Eleccions generals: lleis socials, sanitàries i ecologistes, un altre cop en punt mort

Després de la moció de censura a Mariano Rajoy, el PSOE va arribar a la Moncloa amb ganes de deixar empremta. Especialment voluminosa era la carpeta d’iniciatives de caràcter social, ja que és l’empremta que vol deixar Pedro Sánchez. Els ministeris van treballar per tirar endavantlleis sanitàries, educatives i ecològiques.

El febrer passat, l’avanç electoral i la posterior dissolució de les Corts va deixar bloquejades moltes d’aquestes normes, que continuen en un calaix. I més que ho estaran després de la falta d’acord per a la investidura i les consegüents noves eleccions.falta d’acord per a la investidura consegüents noves eleccions El bloqueig s’agreuja amb el pas del temps. És el cas, per exemple, d’algunes mesures mediambientals que Europa ens exigeix tenir llestes abans de final d’any.

Transició Ecològica

Potser un dels àmbits en què més afectarà l’aturada electoral és la de la transició ecològica, imprescindible per complir elsAcords de París contra el canvi climàtic. L’avantprojecte de llei que el Govern volia aprovar inclou l’estratègia perreduir les emissions d’efecte d’hivernacle un 20%respecte a l’any 1990, com ens exigeix amb urgència la Unió Europea. Un altre punt clau de la llei era l’augment de les energies renovables. Més enllà de la norma, hi ha desenes d’iniciatives posades en marxa que es quedaran sense executar. Per exemple, la reforma de la llei de residus radioactius (caducada des de fa 10 anys), la destinació del cementiri nuclear (actualment paralitzat), les noves mesures per abaratir la tarifa elèctrica i lluitar contra la pobresa energètica, la renovació del Consell de Seguretat Nuclear (amb el mandat de quatre dels seus membres caducat i en mans del sector pronuclear), l’equiparació progressiva de l’impost al dièsel al de la gasolina i els plans d’ajuda a la compra del vehicle elèctric.

Dones i Infància

La reforma dels delictes sexuals també continua en un calaix. La intenció del Govern era acabar amb la distinció entreabús i agressió(quan hi ha violència o intimidació) i que qualsevol atac a la llibertat sexual sigui considerat agressió. Així mateix, preveia introduir el terme violació en el Codi Penal per denominar les agressions amb penetració i castigar amb presó qualsevol comportament sexual sense consentiment. També en guaret quedarà la llei contra el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, igual que les normes per acabar amb la bretxa salarial i per fomentar la igualtat laboral, tot i que aspectes com el permís de paternitat s’han aprovat via decret.

A més, malgrat el consens que desperti, l’avantprojecte de protecció a la infància, el més pioner contra el maltractament infantil de la UE i que eleva fins als 30 anys el termini a partir del qual comença a comptar la prescripció en cas d’abusos, ja comença a acumular massa pols.

Sanitat i Consum

Tampoc dona temps a aprovar lallei de mort digna, impulsada per Ciutadans amb l’objectiu de garantir les cures pal·liatives. Ni laregulació de l’eutanàsia, de la qual el PSOE ha fet gala. El mateix passa amb les mesures per restringir la publicitat del joc i les apostes, amb normes similars a les del tabac o l’alcohol.

A més, amb l’objectiu de «protegir la salut» dels ciutadans, els ministeris de Sanitat i Ciència van presentar el novembre del 2018 un ambicióspla contra les pseudoteràpiesamb bastants tentacles legals. L’únic que té llum verda és la inclusió de 73 pràctiques sense rigor científic com a pseudoteràpies (queden per estudiar-ne 66 més, incloses l’acupuntura i l’homeopatia). El pla contenia mesures d’impacte, com el fet que cap centre sanitari públic ni privat podria oferir teràpies que no estiguin científicament comprovades i la persecució de la publicitat enganyosa.

Educació

Mentre que el Govern sí que va aprovar una norma per revertir les retallades de l’època del PP (ràtio d’alumnes, substitució de professors de baixa i menys hores lectives per als docents) el que encara és al forn és la novallei d’Educació, un text que deroga la polèmica LOMCE (‘llei Wert’). La norma del PP és, segons la ministra d’Educació, Isabel Celaá,lesiva, nociva, equivocada i segregadora.  Però és la que continua –de moment– en vigor. La que és al calaix és la llei Celaá, que organitza l’educació primària per cicles i elimina definitivament les revàlides(hi haurà avaluacions de diagnòstic a quart de primària i a segon de l’ESO) i els itineraris, que implicaven els alumnes per decidir a quart de l’ESO el seu camí escolar en funció de les assignatures. El títol únic de l’ESO donarà pas a encaminar els alumnes cap al batxillerat o la formació professional. La norma deixa per a l’Estat el 55% de les competències curriculars en el cas de les comunitats amb llengua cooficial (65% en el cas dels territoris sense llengua pròpia).

Seguretat viària

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

L’avanç electoral també retallarà gairebé tota la nova política de seguretat viària empresa pel director general de Trànsit, Pere Navarro, que havia de ser aprovada al juny i que tenia tres grans objectius: augmentar de tres a sis punts la penalització per conduir manipulant el telèfon mòbil, la regulació de l’ús dels patinets a les ciutats i la limitació de la velocitat a un màxim de 30 km/h als carrers d’un sol carril.

Interior

Quant a immigració, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va anunciar una mesura d’impacte que encara no s’ha dut a terme: la retirada de les concertines a les tanques frontereres de Ceuta i Melilla i la seva substitució per un sistema menys lesiu. Així mateix, la ponència encarregada d’estudiar la reforma de la llei de seguretat ciutadana, rebatejada com a ‘llei mordassa’ pels seus detractors, va començar el novembre del 2018 amb la discussió de les més de 200 esmenes interposades pels grups parlamentaris. El passat accelerament electoral ja va deixar el canvi al tinter. Entre altres coses, es proposava no sancionar les concentracions pacífiques davant el Congrés dels Diputats.