La víctima del crim masclista de Viladecans va gravar àudios que van desenmascarar el seu nòvio

El ‘teatre’ del Mariano, empresonat per la mort de la Susana –la veïna de Viladecans que va morir desatesa víctima d’una crisi diabètica durant la matinada del 18 de juny del 2019–, el va mantenir tres mesos en llibertat. El temps que van tardar els Mossos d’Esquadra a reunir les proves que revelaven que el Mariano, originari de l’Argentina i odontòleg en actiu tot i que sense llicència a Espanya, va fingir que ajudava la Susana a viure quan en realitat l’ajudava a morir. Que es tractava d’un crim –la Susana és la víctima número tres de les vuit víctimes que la violència masclista va sepultar durant el 2019 a Catalunya– es va confirmar gràcies a un gir de guió que la dona havia deixat preparat abans de morir.

Feia setmanes que la Susana gravava les converses telefòniques que mantenia amb el Mariano. Els investigadors ho van saber al quedar-se amb el seu telèfon, després de descobrir el seu cos nu i estesa al passadís de casa seva. A l’escoltar-les van comprendre que el Mariano era un maltractador, que l’amenaçava i que la colpejava i que, tal com havien començat a intuir, també estava al darrere de la seva mort, malgrat la basta interpretació dramàtica que havia generat per ocultar-ho. «Ella les va gravar perquè li tenia por i a mi em continua dolent no haver-ho sabut, no haver pogut protegir-la», explica el seu germà bessó Daniel Cortés.

El teatre

El dimarts 18 de juny, el Mariano va entrar alterat a la comissaria de Viladecans. Va explicar que la seva nòvia diabètica havia mort a causa d’una crisi diabètica. Els agents es van desplaçar fins al domicili i van trobar la dona sense vida. El Mariano, aparentment afectat, va informar allà mateix els policies que durant la nit havia gravat vídeos que mostraven l’episodi hipoglucèmic patit per la Susana. Es va oferir a entregar-los el telèfon. Els agents es van emportar tant el seu com el de la morta.

A l’analitzar els dos aparells dues coses van captar l’atenció dels investigadors. La primera era que el Mariano havia formatat el seu dispositiu mòbil hores abans de la mort de la dona. La segona era que els 15 vídeos que havia gravat feien pudor de muntatge. Havia explicat que els havia filmat per al Daniel, el seu germà. No obstant, l’enquadrament dels plans era massa forçat: semblaven voler documentar que havia provat d’ajudar-la.

Hi havia un altre element inquietant. El Mariano era dentista i la seva formació mèdica era incompatible amb la ignorància que va fingir a l’assegurar que no havia sabut preveure la gravetat dels símptomes que presentava la Susana. En un dels vídeos apareix donant-li un vas d’aigua quan ella li està demanant una Coca-cola conscient que sense sucre s’està apagant.

L’examen forense practicat al cadàver de la Susana, lluny d’aclarir les coses, havia arribat a una conclusió alarmant: presentava hematomes anteriors a la seva defunció. Els investigadors van decidir endinsar-se al telèfon d’ella. Allà van trobar les converses d’àudio gravades per la Susana i van confirmar que era víctima de maltractaments. Els àudios d’ella van desmuntar els vídeos d’ell.

La Susana i el Mariano

«La Susana era alegre, divertida, tot cor. Al bar sempre regalava tapes als clients», recorda el Daniel. «Parlava amb ella gairebé tots els dies i la seva mort ha sigut el dolor més gran que he sentit mai. Ja no vaig al psicòleg perquè no crec que pugui ajudar-me. Només m’alleuja recordar les coses bones que vivim».

«La Suasana va conèixer el Mariano en una nit de festa amb amigues. Va sortir a fumar i ell la va seguir fins a fora i van començar a parlar», resumeix el Daniel, construint un inici comú en mil relacions. Tot i que el caràcter agressiu i dominant del Mariano no va tardar a aflorar, malgrat que la Susana va provar d’ocultar-ho. «A l’abril li va pegar una pallissa i li va deixar l’esquena plena de blaus. Va estar dues setmanes sense poder treballar. Un altre dia li va trencar una costella». Tres dies abans de morir, li va pegar de nou. Tenia la cara tan marcada que aquell cap de setmana no va poder obrir el bar. La matinada de dilluns a dimarts –del 17 al 18 de juny– el Mariano va anar a casa seva. Allà va ser quan la Susana va patir la crisi diabètica i ell es va assegurar que morís.

En un dels vídeos, el Mariano apareix preguntant irònicament a la Susana: «¿Què t’ha passat a la cara?». El Daniel interpreta aquell vídeo i aquella pregunta com una prova que ell sabia que la Susana s’anava a morir i que necessitava aquesta seqüència per amagar que ell l’havia estat colpejant. 

Sense llàgrimes al taller 

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

La pista que va desmuntar del tot el muntatge de Mariano la va donar una altra imatge inclosa al rodet digital del seu telèfon. En aquesta apareixia el Mariano al costat d’un cotxe que no era el seu. Seguint el rastre d’aquest vehicle, els Mossos van esbrinar que era de lloguer i pertanyia a un taller. El Mariano havia anat a tornar aquest cotxe abans d’acudir a la comissaria de Viladecans a avisar de la mort de la Susana i després que ella morís. ¿Es va mostrar al taller tan commocionat com a la comissaria? No. El Mariano va entregar el cotxe prestat i va recollir el seu sense que l’amo del taller notés res estrany. Minuts després, va donar curs a la seva interpretació a la seu policial.

Aquestes proves, sumades al fet incontestable que no havia trucat al 112 per demanar auxili per a la Susana malgrat que les mostres d’agonia resultaven evidents, van provocar que el detinguessin al setembre, tres mesos després. El Mariano va passar a disposició judicial i el magistrat va ordenar que ingressés preventivament a la presó. Va aflorar llavors una altra dada que va deixar perplexos els investigadors. Al veure que anava a entrar a la presó, el Mariano va notificar als funcionaris que ell també era diabètic i que necessitava la seva medicació.