França anuncia un pla de lluita contra la violència masclista dotat amb 360 milions d'euros el 2020

Els metges francesos podran obviar el secret professional per denunciar un cas de violència de gènere quan la vida del seu pacient corri perill, es generalitzarà l’ús del braçalet electrònic, els professors rebran formació sobre igualtat de gènere, es millorarà l’atenció en comissaries, els homicides condemnats perdran la pàtria potestat, es penalitzarà la incitació al suïcidi, s’obriran mil centres d’acolliment d’urgència per a dones i es crearan espais de rehabilitació per a homes violents.

Són algunes del mig centenar de mesures del pla de lluita contra la violència masclista que ha presentat aquest dilluns el Govern francès en la clausura del grup de treball interministerial que durant els últims tres mesos ha abordat aquest assumpte. El primer ministre, Edouard Philippe, ha anunciat un pressupost de 360 milions d’euros el 2020 i s’ha queixat de la freqüència amb què es compara França amb Espanya, país que les associacions feministes franceses posen sovint com a exemple.

«No vull entrar en una competició estèril i en el fons bastant indecent, sinó presentar les xifres tal com són», ha dit abans d’assegurar que França destinarà el 2020 més de mil milions a les polítiques d’igualtat, 360 dels quals seran per lluitar contra la violència de gènere. «Els mitjans financers són allà. Són massius. No falten diners», va assegurar.

Però ni les mesures –moltes de les quals ja existeixen, com la possibilitat de derogar el secret mèdic o la formació dels docents, que fa gairebé una dècada que està en marxa– ni els recursos econòmics responen a les peticions de les organitzacions feministes, que reclamen 1.000 milions d’euros per afrontar la violència de gènere. A Espanya, el Govern de Pedro Sánchez ha ampliat a 220 milions d’euros els diners destinats al compliment del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere en el seu projecte de pressupostos.

Immensa decepció

 «Una decepció tan immensa com les expectatives», diu el col·lectiu Nous Toutes (Totes Nosaltres), que lamenta el «menyspreu» del Govern i ha convocat aquesta tarda a París una manifestació de protesta.

«Moltes de les mesures anunciades ja existeixen. Esperàvem mitjans financers que marquessin un canvi d’escala. En aquest sentit, zero punts. No canvien les polítiques públiques dedicades a la lluita contra la violència sexista i sexual. Les xifres no baixaran», denuncia el col·lectiu, que recorda que el 2018 s’hi van destinar 360 milions i, per tant, no hi ha cap augment per al 2020.

Per la seva part, el diari Le Monde revela que no hi ha cap dotació pressupostària nova tret dels 30 milions dedicats a centres d’acolliment per a nens que hagin presenciat escenes de violència domèstica.

El descontentament és enorme, sobretot després de la massiva manifestació de dissabte passat exigint al Govern estar a l’altura del repte.  Unes 150.000 persones van desfilar pels carrers francesos, la marxa feminista més gran de la història del país, segons els convocants. 

També la presidenta de Fondation des Femmes, Anne Cécile Mayfaire, creu que la xifra del Govern amaga una «trampa», perquè tres quartes parts del milió d’euros destinat cada any a la lluita per la igualtat van destinats a organismes internacionals. «Les associacions demanen un mínim de 2.000 places més d’allotjament per a dones que no poden abandonar el seu domicili», ha declarat a France Info.

Tot i que el primer ministre rebutja les comparacions, la filosofia del pla francès s’inspira en bona mesura en l’experiència espanyola, que avantatja en aquest terreny 15 anys al país veí. Una de les mesures que s’ha adaptat és la creació d’un telèfon d’atenció a les víctimes obert 24 hores al dia set dies a la setmana. Entre els reptes pendents, la creació a França de tribunals especialitzats en violència de gènere.

El president francès, Emmanuel Macron, considera la igualtat entre homes i dones una prioritat del seu mandat, però hi ha una gran distància entre la resposta governamental i la creixent consciència de la societat francesa que el nivell de feminicidis és intolerable. Segons l’Observatori nacional de violència contra les dones, el 2018 en van morir 121 en mans de les seves parelles o exparelles, una xifra que les associacions eleven a 138 aquest 2019.

Philippe ha admès «les disfuncions de les quals el Govern no ha volgut prendre consciència fins avui» i ha explicat que el nou arsenal legislatiu persegueix un triple objectiu: anar a l’arrel del problema per «erradicar el masclisme ordinari», protegir la víctima i tractar els autors de la violència per evitar que reincideixin.

Suïcidi forçat

Com la violència psicològica sol precedir la física, s’augmentarà de cinc a deu anys de presó la pena per assetjament moral que hagi portat una dona a treure’s la vida o a intentar-ho, i el «suïcidi forçat» es considerarà una circumstància agreujant.

El Govern també estudiarà la prohibició de les aplicacions mòbils que permeten seguir els moviments d’una persona, llegir els seus missatges o piratejar la càmera del telèfon creant un delicte penal quan s’utilitzin entre dos adults.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

En les últimes setmanes la secretària d’Estat d’Igualtat entre dones i homes, Marlène Schiappa, havia avançat algunes decisions, entre les quals requisar armes a un home violent des del moment que hi ha una primera denúncia i l’elaboració d’un qüestionari destinat a policies i gendarmes per avaluar el perill real que corre una dona que acudeix a una comissaria.

«La primera victòria és haver trencat la cadena del silenci. No és suficient, però és necessari», ha resumit el primer ministre.