Les eleccions del 10-N: pendents del terreny social a Espanya

L’educació, la sanitat i la dependència han sigut tres de les àrees més minvades amb motiu (en ocasions, excusa) de la crisi econòmica. Però també problemàtiques com la pobresa infantil s’han agreujat en aquests últims anys.

EDUCACIÓ

Controvèrsia entorn de la LOMCE 

El PSOE va entrar a la Moncloa fent bandera de les escoles públiques, on va revertir les retallades de l’anterior executiu: substitució immediata de professors de baixa, disminució del nombre d’alumnes per classe i menys hores lectives per als mestres. El PSOE torna ara a fer bandera de l’educació, una «prioritat inajornable» que exigeix la derogació de la llei LOMCE, que també inclou Unides Podem en el seu programa electoral. El partit liderat per Pablo Iglesias vol eliminar les subvencions a les escoles que segreguen per sexe. També incloure una assignatura de feminismes i potenciar l’alfabetització digital, incloent continguts de robòtica, programació i videojocs en primària.

Tant el partit de Pablo Casado (PP) com el d’Albert Rivera (Ciutadans) posen l’accent en la lliure elecció de les famílies respecte a l’educació. Les dues formacions són més benèvoles amb les escoles concertades. Cs no pretén derogar la LOMCE, però sí aprovar un pacte nacional per l’educació, establir un MIR per a docents i harmonitzar les proves d’accés a la universitat. Vox advoca per la devolució a l’Estat de les competències en educació, així com garantir que qualsevol alumne pugui ser educat en espanyol a tot el territori nacional. Olga Pereda

SANITAT

El copagament farmacèutic, sense revertir

La primera mesura social del Govern de Pedro Sánchez va ser la recuperació de la sanitat universal: els immigrants sense papers, que el PP va deixar fora de la cobertura, tornaven a ser atesos en els centres sanitaris. Però el PSOE no ha arribat a aprovar el reglament que impediria que algunes comunitats continuïn fent una interpretació mesquina i tancant la porta o cobrant factures a alguns estrangers. L’altra gran retallada del PP, la introducció de copagaments, tampoc ha sigut revertida per la falta de pressupostos. El PSOE es compromet en el seu programa electoral a eliminar progressivament el copagament farmacèutic, començant pels pensionistes en situació de més vulnerabilitat, una cosa que també prometen Cs i Unides Podem.

L’Executiu i les comunitats han fet alguns passos nous, com el calendari de vacunació comuna o la inclusió en la cartera de serveis de les innovadores teràpies contra el càncer CAR-T, de la pastilla anti-VIH i d’un fàrmac per deixar de fumar. Una de les mesures pendents és el reforç de l’atenció primària, juntament amb l’aprovació de la regulació de l’eutanàsia, el dret a morir que només el PP i Vox rebutgen, ja que consideren que amb una llei de cures pal·liatives és suficient. I sobre el que sí que hi ha un ampli consens és en la necessitat de restringir la publicitat del joc i de les cases d’apostes per lluitar contra la creixent ludopatia. Patricia Martín

DEPENDÈNCIA

Objectiu: acabar amb les llistes d’espera

A Espanya, al voltant d’1,3 milions de persones grans o amb discapacitat (o les dues coses) són beneficiàries d’una prestació per dependència, segons xifres de l’Imserso. No obstant, un 19 % d’aquestes es troba en llista d’espera. Tot i que la llei de la dependència, aprovada el 2006, estableix que l’espera per ingressar en una residència no pot superar els sis mesos, molta d’aquesta gent mor sense haver-la rebut mai. Aquesta norma també marca que Estat i autonomies, en un 50% cada part, han de fer-se càrrec de les prestacions, però això tampoc es compleix: actualment les comunitats carreguen amb el 80% del pes.

Catalunya és la comunitat amb més dependents en els llimbs. Paral·lelament, la comunitat catalana figura entre les que tenen menys places públiques de geriatria i, a més, les privades són de les més cares de l’Estat. El PSOE es compromet a resoldre les llargues llistes d’espera en dependència, a incrementar el pressupost destinat i a avaluar l’aplicació de la llei a fi de detectar carències, mesures que també recolza el PP. Per la seva banda, Cs advoca perquè els ajuts arribin més ràpid i Unides Podem, per augmentar el nombre de persones ateses fins als 1,6 milions i crear fins a 400.000 llocs de treball nous. Beatriz Pérez

POBRESA INFANTIL

Espanya, amb una de les taxes més altes

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

La taxa de pobresa infantil a Espanya és una de les més altes delspaïsos industrialitzats, situació que ha empitjorat amb la crisi econòmica. Un de cada quatre nens espanyols (un 28,3%) es troben en situació de pobresa i en seguiran el 2030, afirma Save the Children. L’oenagé demana incrementar en 10 milions la d’educació infantil de 0 a 3 anys, i en 18,5 milions les de reforç escolar i beques, ja que el cost de no fer res és «infinitament superior»: en concret, 5 punts del PIB.

Però els partits polítics són menys concrets en els seus programes electorals. Els socialistes proposen un Pacte Nacional contra la Pobresa Infantil i combatre-la abordant també el fracàs escolar, el sobrepès i l’obesitat. Demanen una taula interterritorial sobre infància i celebrar una Cimera contra la pobresa infantil. El PP, per la seva banda, s’estén poc en aquest tema i proposa consolidar els programes ja existents, especialment els destinats a famílies que es trobin en situació de privació material severa. Unides Podem advoca per una prestació per a la cura de nens, nenes i adolescents de 1.200 euros a l’any de manera universal i una altra de 2.000 euros a l’any per a situacions de pobresa severa. Cs no esmenta la pobresa infantil en el seu programa. Beatriz Pérez