El coronavirus xinès, un impacte global

Se sabia la tragèdia abans de la reobertura de les borses xineses després de les vacances i faltava mesurar-la. La jornada va acabar amb l’ensorrament del 7,7% de la de Xangai (el més gran en un lustre) i del 8,4% de la de Shenzhen i la certesa que la injecció d’1,2 bilions de iuans (154.000 milions d’euros) promesa pel Banc Central no transcendeix d’una tireta.

També se sap que la factura del coronavirus (el nou virus xinès que, amb data 3 de febrer, ja ha deixat 361 morts i més de 17.000 infectats) serà més onerosa que la de la SARS (Síndrome Respiratòria Aguda Severa) i falta saber en quina proporció. Aquella, amb un quadro de pànic i paràlisi similar, va retallar el creixement del segon trimestre del 2003 de l’11,1% al 9,1%, però els seus efectes van ser efímers (el trimestre següent recuperava els dos dígits) i limitats a la Xina continental i a Hong Kong.

L’economia xinesa ha jubilat aquells creixements adolescents i el 6% de l’any passat va ser la més baixa en tres dècades. La Xina encara es recupera de la guerra comercial amb els Estats Units, brega amb un deute elefantíac, té crucials reformes estructurals pendents i tem que la desacceleració desemboqui en acomiadaments massius i inestabilitat social.

La por ha grapat els xinesos a les seves cases. Hi ha pocs restaurants i botigues oberts, el lleure es redueix a la televisió i s’ha esvaït el turisme. Les conseqüències són més costoses que fa dues dècades, quan el patró econòmic descansava en la «fàbrica global» que regava el món d’exportacions barates. El consum intern, el sector més afectat, és la locomotora actual. Els serveis concentren el 52% de l’economia nacional i el turisme ha passat del 2% al 5%. I, si la pandèmia es cronifica, la despesa pública en sanitat absorbirà els recursos previstos per a infraestructures.

Un impacte 10 vegades major que la SARS

L’impacte del coronavirus multiplicarà almenys per 10 el de la SARS, calcula Scott Kennedy, sinòleg del Centre d’Estudis Internacionals Estratègics. «Esperem un gran cop en l’economia xinesa durant la primera part de l’any, que reverberarà en tot el món, especialment a les regions més dependents de la Xina. Com a resposta, Pequín aprovarà estímuls que podrien possibilitar la recuperació en la segona meitat», continua.

La disminució dels contagis per quart dia consecutiu fora de la província de Hubei, epicentre de l’epidèmia, allunyen el temor d’una pandèmia descontrolada a la Xina. Però a Hubei, sotmesa a quarantena, el virus no dona treva i perpetua el bloqueig d’una de les regions més fecundes del país. La seva capital, Wuhan, és la intersecció de l’eix horitzontal entre Chengdu i Xangai i del vertical que formen Pequín i Hong Kong: per allà passaven totes les mercaderies de la Xina central abans que les seves fronteres fossin segellades. El seu creixement econòmic l’any passat va arribar al 7,8% (gairebé dos punts per sobre de la mitjana nacional), allà són presents 300 de les 500 companyies més grans del món i fabriquen General Motors o Honda. Les seves plantes continuen amb les persianes abaixades i no hi ha plans de reobertura.

Notícies relacionades

Coronavirus: La Xina ja ha construït l'hospital i l'obre aquest dilluns

La Xina acusa els EUA de crear pànic amb el coronavirus

L’economia xinesa durant la SARS superava lleugerament la italiana i avui iguala la de la Unió Europea; en a penes 16 anys s’ha enfilat del sisè lloc (1,6 bilions de dòlars) al segon (13,6 bilions de dòlars). És l’exportadora més gran cap als Estats Units i el Japó i la que més importa des de la Unió Europea. I rebia i enviava turistes en quantitats industrials abans que molts governs desaconsellessin viatjar als seus nacionals i tanquessin les seves fronteres.

«L’impacte del coronavirus serà més fort perquè l’economia xinesa té llaços molt més estrets amb la global», assenyala Stanley Rosen, professor de Ciència Política a l’Institut Estats Units-Xina de la Universitat de South Carolina. «Molts països confien en la despesa dels turistes xinesos i ara els estan prohibint l’entrada»,continua. La Xina concentrava en els temps de la SARS el 4% del PIB global i ara comprèn el 17%: tampoc el món sortirà indemne del coronavirus.