Les urgències socials del nou Govern

Després de més de 10 mesos de Govern en funcions, la nova coalició PSOE-Podem té una llarga llista de tasques pendents en matèries socials, si es porta a la pràctica la promesa que va formular Pedro Sánchez que els «valors progressistes inspiraran la seva acció». Són mesures incloses en els programes electorals, en l’acord programàtic i, en molts casos, ja iniciades durant els escassos mesos d’Executiu socialista però que, atès l’avanç electoral i la confrontació política, no van veure la llum. Tampoc es preveu que ara decisions com la de derogar la LOMCE o reformar els delictes sexuals tinguin un camí espaiós, a causa de la fragmentació del parlament i la ferotge oposició que anuncia la triple dreta. Però les necessitats no esperen. Les organitzacions civils i els experts apunten en aquesta llista els temes que apressen aprovar ja, en cada una de les principals àrees temàtiques.

Igualtat, delictes sexuals i pacte contra el maltractament

El vicepresident de Drets Socials, Pablo Iglesias, ha situat la reforma dels delictes sexuals, destinada a acabar amb la diferència entre abús i agressió i portar al Codi Penal el només sí és sí, entre les primeres mesures a aprovar. I les organitzacions feministes el recolzen. Segons Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, urgeix acabar amb la «gran confusió» i el «marge d’interpretació» que permet el Codi Penal. Així mateix, demana implantar mesures que impulsin la corresponsabilitat en les cures i l’educació sexual. Per la seva banda, la directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto, apunta que el bo de les polítiques feministes és que l’agenda «és gran però ja està definida» i en aquest sentit afirma que és «absolutament prioritari recuperar el ritme i el temps perdut» en la posada en marxa del Pacte contra la violència de gènere, que conté més de 200 accions.

Educació, augmentar la inversió i revertir la LOMCE

Totes les mesures incloses en l’acord PSOE-UP són «importants», segons el el secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO, Francisco García. Però n’hi ha tres que resulten «imprescindibles». La primera és augmentar la inversió en educació per tornar als nivells precrisi. «Actualment, la inversió suposa el 4,1% del PIB i s’hauria de passar al 5,1%. Sense recursos no hi ha resultats», conclou. La segona és la derogació de la LOMCE. Per a això, la norma cuinada per l’equip d’Isabel Celaá –guardada en un calaix per l’avanç electoral– té, segons l’opinió de García, aspectes a millorar. «Hi volem aportar les nostres idees. No ens sembla bé, per exemple, que la llei no digui ni una paraula del professorat». La tercera mesura urgent és, precisament, la revisió de la professió docent per adaptar-la al segle XXI, el mateix que els currículums. «Som en una societat tecnològica i canviant. A les aules s’haurien d’augmentar les competències i disminuir els continguts», conclou.

Medi ambient, descarbonització i renovables

La primera missió del nou Govern serà remetre a la Comissió Europea la versió definitiva del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), que marcarà el full de ruta per a la descarbonització en la pròxima dècada. El document ja arriba tard. Hauria d’haver sigut entregat abans que finalitzés el 2019 i Brussel·les pressiona per rebre’l com més aviat millor, cosa que farà complicat consensuar-lo amb Podem. També hi ha pendents la declaració d’emergència climàtica i la llei de canvi climàtic, l’avantprojecte del qual va passar pel Consell de Ministres però no es va poder tramitar, segons recorden les organitzacions ecologistes. Qüestions considerades clau, com el ritme d’implantació de les energies renovables i el calendari de l’eliminació dels cotxes de combustió, figuraran en aquests documents.

Vivenda, la limitació dels preus abusius

En el document del Govern de coalició figura la polèmica limitació dels preus del lloguer que ja constava en el pacte de la moció de censura però que el PSOE va incomplir per l’oposició de l’ara vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño. Podem exigirà que sigui una prioritat, ja que requereix una reforma legal que facultaria els ajuntaments per portar-la a cap. Madrid ja ha anunciat que no l’aplicarà, però l’Ajuntament de Barcelona, el seu principal promotor, l’espera amb candeletes. El Govern també hauria d’augmentar el pressupost destinat a promoure vivenda pública de lloguer social, com figura en l’acord i com reclamen tots els experts.

Sanitat, fi dels copagaments i atenció universal

Tot i que la sanitat i els serveis socials estan transferits a les autonomies, el nou Executiu s’ha marcat bastants objectius, entre els quals reduir un 75% les llistes d’espera de la dependència. Per al portaveu de la Federació per a la Defensa de la Sanitat Pública, Marciano Sánchez, el que més urgeix és acabar amb els copagaments introduïts pel PP el 2012, que han motivat que 1,4 milions de persones deixin de comprar medicines prescrites. I per al president sortint de la Societat Espanyola de Salut Pública, Joan Ramón Villalbí, és prioritari recuperar una vegada per sempre «la vocació universal del sistema de salut», aprovant un reglament que tanqui la porta a les exclusions d’immigrants  sense papers que encara practiquen algunes autonomies, malgrat que es va aprovar un reial decret destinat a garantir-los l’atenció sanitària.

Justícia, nous reptes en avortament i eutanàsia

Una de les àrees en què més dificultats tindrà probablement el nou Executiu de progrés serà en la relativa a justícia, de la qual depenen dues qüestions clau en l’avanç dels drets individuals: la regulació de l’eutanàsia i la reforma de l’avortament. La primera la té ja encarrilada (tot i que no té encara els vots garantits), després que el Congrés admetés a tràmit una proposta del PSOE el setembre passat. La segona, la que hauria de garantir el dret de les menors de 16 i 17 anys a poder exercir el seu dret a la interrupció de l’embaràs, es repararia amb la revocació del criteri introduït el 2014 pel llavors ministre Alberto Ruiz-Gallardón que obliga aquestes joves a obtenir el consentiment patern.

Immigració, reforma del sistema d’acollida i asil

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

En matèria d’immigració, les mesures contingudes en l’acord programàtic no inclouen algunes de les principals demandes de les oenagés, com el final de les devolucions en calent o el tancament dels centres d’internaments (CIEs). Sí que incorpora l’elaboració d’una nova llei d’asil  o modificar el sistema nacional d’acollida i inclusió de sol·licitants de protecció internacional, que està col·lapsat, amb sol·licituds que poden demorar-se fins a dos anys. Per això, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) proposa cinc mesures urgents: la formalització de sol·licituds de forma immediata i la resolució de les 100.000 sol·licituds pendents, un pacte d’Estat pel dret d’asil, un protocol unificat d’actuació, la posada en marxa de vies legals i segures per obtenir protecció internacional, per exemple en ambaixades, i el final de les devolucions en calent. A més, queda pendent la reforma del sistema d’acollida dels menors  no acompanyats.

Infància, llei contra la violència envers els nens

Finalment, el pacte de Govern inclou algunes de les propostes fetes per les organitzacions implicades en la defensa dels drets dels menors. Entre les quals, la llei contra la violència en la infància, que Save the Children i Unicef demanen que s’aprovi en el primer Consell de Ministres. «És inadmissible que una de cada dues denúncies per abusos sexuals tingui un menor com a víctima. No podem donar l’esquena als nens que pateixen abusos, violència o assetjament», assenyala Andrés Conde, director general de Save the Children. La nova llei augmentarà la prescripció d’aquests delictes i introduirà mesures pioneres en prevenció i reparació. Així mateix, les dues oengés sol·liciten que s’augmenti la prestació per fill a càrrec i s’universalitzi l’educació infantil de zero a tres anys.