El mosso que va assassinar la seva exparella a Terrassa es negava a acceptar la ruptura

Carlos P.R., un agent de 42 anys dels Mossos d’Esquadra de Terrassa, va aparcar el seu Seat León blanc al costat de l’entrada del pàrquing del domicili de la seva exnòvia, Judit S.M. i va esperar que ella arribés. Sobre dos quarts de deu de la nit, la dona va arribar al seu cotxe i va obrir les portes de l’aparcament comunitari. El Carlos la va seguir, descendint a peu per la rampa d’accés de vehicles i va anar a trobar-la. En aquell soterrani va disparar amb l’arma reglamentària contra la Judit i després es va suïcidar. 

La Judit tenia 29 anys, era esteticista en un centre de Terrassa i havia començat a cursar estudis d’auxiliar d’infermeria. Les seves companyes de feina expliquen que la relació sentimental amb el Carlos havia acabat però que, de tant en tant, fingia amb tornar a començar. Les seves amigues de la infància descriuen la Judit com una noia amb personalitat que sabia el que volia, inquieta, plena de ganes de fer coses, de viatjar i de menjar-se el món. Va estudiar a l’Institut Cavall Bernat  i després va fer el curs d’esteticista. Segons el seu entorn familiar, el Carlos –que tenia un germà casat amb una parent de la Judit– no va acceptar que la seva relació amb la Judit havia acabat. No la deixava en pau i la perseguia i li insistia constantment perquè ella acceptés tornar al seu costat. La Judit i el Carlos van començar a sortir fa uns tres anys, i fins i tot van conviure junts, però quan es van separar ella va tornar a viure amb la seva mare en un pis de l’Avinguda de Madrid, a l’aparcament del qual va passar el crim masclista ahir a la nit.

L’alcalde de Terrassa, el Jordi Ballart, ha condemnat durant el minut de silenci convocat aquest diumenge per acomiadar la Judit les «relacions abusives» del masclisme que no tolera les dones «que tinguin idees pròpies o que prenguin les seves pròpies decisions». 

Homicidi i suïcidi

Els cossos de la Judit i el Carlos van quedar estesos amb trets al cap a prop de la plaça on la dona deixava el cotxe. Els va trobar un veí de l’edifici, que es trobava en aquesta planta baixa, va escoltar els trets i ha confirmat els Mossos que el que va passar va ser que l’home va disparar a la dona i després es va treure la vida. Entre els agents dels Mossos que van atendre aquell servei hi havia companys del policia. La Divisió d’Investigació Criminal s’ha fet càrrec d’un cas que presenta pocs dubtes. El mateix cos policial va publicar en xarxes socials un tuit confirmant els fets i mostrant-se «consternat» pels fets. 

Per als investigadors aquest crim resultarà fàcil de resoldre, però per als Mossos, que aquesta setmana afronten el judici més important de la seva història a l’Audiència Nacional amb el seu major Josep Lluís Trapero assegut al banc dels acusats, serà difícil de digerir. Des de fa anys la lluita contra la violència masclista és una prioritat del cos de seguretat i en aquest cas l’assassí ha sigut un dels seus agents. I no és la primera vegada. 

L’assassinat masclista d’ahir a Terrassa connecta amb un altre de perpetrat fa tres anys per un altre agent dels Mossos a Sant Feliu de Llobregat. Aquest segon va obrir un debat social perquè el funcionari estava de baixa per depressió i tot així seguia en possessió de la pistola oficial del cos, la que va utilitzar per matar la seva exparella i acabar amb la seva vida. El policia de Terrassa, en canvi, no estava de baixa. Havia treballat el dia anterior en la Unitat de Seguretat Ciutadana (USC) de la ciutat i dissabte es trobava de festa. 

El Juan Pablo, un veí de 41 anys, restava transcendència aquest diumenge al matí al fet que l’assassí fos policia. De patir la violència masclista no es deslliura «ningú». Fa mig any, va ser assassinada per la seva parella la doctora del CAP d’aquest barri de Terrassa. «Qui la va matar era advocat i ells vivien al centre de la ciutat». 

Notícies relacionades

Un mosso mata la seva exparella i se suïcida a Terrassa

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

L’Avinguda de Madrid, escenari del crim, divideix els barris de Torre-sana i de Montserrat. Els dos veïnats són «humils» i gairebé tots els seus llogaters provenen de famílies andaluses que van emigrar a Catalunya buscant feina fa 60 anys. «Ara això comença a ser un barri, abans no hi havia res». L’edifici ubicat davant el pàrquing del crim masclista era una vaqueria on els veïns anaven a buscar llet. Amb el boom del maó, el vaquer va vendre els terrenys i s’hi van construir apartaments. Van arribar equipaments com el CAP, on treballava la doctora assassinada, que van dignificar la zona i van acabar amb els camps. Amb l’homicidi d’ahir a la nit la violència masclista es deixa veure de nou en el veïnat. Com deia el Juan Pablo, «ningú es deslliura de crims que escapen a fronteres socials.

Terrassa ha decretat tres dies de dol oficial per la Judit.