EL FLAGELL DEL 'GLÒRIA'

El Delta de l'Ebre demana un pla que eviti el punt de no retorn

Veïns i alcaldes de Deltebre, l'Ampolla i Sant Jaume d'Enveja reclamen ajuda i sobretot mesures després dels danys provocats per la borrasca

zentauroepp51879042 deltebre  baix ebre   22 01 2020  zona de la bassa de l aren200123103946

zentauroepp51879042 deltebre baix ebre 22 01 2020 zona de la bassa de l aren200123103946 / JOAN REVILLAS

3
Es llegeix en minuts
Luis Benavides

Fa dos anys que els set municipis del Delta de l’Ebre i les dues comunitats de regants es van organitzar a la Taula de Consens pel Delta per impulsar un projecte que asseguri la supervivència del paratge natural i de tot el seu entorn. No és nou, per tant, que reclamin solucions tenint en compte que la franja del litoral continuarà perdent uns vuit metres cada any si no es prenen mesures, però el temporal ‘Gloria’ ha acabat de disparar totes les alarmes. O s’actua ja o els danys seran irreversibles.

«El mar ha trencat la barrera de sorra que el separava del llac d’aigua dolça i temem que moltes espècies de flora i fauna puguin desaparèixer», lamentava aquest dimecres l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell. En el seu municipi han vist com pràcticament ha desaparegut l’illa de Buda, una de les zones humides més valuoses del Mediterrani, per la qual cosa tenen clar que fa falta una forta inversió que resolgui el problema. «L’oblit de les administracions ve de lluny, però la regressió sí que la tenim detectada des que va començar amb la construcció dels embassaments», va denunciar aquest regidor, que amb tants altres de la zona el va fer saber el seu enuig al president Quim Torra, de visita a la zona.

El problema dels sediments

Entre les mesures que consideren «irrenunciables» destaca un pla de gestió de sediments. Aquest és per a la Taula de Consens el veritable problema de fons, tan culpable com el ‘Gloria’. «Des dels anys 70 no arriben sediments, només arriba l’1% de la seva capacitat natural d’aportació. Per això reclamem a curt termini una regeneració de sorres», va assegurar Xavier Curtó, portaveu de l’entitat.

El temporal d’aquests dies ha negat amb aigua de mar unes 3.000 hectàrees d’arrossars, un 15% dels camps de la zona. El cost per recuperar-los serà elevadíssim, però és que si no s’actua amb les mires més àmplies, algunes hectàrees seran inservibles per sempre.

Botigues inundades

També als nuclis urbans de la zona miraven ahir de tornar a la normalitat. Tot i que no era fàcil. Els carrers més pròxims al port de l’Ampolla eren un complet fangar. Els establiments de la plaça de González Isla, un dels punts del municipi més castigats pel ‘Gloria’, van poder apujar la persiana per posar una mica d’ordre. Volen recuperar la normalitat com més aviat millor. «No hem pogut venir des de diumenge i avui ens hem trobat la botiga inundada», explicava Mònica Bota, propietària de Dolços Maki, sense deixar anar el pal de fregar. Abans de començar amb la neteja, seguint els consells del seu gestor, havia fotografiat l’interior del negoci per passar-ho a la companyia d’assegurances.

En aquesta plaça de l’Ampolla estan acostumats a les inundacions, sobretot perquè estan situats entre dos petits torrents. Per això els negocis i vivendes tenen com a mínim un parell d’esglaons. En aquesta ocasió, s’han vist desbordats. Dimarts la plaça va col·lapsar al rebre aigua de la pluja que baixava per aquests dos cursos i provinent del mar, que va sorprendre els veïns amb unes onades de més de cinc metres. L’aigua, que va arribar al mig metre, cobria el parterre central i es va colar en els negocis.

Dics inservibles

De poc van servir els improvisats dics que alguns, com Dani Sabater, de la pastisseria Bahia, van col·locar a l’altre costat de la porta. «A partir de dos quarts de nou de la tarda, l’aigua no parava de pujar. Uns dos dits cada 10 minuts», rememorava, encara amb l’ensurt al cos, la segona generació rere el taulell d’una pastisseria oberta el 1973.  «Ningú recorda una tromba així al poble», afegia una de les seves venedores mentre repassava imatges i més imatges del temporal rebudes aquests dies al seu mòbil. Evidentment, el veïnat no parla de res més.

Notícies relacionades

La virulència de l’excepcional temporal de llevant no només va afectar les parts de l’Ampolla situades a nivell del mar. La pluja va inundar el pati de l’escola municipal i el vent va tombar un pi centenari, convertit en lloc de pelegrinatge de molts veïns. No donaven crèdit. Avelino Alapont, un pescador jubilat de 74 anys, observa les arrels arrencades. «He vist temporals grossos, però mai cap així», assegura. Un altre veí, Josep Borràs, també pensionista i antic traginer  de peix, assenteix.

Solucions urgents

Sis empleats d’una empresa privada especialitzada en manteniment de ports, contractats per la Generalitat, han arribat a primera hora al port per retirar la capa de fang. Els veïns demanen molt més. Demanen solucions, incloent-hi mesures infrastructurals.  La setmana que ve els alcaldes presentaran un pla d’acció consensuat i, ‘a priori’, beneït per la Generalitat i en el qual serà imprescindible la participació del Ministeri de Transició Energètica.

Temes:

Catalunya