Un estudi mèdic demana considerar l'obesitat com una malaltia

L’obesitat és una de les dues epidèmiesepidèmies del segle XXI (l’altra és la depressió), segons l’Organització Mundial de la Salut. Si bé a Espanya no es considera una malaltia, cosa que provoca que no hi hagi una estratègia nacional sobre com abordar aquest problema o que els afectats hagin de costejar-se de la seva butxaca els fàrmacs que els ajuden a perdre pes, entre altres carències del sistema. Malgrat això, fa anys que la comunitat mèdicadebat si convé o no incloure a l’obesitat a la llista oficial de malalties. En aquesta conjuntura, l’estudi ‘L’obesitat a Espanya i les seves conseqüències’, elaborat per la Fundació Gaspar Casal –en col·laboració amb la companyia de cuidat Novo Nordisk–, i presentat dijous a Madrid, considera que ha arribat el moment de reconèixer l’excessiu sobrepès com una malaltia, com ja ha fetl’OMS  i països com els EUA.

Notícies relacionades

La meitat dels espanyols tenen excés de pes

Cada espanyol paga 265 euros en impostos a causa del sobrepès, que suposa el 9,7% de la despesa sanitària

El motiu fonamental és que la prevalença no para d’augmentar. Segonsl’Enquesta Nacional de Salut, la meitat dels espanyols pateixen sobrepès (un 37%) i obesitat (17%). Un de cada deu nens pateixen obesitat. Però no són dades reals sinó estimacions a partir d’un sondeig. Per això, segons els autors de l’estudi, reconèixer l’obesitat com a malaltia contribuiria a sistematitzar la recollida de dades; a aprovar una estratègia de resposta a nivell nacional; alfinançament públic dels fàrmacs (que costen uns 280 euros al mes); a reduir la llista d’espera per a la cirurgia bariàtrica, que és superior a un any; a crear unitats multidisciplinàries que estudiïn cas per cas i a atendre les malalties associades, com la diabetis o la hipertensió, en els estadis més inicials.

Així mateix, «reconèixer l’obesitat com a malaltia crònica amb severes complicacions i no com un estil de vida pot ajudar a reduir l’estigma i la discriminació que pateixen moltes persones», segons Juan del Llano, director de la Fundació Gaspar Casal, organització sense ànim de lucre que pretén contribuir a millorar el sistema sanitari.