretingut amb jocs de taula, han passejat pels passadissos de la planta 17 (l’hospital en té 22), han menjat, han parlat. I, sobretot, «han somrigut». També han patit «lògiques davallades», malgrat la visita de familiars. A tots se’ls va oferir ajuda psicològica si la necessitaven. Era, de fet, un dels onze manaments que els va encomanar la metge responsable. Però ningú la va necessitar. «El nostre temor és que algun d’ells digués que se’n volia anar. Però han fet grup. Els unia una cosa especial. S’han recolzat els uns amb els altres. I s’han acomiadat com a amics», recalca la doctora García. «La nostra estada ha sigut més suportable del que pensàvem», conclou Morilla, que reconeix que els últims dies que van passar a Wuhan van ser més que complicats. «Estàvem reclosos als nostres domicilis. Podíem passejar per les zones comunes de la urbanització en la qual vivíem, però cada dia teníem menys paciència». Ara, plens de paciència, compten els dies per tornar a la seva llar xinesa.

Temes:

Coronavirus