Llibres d'educació sexual

'Sex-¡Oh!' per recuperar el plaer (i el poder) femení

La il·lustradora catalana, Lyona, parla amb EL PERIÓDICO del seu últim llibre sobre la seva «revolució sexual»

Les seves experiències se sumen al que ha après llegint autores feministes com Naomi Wolf o Sylvia de Béjar

150919 lyona clitoris 16 9 / periodico

2
Es llegeix en minuts
Lourdes Barragán

«Però, ¿tu et masturbes?», va ser un dels molts missatges que, amb sorpresa i incredulitat, va rebre Lyona –nom artístic d’aquesta il·lustradora catalana– després de compartir a les xarxes socials imatges de la seva última adquisició: un vibrador. De la sorpresa que va provocar en moltes seguidores, fa només un any li va començar a rondar pel cap una idea de la qual va acabar naixent ‘Sex-¡Oh!’ (Random Cómics). Els ingredients d’aquesta història van ser les seves percepcions i coneixements sobre el sexe, les dones i els estereotips barrejats amb una mica d’amor per la il·lustració i una mica d’humor.

«Tota la vida hem pensat que només amb la penetració havíem de tenir plaer», explicava a aquest diari l’autora catalana. Només el 65% de les dones aconsegueixen arribar a l’orgasme durant les relacions sexuals. De totes elles, molt poques ho aconsegueixen només amb la penetració i, ¡sorpresa!, els homes sí hi arriben en un 95% dels casos.

Il·lustradora i realitzadora de professió, Lyona escolta el consell d’expertes com Marta Torrón, fisiosexòloga a Barcelona, i llegeix els llibres que van modelar la seva concepció del plaer femení i de les limitacions socials que moltes vegades les dones s’autoimposen per experimentar-lo. Noms com el de Naomi WolfEmily Nagosky o Sylvia de Béjar estan entre les seves principals influències, tot i que la catalana es decanta per un format il·lustrat per dipositar-hi el que ha après i experimentat. D’aquí sorgeix el seu recorregut pel passat i present d’una història, com il·lustra al seu llibre, amb més «frens» que «acceleradors».

Un passeig il·lustrat per la sexualitat

A través de la religió, la ciència, l’art o el cine s’ha modelat una imatge del sexe i la dona que tradicionalment delegava l’orgasme a un mer tràmit per a la reproducció. Alguns psiquiatres, com l’alemany Richard von Krafft-Ebing, parlaven del desig sexual en les dones com una cosa petita i minoritària ja que, si no fos així, estarien consumides per la «perversió».

Notícies relacionades

Això va passar a finals del segle dinou, però avui encara és fàcil trobar obres al món de l’art que presenten el cos femení com un símbol de puresa i castedat. Fins i tot algunes pel·lícules mostren imatges enganyoses del plaer sexual, que sembla que s’hi arriba en pocs minuts abans de descansar sota els llençols estratègicament col·locats. Totes i cada una d’aquestes són les peces d’un complex puzle que de vegades impedeix al nostre cervell disfrutar del sexe. Perquè, ¿qui hauria pensat que aquesta era la zona més erògena de totes?

La importància de conèixer(-se) per comunicar

Les pàgines de Sex-¡Oh! estan impregnades de tots aquests i molts altres pensaments que avui frenen el desig sexual d’algunes dones i les convida a comprovar que no són l’excepció ni tampoc confirmen la regla. Que si creues la pantalla del cine veuràs tota mena de cossos, veuràs pèl púbic i moltes formes de disfrutar del sexe que sobrepassen la penetració i les actituds impossibles. I que per comunicar els teus desitjos primer els has de conèixer.