La idea del País Basc d'engrandir les cuines per igualtat desencadena la polèmica

Des que el País Basc va anunciar fa uns dies que ultima una normativa urbanística amb perspectiva de gènere, que estableix que les cuines han de ser més grans i limítrofes al menjador per afavorir el repartiment de tasques i que els homes també cuinin, les crítiques cap a l’Executiu autonòmic han crescut a les xarxes socials, on molts ciutadans han expressat el seu desconcert davant d’una mesura que qualifiquen d’inútil, que sembla assentar-se en la idea que els homes no cuinen perquè l’espai destinat a aquesta tasca és petit. De fet, molts recorden el vell acudit masclista que deia «¿Com s’augmenta la llibertat d’una dona? Ampliant la cuina».

També en el moviment feminista hi ha divisió d’opinions, ja que hi ha col·lectius que aplaudeixen la iniciativa, al considerar que també des de l’urbanisme es poden aprovar iniciatives que afavoreixin laigualtat, mentre que d’altres consideren «absurd» que s’interpreti que no hi ha repartiment de tasques a causa de l’estructura de les vivendes. I hi ha un ampli consens a l’hora d’advertir que hi ha tasques més urgents per combatre la desigualtat, en ple repunt de la violència masclista amb sis assassinats de dones en una setmana, després d’un estiu negre.

Transversalitat

Entre les partidàries de la iniciativa hi ha Marisa Soleto, directora de la Fundació Dones, que apunta que quan les associacions feministes demanen transversalitat, «es parla precisament d’això, que tots els departaments d’una administració pensin en mesures que afavoreixin la igualtat i no només des del departament assignat». Soleto explica que des de fa moltíssims anys s’han fet propostes urbanístiques destinades a afavorir la qualitat de vida i les relacions socials i per això considera «interessant» la proposta del País Basc, «ja que en cuines d’un metre quadrat és difícil que es pugui repartir la tasca». Però, tot i així, avisa que, una vegada posada en marxa, caldrà «fer-ne un seguiment i avaluar-ne el resultat» i que aquest projecte «no resol per si sol els greus problemes d’igualtat que pateixen les dones, com la violència masclista».

L’esborrany legal del País Basc especifica que la cuina haurà de tenir un mínim de set metres i «es dissenyarà limítrofa al menjador de manera que pugui unir-se de manera directa o tenir una connexió visual», a fi de «no confinar la persona que assumeix les tasques», segons ha explicat el director general de vivenda, Pablo García Astrain. La normativa, en què ha participat la directora de la càtedra Unesco de Gènere, Inés Sánchez de Madariaga, també introdueix altres mesures per afavorir la igualtat com que a les zones comunes de l’edifici no hi hagi zones fosques o replans on es pugui amagar un agressor.

L’educació igualitària

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes, aplaudeix aquestes mesures de seguretat i considera «interessant» que es «replantegin les vivendes per afavorir el repartiment de tasques». «La perspectiva de gènere cal incorporar-la en tota la nostra vida», apunta.

Per contra, Graciela Atencio, presidenta de l’observatori de violències feminicidio.net, considera «absurd» i un «disbarat» que es justifiqui la iniciativa sobre la idea que els homes no cuinen perquè l’espai és petit. Segons la seva opinió, el Govern basc hauria de destinar diners a promoure una educació igualitària, que faci que els homes participin en les feines de casa voluntàriament, més enllà de la mida de les vivendes.