Terrassa aconsegueix el primer comptador social a Catalunya

Els astres s’han alineat, fan broma alguns dels afectats. El cert és que 44 famílies vulnerables que ocupen tres blocs de pisos a Terrassa (Vallès Occidental) han deixat de connectar-se il·legalment a la llum (fet que popularment es coneix com a ‘punxar’), perquè Endesa els ha facilitat un comptador. L’Aliança contra la Pobresa Energètica demana que aquest cas serveixi d’exemple per a la resta de llars en la mateixa situació, mentre que la companyia insisteix que «la seguretat dels immobles és el primer» i que en cas de punxada la resposta ha de ser el tall del corrent. El risc que corren els llogaters que es ‘punxen’ a la línia és evident, després que un incendi a Badalona causés, el gener passat, tres morts i 30 ferits per aquesta raó.

Rafael Julivert i els seus fills van córrer aquest perill, igual com les 40 famílies que, fa 5 anys, en els pitjors moments de la crisi, van decidir ocupar tres immobles de Terrassa. Dos d’aquests edificis estan ubicats al carrer de Falset, amb 17 vivendes cada un, i un tercer, al carrer de Cervera, de 10 pisos. «Ens podia haver passat qualsevol desgràcia», recorda Julivert, perquè en els inicis accedien al corrent a través d’un comptador d’obra, encara més perillós. Ara, i d’això fa ja tres anys, han aconseguit comptadors com si els pisos fossin seus i mes a mes van pagant els seus rebuts. El seu cas és pràcticament l’únic, a tot Catalunya, en què una família vulnerable que ocupa una vivenda de manera irregular aconsegueix tenir accés al corrent de manera legal. 

La seva història es remunta al 2014, moment en què les famílies van ocupar els blocs i es van constituir en el Col·lectiu Ningú Sense Vivienda de Terrassa. En Rafa recorda molt bé aquell moment. «Feia diversos anys que estava a l’atur i no podia pagar la hipoteca que tenia amb el banc». Li quedaven per pagar 25.000 euros perquè el seu pis fos seu. L’ordre de desnonament no va tardar a arribar i va haver d’abandonar la seva vivenda. «Tots els que som aquí som famílies amb fills a qui van desnonar», detalla. «Llavors no hi havia ni taules d’emergència, ni res, i no ens volíem veure al carrer», afegeix. 

Portes obertes

Amb un somriure sorneguer explica que es van trobar «les portes obertes». Una subtil manera de deixar en l’aire que algun mitjancer els va ajudar a arribar a aquestes vivendes. Resulta que en aquests pisos no vivia ningú. Estaven acabats de construir, però faltaven alguns detalls, com ara la instal·lació elèctrica. Els immobles pertanyien a la constructora, que va fer fallida. Diversos bancs es van anar passant la propietat de les vivendes, fins que van acabar en mans de la Sareb, el conegut ‘banc dolent’ que va crear el Govern per quedar-se els ‘actius tòxics’ de la banca: és a dir, aquells pisos que eren impossibles de vendre i que havien baixat de valor. Mentrestant, els ocupes hi anaven vivint, o malvivint, perquè la seva llum depenia d’un enganxament molt insegur que els connectava amb el corrent.

L’empresa els tallava el subministrament. Estaven uns quants dies sense llum, fins que es tornaven a connectar de manera il·legal. Fins que el 2016 l’elèctrica va dir prou. «Quan hi ha manipulació i frau elèctric, nosaltres procedim a tallar el subministrament, perquè aquests empalmaments posen en risc la seguretat de la instal·lació i la de tots els veïns, i la seguretat és el primer». I fins a aquí el que passa a la majoria d’ocupes que hi ha a Catalunya. ¿Què van fer els egarencs de diferent?

En aquest cas la col·laboració amb el consistori va ser essencial, que era coneixedor de la situació de vulnerabilitat que vivien totes les famílies, la majoria, ateses per serveis socials. La llavors regidora de vivenda, Lluïsa Melgares, ha revalidat el càrrec aquestes últimes eleccions. «Nostros treballem per garantir els drets als nostres ciutadans i la llum n’és un», explica. I, en aquest cas, es van unir els astres per poder arribar al miracle. «Les famílies feia diversos anys que estaven ocupant, el propietari ho sabia i no havia fet ni una petició de desnonament, així que vam entendre que deixava a aquestes famílias viure a les seves propietats», afegeix Melgares. 

Però la clau rau en el fet que ningú s’havia donat d’alta d’aquesta xarxa, perquè, de fet, no estava acabada. El consistori va pagar la posada al punt de la instal·lació, per exemple, comprant un transformador, i va passar la factura a la propietat. Llavors l’empresa va accedir a donar d’alta els comptadors, sense tenir ni el contracte d’arrendament ni cap dada del registre de la propietat, perquè no n’hi havia. Per la seva banda, els veïns van contreure un deute pel peritatge i la creació dels butlletins, que ascendeix als 5.000 euros per llar, segons expliquen. Encara avui continuen pagant aquests diners a la companyia. Aquests i les factures que els van arribant mes a mes.

Notícies relacionades

Europa demana una llei de pobresa energètica

La pobresa energètica a Badalona continua igual

«Ens hem anat recuperant, però no ens podem permetre una vivenda», assenyala en Rafa. Molts d’ells –és el seu cas– treballen per 700 o 800 euros al mes. D’altres cobren la renda garantida. Tampoc podrien accedir a una vivenda social, perquè no tenen ordre de desnonament. «Però almenys podem anar pagant els rebuts a poc a poc i, sobretot, estem més segurs». Ells esperen que visibilitzar el seu cas «serveixi per ajudar» les centenars de persones que s’han vist obligades a ocupar a causa de la llarga llista d’espera de vivenda social i l’incessant nombre de desnonaments. 

«Clarament aquest cas demostra que, si hi ha voluntat, es poden instal·lar comptadors socials», es queixa la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano. Una entitat que fa anys que demana a les companyies de llum que instal·lin comptadors socials a les famílies vulnerables que ocupen, com fan les empreses d’aigua. Ara, almenys, es té un precedent.