Sanitat finança per primera vegada l'anell vaginal anticonceptiu

Els avortaments han pujat gairebé un 3% en dos anys, però el descens des que es va aprovar la llei de terminis és del 15%

AME3269. CIUDAD DE MÉXICO (MÉXICO), 28/09/2019.- Mujeres participan en una protesta este sábado a favor de la despenalización del aborto en Ciudad de México (México). EFE/Sáshenka Gutiérrez

AME3269. CIUDAD DE MÉXICO (MÉXICO), 28/09/2019.- Mujeres participan en una protesta este sábado a favor de la despenalización del aborto en Ciudad de México (México). EFE/Sáshenka Gutiérrez / Sashenka Gutierrez (EFE)

2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

El Govern ha informat aquest dimecres que, per primera vegada, s’ha inclòs a la cartera de serveis finançada l’anell vaginal anticonceptiu, del qual el Ministeri de Sanitat calcula que podrien beneficiar-se 37.000 dones. En concret, el sistema sanitari públic finança, des de l’1 de novembre, l’anell amb els principis actius etinilestradiol i etonogestrel.

Aquest sistema s’unirà al conjunt de mètodes anticonceptius ja autoritzats i finançats pel sistema, com diferents tipus de píndola i els reversibles de llarga durada. Entre ells destaquen els dispositius intrauterins, més coneguts com a DIU, la medroxiprogesterona injectable i l’implant etonogestrel. L’avantatge de l’anell davant la píndola i altres sistemes és que no hi ha possibilitat d’oblit i és fàcil de col·locar.

En total, Sanitat finança 14 presentacions anticonceptives consideradesd’última o quarta generació, perquè a més de prevenir embarassos no desitjats tenen altres efectes beneficiosos no contraceptius.

Estabilització en els avortaments

El finançament té lloc en un context en què la tendència descendent en el nombre d’avortaments  s’ha interromput. Així, des de l’any 2016 s’ha registrat un petit increment que, estadísticament, segons el Ministeri de Sanitat, no té gaire importància i indica que la tendència és al’«estabilització».Així, l’any passat van avortar a Espanya 95.917 dones, un 1,9% més que el 2017 i un 2,9% més respecte a l’any 2016, exercici en el qual la propensió a la baixa es va interrompre.

No obstant, si es té en compte l’evolució completa des de l’entrada en vigor de l’anomenada llei de terminis de l’avortament, que permet la interrupció voluntària de l’embaràs fins a la setmana 14 de gestació, l’any 2010, els avortaments han disminuït un 15,14%, de 113.031 a 95.917 l’any passat. I el«descens és visiblement més destacat», segons Sanitat, si es retrocedeix al 2008, quan hi va haver 115.812 avortaments.

Quant a la taxa per cada 1.000 dones, l’any passat es va situar en 11,12, davant 10,5 el 2017 i 10,3 el 2016.

Reducció també en joves

En el grup de dones més joves, menors de 20 anys, també se n’ha produït un estancament, amb 9.828 interrupcions, 73 més que el 2017. Aquest col·lectiu duu a terme el 10,2% del total d’avortaments i la majoria (el 65,3%) abans de la setmana 8 de gestació.

Notícies relacionades

Així mateix, s’està produint un gradual increment del nombre d’intervencions en centres públics. L’any passat es van dur a terme el 13,9%, davant l’1,8% que es va registrar el 2010, abans de la llei de terminis.

Finalment, Sanitat i el Ministeri d’Educació han formalitzat un acord per fomentar l’educació afectivosexual als centres educatius, a l’espera que arrenqui la legislatura i es pugui aprovar una normativa que incorpori aquests continguts de manera curricular, amb l’objectiu de reduir els embarassos no desitjats, les malalties de transmissió sexual i la violència masclista.