Una treballadora social va cobrar durant 33 anys la pensió d'un mort

La Fiscalia de Madrid sol·licita sis anys de presó per a una treballadora social de l’Hospital Psiquiàtric Alonso Vega de Madrid acusada de falsificar el Document Nacional d’Identitat d’un home mort el 1980 per cobrar la seva pensió de jubilació per incapacitat absoluta durant 33 anys.

Així consta a l’escrit d’acusació, a què ha tingut accés Europa Press, en què el fiscal imputa a la treballadora un delicte d’estafa i un altre de falsedat documental. El judici contra Juana Igeño començarà dilluns 3 de febrer a l’Audiència Provincial de Madrid.

Segons l’acusació, Igeño va cobrar durant 33 anys la pensió d’un mort. Ho va fer des de l’1 d’abril de 1980 fins al 31 de juliol del 2013. A més de la pena de presó, la fiscalia li reclama que aboni a l’Institut Nacional de la Seguretat Social una indemnització de 205.590 euros.

Juana Igeño prestava els seus serveis com a treballadora a l’Hospital Psiquiàtric Alonso Vega de Madrid. Allà hi havia internat J. P. M., que va morir el 17 de març de 1980. Gràcies al fet que el mort no tenia familiars coneguts, l’acusada va aconseguir el seu DNI i documentació bancària a fi de continuar percebent la pensió de jubilació per incapacitat absoluta que li havia sigut concedida el 1977. La quantitat a percebre inicialment va ser de 104,16 euros mensuals, però el 2013 va ascendir a 689,15 euros.

El ‘modus operandi’

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Per ingressar els diners, el 23 de desembre de 1981 l’acusada va obrir un compte corrent a nom del mort on va domiciliar el pagament de les pensions i des d’on retirava en efectiu tots els mesos els diners ingressats. A partir del 2008 va modificar el seu ‘modus operandi’ i va falsificar una autorització al seu favor firmada «aparentment» per J. P. M. que li permetia aconseguir els diners.

El gener del 2013 l’entitat bancària va instar l’acusada que aportés una Fe de Vida i Estat del titular del compte, «que l’acusada va obtenir del Registre Civil Únic de Madrid», presentant el DNI original del mort, i una autorització al seu favor per sol·licitar-la, «que ella mateixa havia confeccionat imitant la seva firma».