04 d’abr 2020

Anar al contingut

El TC empara per primera vegada el dret dels presos a comunicar-se amb la premsa

La resolució estableix que, tot i que aquest accés no estigui regulat, els reus tenen dret a exercir la seva llibertat d'expressió

Julia Camacho

El TC empara per primera vegada el dret dels presos a comunicar-se amb la premsa

TANIA TAPIA

El Tribunal Constitucional acaba d’avalar el dret de les persones preses a ser entrevistades, apel·lant a la seva llibertat d’expressió i el seu dret d’expressar les seves crítiques pel funcionament de les presons. El pionera decisió estima que el fet que l’accés de periodistes a una presó no estigui regulat «no significa que no estigui permès, sinó al contrari». La resolució retreu, a més, al centre penitenciari afectat el fet d’haver exercit una mena de «censura prèvia», al justificar la seva negativa de manera preventiva davant de la possibilitat que el pres «pogués fer un mal ús» de la seva llibertat d’expressió al queixar-se de la presó.

La sentència respon al recurs presentat per l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDH-A) després de la negativa de la presó de Còrdova que un pres pogués concedir una entrevista a un periodista d’Eldiario.es. Va esgrimir que no hi havia motivació que justifiqués la necessitat de l’esmentada comunicació, ni prou garanties que asseguressin el manteniment de la seguretat i bon ordre de l’establiment. Es dona, a més, la circumstància que el periodista va fer una primera entrevista al pres accedint al centre penitenciari com una visita regular i sense identificar-se com a professional davant de les autoritats penitenciàries. L’entrevista publicada, en què el reu es va queixar del tracte rebut al centre, li va valer la privació durant un mes de passejos i actes recreatius comuns

per haver fet aquest «mal ús» de la comunicació. 

«Considerem que el dret que estava en joc era el dret a la llibertat d’informació en un sentit ampli –explica Valentín García, coordinador de l’associació i lletrat que va portar el recurs–, no es tractava només d’exercir la llibertat d’expressió dins de la presó, sinó sobretot de comunicar a l’opinió pública el que passa a l’interior de les presons». Per l’associació, aquest càstig al pres va demostrar que, a la pràctica, i malgrat que la Constitució Espanyola estableix que la privació de llibertat no suposa la vulneració d’altres drets fonamentals, els presos no tenen dret a informar, ni els periodistes a recollir informació. Així, en la sentència, el TC censura que s’intentés impedir la difusió de queixes per la situació de les presons, recordant que el funcionament d’aquests centres i el treball dels funcionaris és un servei públic i, com a tal, està sotmès al lliure exercici de la crítica en una societat democràtica.

«Censura prèvia»

El Constitucional explica que va admetre la demanda interposada el gener del 2019 per l’APDHA al no haver-hi doctrina prèvia. En aquest sentit, l’Alt Tribunal considera que la falta de regulació sobre els accessos dels periodistes a les presons «no es pot entendre com a llibertat per restringir al seu aire aquests drets», i destaca, a més, que el fet de negar el permís al periodista per realitzar l’entrevista es pot interpretar com una «reacció per haver exercit aquestes llibertats en un sentit que no va ser del gust de la direcció del centre penitenciari, sent la seva veritable finalitat evitar una nova publicació el contingut de la qual el pogués tornar a disgustar».

En aquest sentit, la Sala Segona del Constitucional recorda que «el control previ de continguts no està emparat constitucionalment», i que l’acord del Centre Penitenciari de Còrdova queda nul per vulnerar els seus drets a «expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció i a comunicar lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió».

Després de conèixer la sentència, des de l’associació es congratulen. «Es reconeix una cosa que feia anys anys que denunciàvem, la vulneració dels drets de les persones privades de llibertat i l’opacitat a l’hora de saber el que passa dins de la presó», va remarcar García. «Esperem que aquesta reprimenda contribueixi a reduir la persecució de l’Administració Penitenciària contra els que denunciem les vulneracions de drets humans als centres penitenciaris».

Recórrer els vetos i les rodes de premsa sense preguntes

També es van felicitar des de l’Associació de la Premsa de Sevilla (APS), que va portar el cas davant del Defensor del Poble d’Espanya. El president de l’associació, Rafael Rodríguez, va valorar que la sentència suposarà un fre a tots els poders que, cada vegada més, intenten limitar la llibertat d’informació, «que està més amenaçada que mai». «Tot poder tem la llibertat d’expressió i d’informació, les considera els seus grans enemics; tots treuen pit en defensa d’una suposada defensa d’aquestes llibertats i tots intenten silenciar-les», va dir avançant que, després de la sentència, l’APS estudia portar al TC dos casos més que afecten directament els professionals del periodisme: les rodes de premsa sense preguntes i el veto a periodistes i mitjans de comunicació.