MOBILITZACIÓ PEL 25-N

Sense treva política contra la violència masclista

Només la ultradreta es desmarca del consens de tot l'arc parlamentari per lluitar contra el maltractament a les dones

undefined51086112 graf6848   vila  25 11 2019   performance en la plaza del me191125134909

undefined51086112 graf6848 vila 25 11 2019 performance en la plaza del me191125134909 / RAUL SANCHIDRIAN

4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

El Parlament espanyol va aprovar el 2004 la llei contra la violència masclista, una ambiciosa norma que pretenia no només disminuir els assassinats de dones en mans de les seves parelles o exparelles sinó enterrar definitivament la societat patriarcal. Els diputats van ratificar el text per unanimitat. Quinze anys després sembla que aquest consens polític està tremolant per culpa dels partits d’ultradreta, a qui el feminisme i l’apoderament de les dones els dona urticària. La resta de partits ha decidit, no obstant, continuar lluitant sense treva contra maltractadors i assassins de dones.

Després de conquistar molt terreny en el Parlament espanyol, la ultradreta se sent forta. Tant com perquè no els tremoli el pols al renegar del terme violència masclista. Ells parlen de «violència intrafamiliar». En la seva (indocumentada) opinió, les dones poden ser tant víctimes com culpables. No obstant, la realitat constata que des de començament d’any, 52 dones han sigut assassinades per les seves parelles o exparelles. Des del 2003, any en què es van començar a comptabilitzar de manera oficial, el nombre d’assassinades ascendeix a 1.028. A aquesta dolorosa xifra cal afegir els 34 menors morts per aquesta raó i els 275 que s’han quedat orfes.

Discurs vergonyós

La ultradreta espanyola, no obstant, torpedina la lluita. Avui, dia internacional per l’eliminació de la violència contra la dona i amb manifestacions per tot Espanya, Javier Ortega Smith (Vox) ha llançat un discurs incendiari en un acte institucional a l’ajuntament de Madrid. Les seves paraules eren tan feridores per al col·lectiu feminista que una senyora, asseguda en una cadira de rodes, s’ha encarat amb ell fins a les llàgrimes. Mentrestant, el diputat i regidor no s’ha dignat ni a mirar-la a la cara. I això que la tenia a escassos centímetres.

El discurs negacionista no només es dona a Espanya sinó a tot Europa. Fa un parell d’anys, l’eurodiputat polonès Janusz Korwin-Mikke va defensar al bressol de la democràcia europea, l’Eurocambra, que les dones han de guanyar menys perquè són inferiors.

El PSOE i el PP

En la resta de forces polítiques, no hi ha ni mitja fissura en considerar la violència contra les dones com un assumpte de màxima prioritat. «La ultradreta falta al respecte i injuria la memòria de les víctimes, de les seves famílies i dels seus fills. No aconseguirà trencar el nostre consens. No flaquejarem ni un mil·límetre», va explicar la vicepresidenta del Govern en funcions, Carmen Calvo, a l’agència Efe amb motiu de la celebració del 25-N. En aquesta lluita també hi és tant Ciutadans com el PP.  Malgrat haver pactat amb la ultradreta a determinats ajuntaments, el partit liderat per Pablo Casado considera que la violència contra les dones és «una de les violacions dels drets humans més esteses, persistents i devastadores del món». «És una realitat social amb què convivim i que hem de combatre units. Aquesta forma extrema de discriminació ens avergonyeix com a societat. Per això, rebutgem els qui a dreta o esquerra plantegen una utilització partidista d’una causa que ens hauria d’unir a tots entorn de les víctimes. La violència de gènere existeix al nostre país i els qui ho neguen o pretenen diluir-la en altres tipus de violència en l’entorn familiar de molt diferent naturalesa i igualment reprovable estan fent un flac favor a les víctimes», destaca el manifest del 25-N escrit pel PP.

Amb Podem

Pot ser que en altres aspectes socials i polítics, el PSOE i el seu –ara sí– soci preferent de Govern, Podem, tinguin opinions dispars. Però en violència masclista van de la mà. També en igualtat entre homes i dones. Tots dos donen suport a impulsar el pacte d’Estat contra la violència masclista (que Podem no va recolzar al seu dia perquè considerava que quedava curt) i també a reformar el Codi Penal per eliminar la diferència entre agressió sexual i abús de tal manera que el consentiment de la víctima sigui clau per determinar si hi ha delicte, l’anomenat ‘només sí és sí’.

Notícies relacionades

L’extrema dreta assegura que la llei aprovada per unanimitat el 2004 «no serveixi per protegir les dones». Lluny d’aquesta màxima, la resta de partits està convençut que el text –que només s’ha modificat una vegada, el 2015, per incloure els menors com a víctimes– pot ser millorat, però es tracta d’una norma bona i pionera. Això sí, necessita «diners perquè es pugui aplicar», va afegir Pilar Martín Nájera, fiscal contra la violència sobre la dona. Entrevistada a RNE, l’experta va assegurar que jutges, advocats i metges forenses estan rebent cursos i tallers per exercir la seva activitat laboral amb perspectiva de gènere. El problema és que encara avui hi ha qui pensa que un home que maltracta la seva dona pot ser bon pare. D’allà, la «resistència important» per part dels òrgans judicials a pronunciar-se sobre la pàtria potestat dels menors en els casos de violència masclista.

Una altra assignatura pendent és que les maltractades facin el pas de denunciar el seu calvari. La immensa majoria de les assassinades aquest any (el 80%) no havia acudit a la policia prèviament. Algunes, segons la fiscal Martín Nájera, per por. I d’altres perquè no tenien recolzament familiar i no tenien ni on anar.