Un 24% d'abelles europees podria desaparèixer en 5 anys

Un investigador belga avisa que el perill és que sense la seva pol·linització, la producció agrícola minvaria

«Els insectes poden contribuir a la producció alimentària», conclou Guy Smagghe, doctor honoris causa per Politécnica

zentauroepp43379894 soc191116171259

zentauroepp43379894 soc191116171259 / Carlos Zepeda

1
Es llegeix en minuts
Juliana Leao-Coelho / Efe

L’investigador belga Guy Smagghe, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Madrid i expert en control de plagues d’insectes de forma sostenible, adverteix que «un 24% de les abelles silvestres europees podria desaparèixer abans de 5 anys». Segons les seves dades, el 46% de les espècies d’abellots de la UE «està en regressió» i, d’això, la meitat en perill d’extinció.

El problema, segons aquest entomòleg de la Universitat de Gant, és que els «serveis de pol·linització que fan els insectes equivalen al 9,5% de la producció agrícola mundial», la qual cosa suposa 153.000 milions d’euros anuals. «Sense la seva pol·linització, el subministrament de fruites, hortalisses i estimulants com el cafè i el cacau no cobriria la demanda actual», ja que el 70% delscultius depenen d’aquesta, adverteix en una entrevista amb EFE.

«Necessitem una agricultura sostenible per alimentar una població que assolirà els 9.000 milions de persones en deu anys», afegeix aquest científic, per a qui «els insectes poden contribuir a la producció alimentària».

Control biològic de plagues

El seu sistema per alcontrol biològic de plagues, actualment utilitzat «pel 95% dels cultivadors de tomàquets d’Almeria», ha sigut desenvolupat de forma conjunta amb la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), amb la qual porta col·laborant 25 anys.

Notícies relacionades

Smagge explica que fan servir «enemics naturals –insectes bons que controlen els dolents–, a més de substàncies químiques segures i estratègies biològiques», com les vespes parasítiques que posen els seus ous sobre les erugues que ataquen els tomàquets. Una altra forma és «silenciar» alguns gens mitjançant la tècnica d’ARN interferent (ARNi). «No és una manipulació genètica, sinó que impedeix la producció d’una proteïna sense la qual l’insecte no sobreviu». Ha funcionat contra l’escarabat de la patata d’hivernacle, el del moniato a Àfrica i en els cítrics, explica.

Davant la cimera del clima que Madrid acollirà al desembre, Smagghe demana «salvaguardar la biodiversitat de les abelles i el seu servei de pol·linització», que són crucials per al planeta», a més del recolzament als plans nacionals de millora ambiental que ja han iniciat diversos països europeus.

Temes:

Abelles